Sobre la política salvadorenya recent

La guerra d’El Salvador va acabar en 1992 (jo arribe cinc anys després) i va enfrontar a la dreta (amb el seu partit ARENA) amb l’esquerra (amb el seu partit FMLN).  ARENA lluitava amb l’Exèrcit i el FMLN amb la guerrilla. De fet, el FMLN era la guerrilla.

A Nicaragua, la guerrilla comunista (que allí s’anomenava el FSLN) va aconseguir conquistar el país, però en El Salvador van estar a punt (en l’ofensiva final) però no ho van aconseguir. Van fer les paus i el FMLN es va integrar en la democràcia salvadorenya, sent un partit més

Durant molts anys va seguir manant ARENA (la dreta). La gent tenia por al FMLN per totes les destrosses que havia fet la guerrilla. Jo vaig treballar en l’Administració salvadorenya amb governs d’ARENA.

Al final, la gent es cansa perquè segueix la pobresa i veu corrupció a muntons i va votar el FMLN. El FMLN va arribar amb una gran il·lusió en 2009. Eren gent sense experiència i poc brillant. Entraven amb l’esquema seguent:

«El Salvador és pobre perquè els polítics (d’ARENA) només afavoreixen als rics i nosaltres afavorim al poble, així que, a partir d’ara, tot se solucionarà»

El més depriment és que s’ho creien. Jo estava sentit el discurs del president en la casa de la meua amiga Vanessa i li deia: «Este home s’està suicidant amb les seues pròpies paraules. El que està prometent és impossible i la gent li ho reclamarà»

Jo vaig començar a treballar com Director Nacional de Web governamentals en aquell temps, així que vaig vore el procés dins del govern.

De sobte, esta gent que va entrar (que, en general, eren prou inútils) se’n van adonar que les coses eren molts difícils. La gent es va anar desencantant de l’esquerra, que només va aguantar dos legislatures (penseu que era la primera vegada que manava en el país)

Van eixir un munt d’escàndols de corrupció. Tots els presidents d’El Salvador des de fa 20 anys estan processats i algú (com Mauricio Funes, el que feia el discurs de què us parlava) està fugit d’El Salvador i en búsqueda i captura.

La gent necessita una il·lusió. No pots dir-li que serà pobre per sempre. Així no aconsegueixes vots.

Este buit va ser ocupat per Nayib Bukele (el nou president). Ell va presentar-se d’alcalde i va fer algunes mesures positives. Més propaganda que una altra cosa (de fet Nayib és publicista de professió) però la gent en El Salvador està acostumada que els polítics no facen res, així que això el va fer popular.

Nayib era del partit FMLN però ell volia presentar-se per a president i els altres no volien. Al final, va crear el seu propi partit

Molta gent té molta por de Nayib. Diuen que serà un altre Maduro. Jo no he seguit molt el tema últimament. Però les eleccions van ser el diumenge i Nayib va guanyar amb una diferència molt gran.  No va caldre segona volta.

Així que tot el món estem a l’expectativa.  Com sempre, el poble té grans expectatives que seran defraudades. La gent més pobra creuen que Nayib els traurà de la pobresa.  Els altres tenim por que Nayib li done per portar al país per la via veneçolana.  Però caldrà vore.