En la India, la gent té la costum de cagar-se en el carrer (defecació oberta o «open defecation» ho diuen) i el govern vol acabar amb això. Hi ha dos formes d’acabar amb això.
- Una és convéncer a la gent que cagar en el carrer està malament (això se li diu la conciència).
- Una altra és posar un policia darrera de cada un dels mil milions d’indis per multar-lo si caga en el carrer. Com no hi ha tants policies, un cada mil indis. Això vol dir un milió de policies, dedicats a que la gent no cague. A esta solució se li diu «la llei».
Quina solució és l’efectiva?
En la Transició, se’ns va dir que la conciència és cosa de güeles i que, si passa alguna cosa, ho solucionarem amb la llei. I ara ens estranyem que Espanya estiga plena de xoriços.
Volem remediar-lo a base de llei (juís, denúncies, etc) però és com intentar buidar la mar amb un got. La lluita política contra això és com intentar buidar la mar amb un got. Per cada corrupte que aconsegueixes castigar, n’ixen 10 més.
La llei és molt inefectiva. Només és un mecanisme d’última instància per als casos més grossos quan la conciència i la vergonya han fallat. No pots basar la moral d’una societat en la llei. I així ens va. I encara ens anirà pitjor.