L’Església és el conjunt de creient cristians. Ets cristià si tens una sèrie de creences. Entre eixes creences està que Déu existeix, que existeix un bé i un mal absolut (al contrari que la tendència actual en què es pensa que cada un defineix el bé i el mal, així que Hitler era bo per a ell). Que, per tant, existeixen comportaments bons i roins i que estos comportaments bons i roins són els que diu la Bíblia.
Si algú no creu en això, em pareix molt bé: li desitge tota la felicitat en el món. El que no pot fer és canviar a l’Església perquè no creu en això.
De la mateixa manera, els que són socis de Podemos ho són perquè creuen que Podemos és el partit que deu governar i la seua ideologia és la correcta. Per exemple, els de Podemos creuen que és bo prohibir la tauromàquia.
Ara imagina’t que un de Vox arribara a Podemos i diguera que Podemos és molt tancat, que els de Vox no són mala gent perquè els agraden els bous i que cal canviar Podemos perquè incloga als que els agrade la tauromàquia i odien el feminisme i estiguen completament en contra de la immigració
Obviament, això és un abús per el tipo de Vox. El de Vox vol que tots els de Podemos s’adapten a ell i no al revés. Si Podemos accepta, al final Podemos acabarà sent no res. La mateixa raó de l’existència de Podemos és defensar un ideal (d’esquerres). Si Podemos ha de defensar tots els ideals a la vegada, no en defensa cap i no serveix per a res.
El cristianisme NO és un club de ser bo o roí. Ni és un club de ser bona persona o no. O de tindre cor o no. Ni necessàriament els cristians som millors que uns altres (sol passar en mitjana, però és més un efecte colateral que l’objectiu del cristianisme).
Totes les religions i ideologies divideixen el món entre bons i roins (i per descomptat, sempre qui ho diu és dels bons). Segur que els de Podemos se senten dels bons i senten que els rics són roins (estic simplificant però ja m’entens). O els neoliberals creuen que els funcionaris són roins i l’empresa privada és bona. Però tots sempre creuen que ells són bons i els altres són roins
Però nosaltres no creiem això. En el fons de la creença i experiència cristiana, està la consciència de que un és pecador.
» En verdad, soy malo desde que nací; soy pecador desde el seno de mi madre.» (Salm 51, 5)
«porque el justo peca siete veces» Proverbios 24:16
Tots fan una línia entre el bé i el mal i es posen sempre en la part del bé. Qué listo, el Evaristo.
Solzhenistyn un cristià ortodox rus (Premi Nobel) va ser posat en un camp de concentració pels comunistes i va patir allí unes condicions terribles, que conta en la seua novel·la «el archipiélago Gulag» amb coses que posen la pell de gallina. Quan va eixir, no seria el més fàcil pensar que els comunistes eren roins i ell era bo? Tota la gent pensa que és una víctima i que és innocent, però ell tenia més motius que ningú
Era massa savi per a això
«La línea que separa el bien del mal no pasa entre Estados, ni entre clases, ni entre partidos políticos sino que atraviesa cada corazón humano». Alexander Solzhenitsyn
Eixe és el missatge cristià. Què fer davant d’eixa situació?
«Ojalá hubiera personas malvadas en alguna parte cometiendo insidiosas acciones malvadas y solo fuera necesario separarlas del resto de nosotros y destruirlas. Pero la línea que divide el bien del mal atraviesa el corazón de cada ser humano. ¿Y quién está dispuesto a destruir un trozo de su propio corazón?» Aleksandr Solzhenitsyn
Obviament, l’estratègia dels comunistes era carregar-se als roins perquè pensaven que ells eren bons. Així van fer 100 milions de morts
Però bé, si tots som una mescla de bo i roí, que hem de fer?
Hi ha gent que pensa que podem ser bones persones i perfeccionar el caracter moral i això és el que vol Déu de nosaltres. Això no és cristianisme, és una heretgia anomenada pelagianisme, que va ser condemnada per l’Església en el termes més durs en el segle V.
