Crec que el número de víctimes és exagerat. No crec que hi haja 100 mil víctimes. I, per descomptat, que són casos minoritaris i que la immensa majoria de capellans no fan això.
I per descomptat que només els casos de pederàstia en l’Església apareixen en els mitjans, perquè es tracta d’atacar la institució. L’Església, amb els seus defectes, és un dels pocs impediments que hi ha per a la tirania hedonista mundial i cal carregar-se-la com siga.
Dit tot això, el comportament de la jerarquia en tot este assumpte ha sigut més que pèssim. No hi ha paraules. Jo des de fa anys sóc conscient del problema i no he volgut comentar-ho.
La pederàstia és símptoma d’un mal més profund.
Des dels anys 30, la gent anticristiana està infiltrant l’església Els comunistes ficaven gent en els seminaris amb l’objectiu que, amb el temps, arribaren a bisbes. Esta gent solien ser homosexuals per raons obvies (si no eres un veritable creient, no pots abraçar el celibat). Amb el temps han arribat a posicions de poder i han usat per reclutar més gent com ells. Constitueixen un grup de poder en l’Església i en el Vaticà: és l’anomenada «màfia lavanda». Cite:
el problema de la mafia Lavanda (como se conoce al grupo de homosexuales activos que se protegen entre ellos para tomar el control de las diócesis). “Hay una mafia Lavanda que, tristemente, cada vez tiene más poder en la Iglesia”, aseguró en Es la mañana de Federico Gabriel Ariza. Estos estarían detrás, explicó el director de Infovaticana, de los abusos sexuales en los que se ha visto inmersa la Iglesia.
(La font és https://infovaticana.com/2018/12/13/el-celibato-es-una-riqueza-en-la-iglesia/ Hi ha molts recursos en anglés, però en castellà hi ha pocs).
El Concili Vaticà II ha sigut un desastre monumental per a l’Església. Un grup de bisbes progresistes (i que de cristians només tenien el nom) van manipular el Concili per darrere de l’escenari. Van renunciar a tota la tradició mil·lenària de l’Església per convertir l’Església Catòlica en una secta de la religió progre amb una cobertura de cristianisme. Una pastilla de verí coberta de sucre, per enganyar als incautes.
El papa Pau VI (Pablo VI) va dir: «El fum de Satanàs ha entrat en l’Església»
Us presente a Gregory Baum. Es autor d’un dels textos del Concili Vaticà II més importants «Nostra Aetate», que parla de la relació de l’Església amb unes altres religions.
Era sacerdot i teòleg durant els anys 60. De família jueva, «convertit» al catolicisme. Potser el pare recordarà com es considerava l’homosexualitat en aquells anys. «Tabú» és una paraula massa xicoteta. Mentre Gregory Baum redactava textos del Concili, era homosexual actiu en secret. Sent sacerdot al mateix temps. Esta és la gent que va fer el Concili Vaticà II.
Estem parlant dels anys 60, quan ser homosexual era un tabú impressionant. El tio era capellà i es calçava a homes. Potser només una persona en un milió faria això en els anys 60. Estos són els líders que van portar l’església en noves direccions.
Des del Concili, una de les mil coses nefastes va ser la pèrdua de consciència del pecat. El cristianisme sempre ha sigut un equilibri entre la justícia i la misericòrdia de Déu. Des del Concili Vaticà, casi només es parla de misericòrdia i de justícia no se’n parla.
Per tant, un capellà que abusa a xiquets és un pecador i hem d’ajudar-lo a regenerar-se (no cal dir que això té un transfons progre, perquè en la religió progre tot criminal és una víctima, seguint a Rousseau)
Entre la poca consciència de pecat, la poca atenció a la justícia de Déu, el progrecristianisme donde to el mundo e bueno y el sexo está para usarlo i la màfia lavanda homosexual hem arribat a la situació explosiva que ens trobem ara.
I el resultat són els abusos a molts xiquets innocents. Un pecat innombrable en què la ira de Déu caurà sobre els culpables (la qual cosa no lleva perquè deguen ser jutjats secularment).
En 2016, el papa Benedicte XVI (encara està viu) va escriure les seues memòries «Les últimes conversacions» que hi havia «un lobby gai» en el Vaticà i va afirmar que ell havia intentat «trencar este grup de poder» (les paraules entre cometes són textuals)
Este lobby gai és el que rodeja al Papa Francisco, personatge sinistre on hi haja (jo he parlat molt a Annabel i a Miquel sobre ell i només els he parlat una part xicoteta del que sé).
Es per això que el Papa Francisco va protegir al arquebisbe McCarrick del càstig que li va posar Benedicte XVI per abusos a menors. El passat setembre, l’arquebisbe Viganò va fer una carta pública denunciant al Papa Francisco per haver protegit a McCarrick.
