Entomòleg amb una impressionant llista de publicacions científiques (que podeu vore ací). Els de Wikipedia esborren la seua entrada en Wikipedia quan ell fa públic que, al contrari del que pensava abans, ara ha arribat a la conclusió que
«Sóc escèptic de la teoria neodarwiniana de la macroevolució i recolze la teoria del disseny intel·ligent per motius purament científics. No crec que l’evolució no guiada siga incompatible amb una teologia correcta pero és incompatible amb una ciència correcta i possiblement també incompatible amb una metafísica correcta»
(La metafísica és una branca de la filosofia). Tal heretgia no podia quedar impune. Així que l’han llevat de Wikipedia. Vore la notícia ací
La teoria neodarwiniana de la macroevolució és el que ens expliquen en l’escola de com han sorgit les espècies: Hi ha mutacions en l’ADN que són seleccionats per selecció natural i l’acumulació de les mutacions produeix una nova espècie. Així, els dinosaures van acumular mutacions fins que es van convertir en aus (aves)
Es diu «macroevolució» perquè ningú discuteix que hi haja evolució per selecció natural en les espècies, que produeix xicotets canvis que adapten l’espècie a condicions canviants. A això últim, se li diu «microevolució» i ha sigut comprovada en el laboratori. El que es discuteix és si és possible que estes mutacions s’acumulen fins formar una nova espècie. A això se li diu «macroevolució».
L’evidència i el registre fòssil estan en contra d’això. Les espècies pareixen ser realment estables. Pots menejar-les cap a un costat o cap a un altre, però no convertir una espècie en una altra.
Per exemple, manipulant les mutacions per criança podem fer gossos de molts diversos tamanys i aspectes, però segueixen sent gossos. És més: segueixen sent llops. És la mateixa espècie que el llop. I això criant-los amb una intenció: l’evolució dels gossos és una evolució guiada (per un home). Seleccionen mutacions a posta per aconseguir un resultat. Però l’evolució segons la teoria de Darwin (recorda que el títol de l’obra de Darwin era «Sobre l’origen de les espècies») és una evolució no guiada. Les mutacions s’acumulen a l’atzar i formen una nova espècie.
(Es diu teoria neodarwiniana perquè Darwin no coneixia l’ADN. Quan es va descobrir l’ADN es va incorporar a la teoria)
Llavors, en temps de Darwin, encara es podia afirmar que la teoria podia ser certa. Molt pocs fòssils havien sigut descoberts, no es comprenia el funcionament de la cèl·lula (que es pensava que era una bosseta de material en comptes d’una màquina complexíssima), no es coneixia el mecanisme de les mutacions
Però durant les últimes dècades s’ha anat acumulat l’evidència que la teoria neodarwiniana de la macroevolució no explica l’origen de les espècies. Molts científics (però no la majoria) ho han assenyalat.
Això no seria cap problema, sinó fora perquè té implicacions metafísiques. La teoria neodarwiniana és l’única teoria MATERIALISTA de la diversitat biològica (és a dir, de que hi haja moltes espècies animals i vegetals). Quan dic MATERIALISTA, estic referint-me al materialisme filosòfic, que és l’opinió de que només existeix materia (i energia). És a dir, no hi ha res espiritual, Déu no existeix, la mort és el final de l’ésser humà, etc, etc.
La nostra societat es basa en la religió de l’egoisme, que té bases materialistes. Per tant, el materialisme és, per així dir-ho, un article de fe. Si rebutges la teoria neodarwiniana, has d’acceptar que Déu existeix. I això és el que s’ha de resistir amb totes les forces
Al científic evolucionista Richard Lewontin se li va escapar una vegada el que és un secret a veus:
«Tomamos el lado de la ciencia a pesar de la absurdidad patente de algunas de sus construcciones, a pesar de sus fallos en cumplir muchas de sus promesas extravagantes de salud y vida, a pesar de la tolerancia de la comunidad científica con historias inventadas («Just so stories») que no están confirmadas, porque tenemos un compromiso previo, un compromiso con el materialismo. No es que los métodos e instituciones de la ciencia nos obligan a aceptar una explicación material del mundo de los fenómenos, sino que, por el contrario, que nuestra adhesion «a priori» a las causas materiales nos impulsa a crear un aparato de investigación y un conjunto de conceptos que producen explicaciones materiales, no importa cuán contra-intuitivas, no importa cuán incomprensibles para no el iniciado. Además, el materialismo es absoluto, ya que no podemos permitir un Pie Divino en la puerta«
Com veieu, no es tracta d’anar «on l’evidència et porte», sinó que hi ha un compromís previ amb el materialisme, de forma que les teories no materialistes no són acceptades per principi. I cal produir una teoria materialista encara que l’evidència estiga en contra.
Per això, el problema no pot abordar-se com un altre problema científic. Si el problema no tinguera implicacions metafísiques i es demostra que Darwin estava equivocat, quin problema hi ha? Això és la ciència.
Però hi ha molta gent que té com a objectiu defensar el materialisme. Que farà tot el possible per no permetre «un Peu Diví en la porta».
En poques paraules, la ciència està segrestada pel materialisme. Per això, quan un científic que estudia els insectes, diu que pensa que el darwinisme no és correcte, se li ha de llevar de la Wikipedia. És el mateix que passa amb Watson. A més del materialisme, un altre dels articles de fe de la religió de l’egoisme és la igualtat i, especialment, la igualtat entre races.
Que les races tenen coeficients intel·lectuals diferents està comprovat per la ciència fins a cagar, però no es pot permetre una heretgia tal.
En poques paraules, la ciència està segrestada per la religió de l’egoisme. Vore ací
Els jueus asquenazis, seguit dels xinesos, seguit dels blancs, seguit dels latinoamericans, seguit dels àrabs, seguit dels negres.
Obviament, el coeficient intel·lectual no és tot. Els jueus asquenazis tenen el tribalisme del seu costat i els blancs han superat els xinesos.
Però tampoc cal amagar un fet científic. Si els negres tenen un coeficient intel·lectual menor, cal prendre mesures basant-se en això, mesures que siguen positives per a tots. El que no es pot fer és tancar els ulls i viure en una fantasia. Així només es fa mal als negres i als blancs
Sí, al final tot és un joc de poder i estatus. No és que el progre es preocupe pel benestar dels negres: només està assenyalant virtut per augmentar el seu estatus. I de la mateixa manera, els científics han de sotmetre’s al paradigma imperant si no volen acabar com apestats
Són les conseqüències de basar la teua societat en una religió falsa. Les religions tenen diversos graus de veritat. Com més certes són, millor la societat que produeixen.
Però la religió de l’egoisme té un percentatge molt baix de veritat i així ens va. Per això, l’Islam ens conquista. L’Islam té algunes falsedats: com per exemple, que Déu vol que expandim la fe usant l’espasa
Però la religió de l’egoisme és una subnormalitat rera una altra subnormalitat. Un pot discutir sobre Déu, perquè és un tema complicat i Déu és invisible, etc
Però el que no pots discutir, per exemple, és que els homes i les dones són diferents. És que això salta a la vista de qualsevol que tinga més de dos neurones.
Com has de creure un absurd, estàs enganyant-te a tu mateix tot el rato. Has d’estar en mode auto-llavat de cervell tot el rato. I la teua societat està basada en una fantasia. Si la teua religió és tan absurda com la religió de l’egoisme, l’única forma d’assenyalar virtut és dir mentides. El fallo està en el fonament. Com la casa que es va fonamentar sobre arenes movedisses de l’Evangeli. Vore ací
El passatge parla d’homes però podem aplicar-lo a les cultures.