En la meua opinió, és un desenvolupament lògic. Algú va dir en Internet que no entenia com Rousseau que havia pregonat tant la llibertat havia sigut usat tant per justificar règims totalitaris.
Jo vaig contestar. «No te n’adones que és el mateix procés, que la llibertat i el totalitarisme van units!»
L’home és egoïsta per natura, residu de què va evolucionar en clans. Si es deixara sense cap mecanisme, cadascú faria el que voldria i guanyaria sempre el més fort. Això és el que es diu «la llei de la selva»
Només hi ha tres mecanismes per evitar això: 1) la conciència (posar un policia dins de cada cervell que ens fomente a fer el que està bé i ens impedisca fer el que està malament)
2) la pressió social (no fer coses roïnes perquè ens miraran mal. És posar un policia dins de cada família, comunitat, grup d’amics).
3) la llei (no fer coses roïnes perquè em posaran una multa o aniré a la presó. Es posar un policia cada milers de persones).
El món modern es ven com la llibertat, que vol dir que s’acaba amb 1) i 2)
1) no hi ha conciència. Cadascú pot fer el que vulga. «Yo mismo hago mi propia moral y como soy juez y parte, siempre me doy la absolución a sí mismo»
2) no hi ha pressió social. «A quien le importa lo que yo haga, a quien le importa lo que yo diga»
Per tant, la desaparició de 1) i 2) vol dir que els comportaments anti-socials es multipliquen. Per evitar que això degenere en anarquia i la llei de la selva, la llei 3) ha d’expandirse.
I així es publiquen un milió de pàgines de nova legislació a l’any a Espanya
Eixe és el totalitarisme. Però la llei no és tan efectiva per detectar comportament anti-socials com la conciència o la pressió social. És més fàcil que l’evites i aconseguisques saltar-te-la. Per tant, anem a una societat més anàrquica i més totalitària al mateix temps
Plató va veure que la democràcia donava massa llibertat a la gent i degenerava en anarquia, per la qual cosa desembocava en una tirania
José Donoso Cortés (segle XIX) també va vore que quan l’ésser humà no es regula a ell mateix internament (amb la religió), cal que es regule externament amb un règim totalitari.
Rousseau no volia que els homes depengueren un de l’altre, sinó tots de l’Estat. Cap allí anem.