Et donaré la resposta políticament correcta i després el que crec realment.
A) Resposta políticament correcta
Els drets humans no són part de la doctrina catòlica. Ni Jesús ni els pares de l’església van parlar de drets humans. Això no vol dir que els drets humans no estiguen inspirats en una concepció cristiana de l’home però se n’ixen del tema de religió i són més bé part de la política i el civisme. Deurien ser ensenyats en unes altres assignatures
(Inclús esta resposta políticament correcta és massa políticament incorrecta, però no pots fer que un gat lladre)
B) La veritat (que obviament no pots dir)
Els drets humans són els «deu manaments» d’una religió anticristiana, la religió derivada de la Ilustració que jo anomene «religió de l’egoisme»
És cert que contenen alguns valors cristians perquè la religió de la Ilustració va nàixer en un entorn cristià i, si naixes en mig de l’aigua, encara que te n’isques, algo de xopat estaràs.
En 1948, mientras completaba su borrador de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, el profesor canadiense de Derecho John Humphrey se fue a casa y anotó en su diario que lo que había conseguido era «algo como la moral cristiana pero sin las tonterías».
https://www.firstthings.com/article/2008/08/001-the-death-of-protestant-america-a-political-theory-of-the-protestant-mainline
«Las tonterías» eren «Déu, el pecat original, Jesús, la pregària, etc.», és a dir, tot el cristianisme.
Obviament, això no és possible, la moral cristiana es fonamenta en «les tonteries». El fonament de la moral cristiana és que l’home no té autoritat sobre la moral, que l’autoritat moral ve de Déu. Eixe és el significat (el principal) de la història d’Adam i Eva.
La moral dels Drets Humans es basa en l’home i, encara que no nega l’existència de Déu, declara que Déu és irrellevant per a la moral humana. Es tracta de fer a l’home l’autoritat moral màxima.
1) Obviament, això no se sosté.
«El hombre tiene derecho a X».
Qui ho diu? Tu? I si els musulmans diuen el contrari, qui té raó? Per què tu tens més raó que els musulmans? Tu mateix dius que tots són iguals. Per què tu t’arrogues l’autoritat de dir què està bé i què està mal?
Els drets humans són unes formulacions morals absolutes que estan basades en una teoria del món relativista. Eixa és una de les contradiccions de la modernitat.
Tota religió es basa en una part de SER i una part de DEURE SER. Una metafísica i una moral (o ética).
Exemple: Jesús ES el fill de Déu i per tant nosaltres DEVEM seguir el que ell va dir
Hi ha una descripció del món que porta a una moralitat
Mahoma ÉS l’últim profeta i per tant nosaltres DEVEM seguir el que va dir
El problema és que la religió de l’egoisme es contradiu a ella mateixa. Eixes dos parts no encaixen
No hi ha Déu, l’home ÉS un animal com els altres i no hi ha cap veritat absoluta. Només som àtoms i màquines que s’autorreproduixen
I, per tant,
Hem de lluitar per la LLIBERTAT i IGUALTAT i la JUSTICIA SOCIAL
(Per què? Qui ho ha dit això? Si em folle a la teua dona i et mate, augmente la probabilitat de que els meus gens sobrevisquen. Et poses moralista quan un insecte mata a un altre?)
Eixa mateixa contradicció està en els drets humans. Floten en l’aire sense cap fonamentació. Encara pitjor, la metafísica i la moral (el SER i el DEURE SER) són contradictoris.
2) Els drets humans no només no se sostenen sinó que no són cristians
Obviament, per a un cristià, l’autoritat moral és Crist, no un comité de l’ONU de fa unes dècades.
Els drets humans es basen en l’home com a última autoritat moral en comptes de Déu «porque cambiaron la verdad de Dios por la mentira, y adoraron y sirvieron a la criatura en lugar del Creador, quien es bendito por los siglos.» (Romanos 1, 25)
I es podria dir molt més.
3) Els drets humans són l’arma principal per acabar amb el cristianisme
Es en nom de la igualtat que la nostra religió va ser expulsada de les nostres nacions. Primer de les lleis, després de les escoles, després dels carrers i fins i tot, dels cors dels homes
La religió de l’egoisme i dels drets humans no volia competidors i així va anar expulsant sistemes de pensament rivals.
Recordeu el dia que ho dic. Arribarà el dia en què, basant-se en el drets humans, obligaran a les esglésies a casar gays. Moltes esglésies es plegaran a la pressió i unes altres seran il·legalitzades.
Per tant, és obligació de qualsevol cristià lluitar contra la religió de l’egoisme i el concepte de drets humans
Però
4) La nostra religió ha sigut infiltrada per gent d’una religió rival
Per tant, molt del que hui es proclama com cristianisme és en realitat una mescla de cristianisme i progressisme. Es en eixe sentit que l’assignatura de religió inclou els drets humans.
La gent és llavada en el cervell amb drets humans i religió de l’egoisme dia i nit. Així que la majoria de cristians estan desorientats. Ni els líders veuen clarament
Juan Pablo II llegó a definir a los derechos humanos como «una piedra miliar (hito) en el camino del progreso moral de la humanidad».
Quan vaig llegir eixa declaració em vaig posar negre. Es com si haguera dit que la sharia era una piedra miliar en el camino del progreso moral de la humanidad. Era alabar a una religió rival.
Amb aquesta pedra miliar, ens apedrearan als cristians fins matar-nos
El Concili Vaticà II va ser el moment en què la religió de l’egoisme pren el poder en l’Església. I des de llavors, hem tingut esta espècie de progressisme amb llenguatge cristià que tan bé simbolitza Francisco. I així ens va en Europa
En poques paraules, l’objectiu dels drets humans és l’egoisme, l’objectiu del cristianisme és dominar l’ego.