És l’anarcotirania: per a la gent roïna no se li aplica la llei, sinó que se li deixa fer el que li dona la gana. Per als ciutadans responsables, es fan lleis que els ofeguen fins no poder més i se’ls apliquen. Tirania per als bons, anarquia per als roïns.
Fa poc va eixir un cas en un país estranger (a vore si ho trobe): un vell de més de 80 anys estava sent jutjat per matar a un lladre que havia entrat a la seua casa. El lladre era un immigrant que es dedicava a entrar en cases de vells i furtar. Tenia un gran historial de robatoris.
El que més em va impressionar és el comentari de la pàgina web. » Noteu la ineficàcia i incompetència del sistema en detindre al lladre durant anys. I l’eficàcia total i la rapidesa en detindre i jutjar al vell». El comentari em va colpejar com una pedra que m’obrira el cap.
De la mateixa manera, Zapatero va fer resident legals a milions d’immigrants il·legals que estaven a Espanya incomplint la llei. Però obtindre la residència per a la meua dona és pràcticament impossible. Anarcotirania
Entre nosaltres, l’anarcotirania és una estratègia de poder. D’una banda, hi ha un exèrcit de gent (de classe mitjana) que viu de què hi haja disfuncionalitat en la societat: policies, jutges, funcionaris, treballadors socials, ONGs, mediadors culturals, polítics, assessors, professors en càtedres de diversitat cultural. L’Estat (concebut en forma àmplia) s’expandeix amb aquesta disfuncionalitat fomentada pel poder. Es dona poder a la classe dels «educats».
D’altra banda, les èlits poden protegir-se contra la delinqüència i les lleis ofegadores amb el seu poder, els seus diners i amb els advocats que compren els seus diners. Els ciutadans normals no.
Així les èlits s’asseguren que els ciutadans honrats no poden competir amb ells.
No els puguen tirar del poder.
Es tracta de l’estratègia high-low que va descobrir De Jouvenel en el seu clàssic «Sobre el poder» (1945). Els de dalt oprimeixen als del mig perquè els dels mig no els puguen tirar del poder. I una forma d’oprimir als del mig és aliar-se amb els de baix.
Així, en l’Edad Mitjana, els reis (dalt) van donar poder als burgesos de les ciutats (baix) contra els senyors feudals (mig).
En el nostre temps, les èlits (dalt) donen poder als de baix (immigrants) contra els del mig (població nativa normal). Una eina és l’anarcotirania.
Així conserven el seu poder i es protegeixen contra una revolució. Una revolució és quan els de mig tiren als de dalt i es fan amb el poder, convertint-se en els «de dalt». Orwell ja va vore eixa dinàmica en la seua novel·la 1984 (publicada en 1948). Exemple: la revolució francesa, les revolucions comunistes).