Malauradament, donat que l’Església catòlica ha fet un pèssim treball d’educar als fidels tradicionalment (això és un tema per a un altre dia), la majoria de gent a Espanya creu això.
El centre de l’experiència cristiana és que un no pot fer això sol. Un necessita de Déu
«Al oír esto, los discípulos estaban llenos de asombro, y decían: Entonces, ¿quién podrá salvarse? Pero Jesús, mirándolos, les dijo: Para los hombres eso es imposible, pero para Dios todo es posible.» Mateu 19, 26-26
Jesús és el nostre Salvador, perquè nosaltres no podem salvar-nos a nosaltres mateixos. El nostre egoisme és tan profund que necessitem l’ajuda de Déu, perquè perdone els nostres pecats i perquè ens ajude a millorar
Els cristians creiem que Jesús és el Fill de Déu, el que va dir és el que Déu vol de nosaltres i el seu sacrifici perdona els nostres pecats.
La vida del cristià és intentar lluitar contra el seu egoisme, intentar seguir les indicacions de la Biblia i pecar, pecar, pecar…demanar el perdó de Déu i tornar-se a alçar i tornar-ho a intentar. No som «bones persones», som pecadors amb una malaltia crònica que intentem portar el millor possible amb l’ajuda del Doctor (Déu)
«Porque el justo cae siete veces, y vuelve a levantarse» Proverbios 24:16
Com diuen els americans, l’Església no és un museu per a sants sinó un hospital per a pecadors. I Jesús diu:
«Yo no he venido a llamar a los justos, sino a los pecadores, para que se vuelvan a Dios.» Lucas 5:32
Però hi ha una diferència entre pecar i reconéixer que un és pecador i en dir que el pecat no existeix.
Si dius que el pecat no existeix, t’estàs carregant el missatge cristià i no eres cristià.
«Si decimos que no tenemos pecado, nos engañamos a nosotros mismos y no hay verdad en nosotros; pero si confesamos nuestros pecados, podemos confiar en que Dios, que es justo, nos perdonará nuestros pecados y nos limpiará de toda maldad. Si decimos que no hemos cometido pecado, hacemos que Dios parezca mentiroso y no hemos aceptado verdaderamente su palabra.» 1 Juan 1, 8-10
Això no vol dir que desitgem res roí per a tu, però deixa’ns ser cristians als que volem ser-ho.
Si vols apuntar-te a l’associació LGBTI, bé per tu. Que la pau siga amb tu. Però imagina que arribe a l’associació LGBTI i vull que es reconega que l’homosexualitat és una malaltia
Els fanàtics gais volen fer això amb la nostra església. Jo no em fique amb la vida dels gais, que facen el que els done la gana. Però que em deixen a mi ser cristià i no convertisquen la meua església en un culte pagà
L’església està oberta als homosexuals, sempre que reconeguen que són pecadors (com tots els altres) i que intenten abstindre’s del pecat (com tots els altres). Cadascú té els seus pecats preferits. Perque el teu pecat siga tindre relacions amb uns altres homes no tens privilegis als altres pecadors.
Diuen els homosexuals que han nascut així. Per començar, això és MENTIDA. La ciència ho ha desmentit. Però suposem que siga veritat.
Jo també he nascut promiscu: és part de ser home. Si he pecat en el passat en això, he intentat confessar-me i no tornar-ho a fer. No reclame que l’Església diga que el sexe promiscu és bo.
Com a cristià, crec el que diu Crist és la veritat, per això sóc cristià. Si creguera que Buda diu la veritat, seria budista.
Crist i la Bíblia van deixar clara la postura davant de l’homosexualitat. No t’agrada? Em pareix molt bé. Tens tota la societat per a ser gai. Però no vingues a l’Església (que segueix les ensenyances de Crist) a canviar el que va dir Crist pel que diu Pedro Zerolo. Això és fanatisme i intolerància.
Si t’agrada el rock (com a mi), el grup de rock cristià argentí Rescate ho va posar en un cançó que m’agrada molt: https://www.youtube.com/watch?v=dAkXG4muMQM