L’escàndol Viganò (com s’ha anomenat) és l’escàndol més gran en la història de l’Església però vosaltres ni us heu enterat. Els mitjans (que sempre estan feliços per atacar l’Església) es van callar completament en este escàndol.
D’una banda, perquè l’escàndol involucra a homosexuals. El que s’intenta no dir en les notícies és que els escàndols d’abusos a menors són abusos homosexuals. No és un capellà abusant d’una xiqueta o una jove, sinó capellans abusant de xics. Els homosexuals són les mascotes del Nou Ordre Mundial i no poden fer res roí. Sempre són descrits (sobretot en pel·lícules i sèries) com gent angèlica. No cal questionar-los, ni dins de l’Església on les seues conductes són pecat.
D’altra banda, els mitjans són aliats del Papa Francisco en la transformació que vol fer de l’Església, que significa acceptar el matrimoni homosexual, el divorci, les relacions sexuals fora del matrimoni, l’adulteri, les mares solteres, etc. Jesús era un puritano antiquat i lo que se porta ara és «folleu que el món s’acaba»
El Papa Francisco en el seu escrit «Amoris Laetitia» va intentar anar contra la doctrina oficial de l’Església (i les mateixes paraules de Jesús en els Evangelis) sobre l’adulteri. Com sempre fa ell, ho va fer de manera especialment sibilina. En una nota a peu de pàgina i amb llenguatge ambigu, per vore si colava i els bisbes fidels no es donaven compte. Jesús va dir: «Que vuestro sí sea sí y vuestro no sea no. Todo lo otro viene del maligno». Això va començar un altre escàndol que no us parlaré ara, perquè ja este escrit és llarguíssim.
Des que Francisco va prendre el poder, els catòlics informats (com jo) hem vist com el que no pensàvem mai que passaria en l’Església, passava davant dels nostres nassos. Això ha produit un manantial de dolor entre nosaltres. Els catòlics de peu no s’han enterat i potser siga millor perquè s’han evitat eixe dolor. Per això jo no he parlat mai d’estos temes.
Després hem tornat a les fonts i hem vist que tot això ja s’havia previst.En concret, les aparicions de la Mare de Déu en els últims segles havien parlat d’este temps on els capellans i els bisbes es corromprien.
Per exemple, missatge de la Verge en Akita (Japó) en 1973
«El trabajo del demonio se infiltrará aun dentro de la Iglesia en tal forma que uno verá cardenales oponiéndose a otros cardenales, obispos en contra de obispos. Los sacerdotes que me veneren serán ridiculizados y opuestos por otros sacerdotes. Las iglesias y los altares serán saqueados. La Iglesia estará llena de aquellos que aceptan compromisos y el demonio pondrá presión sobre muchos sacerdotes y almas consagradas para que dejen el servicio del Señor.»
La Virgen del Buen Suceso en Lima (Perú) va fer a finals del segle XVI i principis del segle XVII (fa quatre segles) unes profecies precises:
El diablo tratará de perseguir a los ministros del Señor en todo lo posible, el hará el trabajo con cruel y sutil astucia, para desviarlos del espíritu de su vocación y corromper a muchos de ellos. Estos sacerdotes depravados, que escandalizarán al pueblo cristiano, traerán el odio de los malos católicos y de los enemigos de la Iglesia Católica Romana y la caída de todos los sacerdotes de la Iglesia Apostólica…”
“Además, en estos tiempos infelices, habrá un lujo desenfrenado, que atrapará al resto en el pecado y conquistará innumerables almas frívolas, que se perderán. La inocencia casi ya no se encontrará en los niños, ni la modestia en las mujeres. En este supremo momento de necesidad de la Iglesia, el que debe hablar se callará”.
I hi ha més coses però no us avorrisc més. Com veieu, tot això que es va profetitzar fa quatre segles, ho estem veient en el nostre temps. I hi ha més profecies marianes (Fàtima, Medjugorge i altres) sobre esta corrupció de l’Església i també hi ha textos en el Nou Testament sobre un temps de tribulació que haurà de passar l’Església.
Totes les profecies coincideixen que este serà un temps terrible però que passarà, que com va dir Jesús «Yo también te digo que tú eres Pedro, y sobre esta roca edificaré mi iglesia; y los poderes del infierno no prevalecerán contra ella.»
(contra la iglesia) Mateu 16:18
Jo haguera preferit no parlar-vos de totes estes coses i he callat durant anys, però ja que el podrit no es pot amagar és millor que tingueu un panorama complet. Es millor que tindre només mitges veritats que els poders manipulen per enganyar-nos