Fa un temps estava jo sentit a un ex-ministre xilè que havia sigut víctima d’una ferotge campanya de l’esquerra per tirar-lo. I el van tirar
«Este libro es la crónica de una infamia y de una persecución sin cuartel, de una turba enfurecida que se lanza a una cacería despiadada de un ser humano demonizado, al cual se le puede hacer y decir cualquier cosa»
Qui va ser el seu pecat?
Els d’esquerra havien muntat un Museu de la Memòria en Xile en el seu estil característic maniqueu sobre el període de Allende i Pinochet. Els d’esquerres eren uns àngels i uns sants i els de dretes eren uns monstres sense límit a la seua maldat, segons el museu
Mauricio Rojas, ministre de Xile i ex-esquerrà va fer les següents declaracions:
«Más que un museo (…) se trata de un montaje cuyo propósito, que sin duda logra, es impactar al espectador, dejarlo atónito, impedirle razonar (…) Es un uso desvergonzado y mentiroso de una tragedia nacional que a tantos nos tocó tan dura y directamente».
Ja estava. Van començar les denúncies, els trencaments de vestidures i la jauría
En pocas horas fue convertido en un ser aborrecible: un negacionista de las violaciones de derechos humanos cometidas bajo la dictadura militar, comparable con quienes niegan el Holocausto; un impostor de tomo y lomo, cuya historia de vida era, en su integridad, un fraude; un fascista, un racista, un mal hijo, un agente de la policía política de Pinochet o, como dijo el secretario general del Partido Comunista, Lautaro Carmona, “un ser despreciable”.
Al final el van tirar en 94 hores https://www.amazon.com/horas-cr%C3%B3nica-infamia-9789569981067-Spanish-ebook/dp/B07J1Y8HY4
Per què tanta ràbia? Perquè ell negava la superioritat moral de l’esquerra, font del seu poder. Ell va denunciar que havia hagut maldat en els dos bàndols. No havia exculpat a les dretes de cap manera però si que havia parlat dels crims de l’esquerra
Clar, això és intolerable. És atacar els fonaments del poder de l’esquerra. L’esquerra basa el seu totalitarisme en la seua autoproclamada superioritat moral. Ells són els bons i tots els que s’oposen a ells són roïns.
Clar, si construeixes eixe esquema, és molt difícil oposar-t’hi. I ells el que fan sempre és adoctrinar a la gent perquè compre eixe esquema maniqueu. Si el compres, no hi ha forma d’oposar-se a tot el que volen fer ells. I s’acaba en el totalitarisme
Un exemple del que s’inculca, encara que poques vegades es diu amb totes les paraules https://www.libertaddigital.com/chic/corazon/2016-03-26/cristina-pedroche-ser-de-izquierdas-significa-querer-el-bien-para-todo-el-mundo-1276570597/
Per això tanta insistència en la Memòria Història, desenterrar a Franco, etc. Perquè esta distorsió de la història és la base de la seua superioritat moral i, per tant, del seu poder. També la insistència en la violència domèstica (però no diran que els immigrants tenen una taxa major).
Han de quedar sempre com els bons. Si no, no poden exercir el poder totalitari.
De la mateixa manera, és el teu professor de filosofia, fa eixes declaracions i alguns professors pensaran: «Estic en desacord amb ell però si parle, pensarà que odie a les dones o estic a favor de la violència domèstica».
Així que imposen la seua dictadura, perquè ningú els ha discutit el seu esquema maniqueu. I si no parlem, cada vegada serà més difícil