A vore, en El Salvador, els rics estan dividit en dos grups:
Uns són els ligats al sector financer i a les empreses més grans. Solen ser de família de jueus italians (Cristiani, Baldochi), amb algú natiu i algú de família espanyola (Calleja, Poma, que és l’amo de la meua universitat).
Obviament són tots salvadorenys, però els rebesavis eran estrangers
Tots han estudiats en universitats americanes. I tots tenen ideologia neoliberal tipus «capitalisme salvatge». Són també algo orgullosos i separats del poble
El segon grup és el dels «turcos». Són palestins cristians que van arribar a El Salvador abans de la Primera Guerra Mundial. En aquell temps Palestina era part de l’Imperi Otomà (Imperi turc) i, per tant, ells arribaven amb passaport turc. Per això se’ls van dir «els turcs», encara que eren palestins.
Estos van arribar com a comerciants i van anar enriquint-se amb el comerç fins a control·lar empreses com Simán (que és la versió salvadorenya del Corte Inglés), etc.
Estos tenen una visión més socialdemòcrata. Des del capitalisme amb inquietuds socials fins al comunisme estalinista. Per exemple, en la guerra, el líder de la guerrilla i del Partit Comunista era Schafik Handal, que era d’eixe grup de persones, que estan tots relacionats entre ells. Una altra és la meua amiga Evelyn Jacir de Lovo, que va ser exministra, jefa meua i que es va presentar pel partit de la dreta
Un d’estos «turcs» era Roberto Bukele, una persona molt especial: es diu que era molt corrupte i era un «peleonero». El seu fill es diu «Nayib Bukele» i és el nou president d’El Salvador. Es un nom àrab, perquè ell és de família palestina
Es dona la circumstància que Roberto Bukele, el pare de Nayib, que havia sigut cristià tota la vida va decidir fa uns anys convertir-se a l’Islam. Sent l’únic musulmà salvadoreny que jo he conegut en 20 anys. En 20 anys no he vist un vel islàmic en El Salvador, encara que em diuen que els musulmans ja estan penetrant Amèrica Latina. Això va crear rumors que Nayib és musulmà, la qual cosa ell ha negat varies vegades. I la gent feia acudits sobre que, després de les eleccions, el burka seria obligatori.