Al final, l’Estat regularia la reproducció de les famílies i decidiria qui es pot reproduir o no. Obviament, nosaltres no ho vorem, però es planten les bases. Este és un objectiu al qual es pot arribar per moltíssims camins
Per exemple, es pot arribar pel tema de la sobrepoblació i de l’ecologisme
o pel descens demogràfic o per la decadència del matrimoni i de la parella o per la protecció de la dona.
Les dones, sobretot a Estats Units, demanden per violació a homes amb els quals han tingut relacions sexuals i es penedeixen.
Si tu eres una dona i has tingut sexe amb un xic i et penedeixes i et sents estafada pots reflexionar, assumir que has comés un error i rectificar. Però la població narcissista que crea la religió de l’egoisme sempre busca les culpes fora.
Si tu sents que ha sigut un error i que la culpa és d’un altre, com pots justificar este sentiment? Recorda que només hi ha tres pecats: opressió, discriminació i ser retrògrad. Els dos últims no es poden aplicar a esta situació.
Només l’opressió queda. Has de convéncer-te a tu mateixa de que l’home t’ha llevat la llibertat i per això tu has tingut sexe. Això es diu violació, que és una variant d’opressió
Així que hi ha una epidèmia de denúncies per violació en Estats Units on la dona justifica que l’home l’havia oprimit per portar-la al llit, que ella no volia. I la cosa va a més. El matxaqueo és constant
El següent pas serà considerar que una dona no pot donar mai consentiment a tindre relacions sexuals perquè sempre podria dir que «sí» coaccionada per l’home.
Per tant, és millor que l’Estat s’asegure que les relacions sexuals són lliurement consentides. Com? Es difícil de dir-ho, però pense que el mode a posteriori s’usaria pel sexe casual, al qual les dones no voldran renunciar. Una demanda i prou.
Però per parelles estables, treballadors socials els visitaran, els entrevistaran i donaran el seu veredicte de si la dona dona un «enthusiastic consent» o no. Això serà previ a l’estabilitat de la parella: matrimoni, parella de fet, demanar subvencions o viure junts.
Ací veus com es podria arribar al control de la reproducció pel tema de la protecció de la dona. Una vegada es prenga esta política, és fàcilment extensible a la concepció.
Perquè ja el matrimoni no et dona dret al sexe, com en anteriors èpoques. Cada encontre sexual deu ser consentit plenament. Per això existeix el «marriage rape» (violació marital) que, per als nostres avantpassats, seria com dir «un cercle quadrat».
Per tant, una dona podria concebre un xiquet contra la seua voluntat, coaccionada pel seu home masclista. Millor que l’Estat s’assegure a priori que tot està bé.
Una vegada que l’Estat decideix la reproducció, pot introduir nous criteris que no siguen només la protecció a la dona. Per exemple, la diversitat. Com la majoria és blanca, cal treballar per la igualtat donant menys permisos de concepció als blancs.
Obviament tot això són hipòtesis, però és només un experiment mental de com podria passar. Però podria passar de mil maneres diferents.
L’agència de protecció del xiquet noruega té poder per determinar si uns pares són bons pares i no. Si determina que no, se’ls lleva els xiquets als pares i es posa en un orfenat.
En Youtube hi ha un video. A uns els van llevar els xiquets per ser cristians. A uns altres perquè la mare havia sigut òrfena de xiqueta. D’ahí a decidir la concepció hi ha un pas