L’home té dos components: terrenal i espiritual. De la mateixa manera, totes les religions tenen dos components: terrenal i espiritual (algunes només tenen el component terrenal, com la religió de l’egoisme).
Amb el component espiritual, les religions connecten (de millor o pitjor manera) amb Déu i el món transcendent. Amb el component terrenal, les religions ordenen la vida individual i són el fonament de la societat.
L’Islam (com les altres religions tradicionals) són capaces de sostindre una societat. Són com un pegament, que pega als diversos individus perque treballen de forma conjunta. En el cas de l’Islam és una societat subòptima, però és una societat.
La religió de l’egoisme és una religió dissolvent. Es podria dir la religió de l’individualisme. La llibertat vol dir que la persona té la coartada per comportar-se de formes antisocials. La igualtat dissol les estructures jeràrquiques que formen la societat. Com si els músculs es negaren a obeir les ordres del cervell, perquè estan en contra de la tirania. Cadascú fa el que li dona la gana i així una societat no pot funcionar a llarg terme.
Per tant, la religió de l’egoisme no pot sostindre una societat a llarg temps. Dissol la societat, desfent el pegament que uneix als diversos individus. La societat decau, fins que és conquistada per una societat amb una religió més constructiva.
Per què totes les religions tradicionals són constructives i la religió progre moderna és destructiva?
Molt senzill: només les religions constructives han sobreviscut. Les altres han matat a la societat que les tenia. Són com virus que maten a la persona i, per tant, es maten a ells mateixos.
Al final de l’Imperi Romà, hi havia religions paregudes a la religió de l’egoisme. Epicur va proposar l’epicureanisme, que deia que Déu no existia i, per tant, que el que havien de fer és disfrutar dels plaers de la vida (Com deia Sant Pau, «Si Cristo no ha resucitado, comamos y bebamos que mañana moriremos»). Com veieu, l’esquema mental és molt paregut al de la religió de l’egoisme.
Séneca va proposar l’estoicisme. I les masses romanes tenien religions mistèriques, que els donaven la coartada per dedicar-se al plaer i fer el que els donava la gana (alguns dels seus rites religiosos eren orgies).
Cap d’eixes religions ha arribat a l’actualitat, perquè eren destructives de la societat. La societat romana va decaure amb elles.
Fa un temps, sentia un podcast que parlava que Sèneca havia estat en Roma al mateix temps que Sant Pere i Sant Pau. I el podcast va dir: «És curiós que tres dels grans pensadors de la història hagen estat en el mateix lloc en el mateix temps»
I jo vaig pensar que realment els grans pensadors de la història eren Sant Pere i Sant Pau (transmetent el missatge de Jesús). Hui en dia mil dos-cent milions de persones lligen els seus escrits i ordenen la seua vida segons el que van dir.
Sèneca s’estudia en la història de la filosofia, però té una importància molt menor comparada amb ells. Només una ínfima part de gent el coneix i ningú mai ha ordenat la seua vida segons les indicacions que ell va donar (ni tan sols Sèneca).