Sobre la rebutjabilitat masculina, el feminisme i unes altres coses

L’estafa del feminisme va ser presentar al treball fora de casa com un alliberament i al treball dins de casa com una opressió.

Les dones veien que el seu home venia del treball i no es queixava. I elles pensaven que era perquè el treball fora de casa era meravellós i els homes volien guardar-se’l per a ells de forma egoista. La veritat és que als homes, per raons biològiques i pràctiques, NO ENS AGRADA QUEIXAR-NOS

Si eres una dona i et queixes, tot el món ve a la teua ajuda. El teu home, la teua família, l’Estat fa lleis, no es parla d’una altra cosa en les teles.

Si eres un home i et queixes, ningú et fa cas. Et diuen que deixes de queixar-te, que eres un maricó, que sigues home. Els homes aprenem des de molt xiquets que les nostres frustracions i les nostres amargures ens les hem de tragar sols, perquè a ningú li interessen

Els homes viuen vides més estressants que les dones, treballen més (inclús contant el treball de les dones dins de casa), en pitjor condicions i, per això, viuen vides més curtes (5 anys més curtes en mitjana). Tot això està estudiat.

(Imagina que les dones visqueren 5 anys menys que els homes. Les teles no pararien: «el patriarcado mata a las mujeres». Imagina que moltes dones divorciades no pugueren vore als seus fills. Però si eres home és «camina o revienta»)

PERO BÉ, NINGÚ ÉS CULPABLE D’AIXÒ PERQUÈ ÉS LA BIOLOGIA. El número de fills d’una tribu o una nació el determina el número de dones. Si matàrem al 90% dels homes, el 10% restant hi hauria prou per reproduir-se amb totes les dones.
No hi hauria reducció de fills si matares al 90% dels homes. Però si matares al 90% de dones, el teu número de fills es reduiria en el 90%

En resum, la majoria d’homes sobren i són les dones les valuoses. Les tribus i nacions que han protegit a les dones i les han donat una vida privilegiada són les que han prosperat.

Per això, en tota la història i totes les societats, els homes tenen vides més perilloses, són els soldats i els policies. Per això als problemes dels homes no se’ns fa cas. Perquè som el sexe desechable. Sobrem i se’ns pot usar per benefici de les dones i els fills, perquè la nació prospera així

Estudis genètics han demostrat que, en la majoria de la història humana, quasi totes les dones s’han reproduit i només la meitat dels homes s’han reproduit.

Això coincideix amb la vida dels pobles primitius. Els homes van a la guerra per aconseguir dones (d’una altra tribu). La meitat mor en la guerra. Els que queden s’emparellen amb les dones (les de la seua tribu i les que han aconseguit d’una altra tribu)

Per això, en les guerres antigues, els homes de la tribu enemiga es maten però les dones de la tribu enemiga s’incorporen a la pròpia tribu (vore la Bíblia, l’Antiga Roma o les guerres actuals en Africa)

Estem programats per donar privilegi a les dones. Per això quan les dones van dir que volien treballar com els homes, tota la societat va canviar de dalt a baix per complaure a les dames. Els polítics (que eren i són homes) van posar un munt de lleis per complaure a les dones.

El problema és que les dones no havien agafat eixa opinió de treballar fora perquè els interessara sinó perquè una campanya de propaganda els va convéncer que els interessava. Així que, com diu el meu pare, van acabar perdent.

Estudis demostren que les dones d’ara són més infelices que les de fa 30 anys. I és normal. Es vol que la dona siga un succedani d’home, en comptes d’una dona. Com si a un gos se li diguera que ser gos està malament i té que ser millor gat que els gats. Una recepta per a la frustració i la ràbia, que és el que veiem en les dones.