Mes: marzo 2019

En la India, la gent té la costum de cagar-se en el carrer (defecació oberta o «open defecation» ho diuen) i el govern vol acabar amb això. Hi ha dos formes d’acabar amb això.

• Una és convéncer a la gent que cagar en el carrer està malament (això se li diu la conciència).
•  Una altra és posar un policia darrera de cada un dels mil milions d’indis per multar-lo si caga en el carrer. Com no hi ha tants policies, un cada mil indis. Això vol dir un milió de policies, dedicats a que la gent no cague.  A esta solució se li diu «la llei».

Quina solució és l’efectiva?

En la Transició, se’ns va dir que la conciència és cosa de güeles i que, si passa alguna cosa, ho solucionarem amb la llei. I ara ens estranyem que Espanya estiga plena de xoriços.

Volem remediar-lo a base de llei (juís, denúncies, etc) però és com intentar buidar la mar amb un got. La lluita política contra això és com intentar buidar la mar amb un got. Per cada corrupte que aconsegueixes castigar, n’ixen 10 més.

La llei és molt inefectiva. Només és un mecanisme d’última instància per als casos més grossos quan la conciència i la vergonya han fallat. No pots basar la moral d’una societat en la llei. I així ens va. I encara ens anirà pitjor.

Great explanations from you both. I am not in the best state of my brain, being sick, but I will try to do my best. For me (don’t know about you), this is not an intellectual game, but it is a real personal issue and causes me real pain.

I understand that this is derived from classical theism (I have read about it but I am not an expert). Since nothing happens that it is not caused by God, God is the last cause of a man being saved or damned, since God grants efficacious grace who He wants to. As Bonald says, free will is not an issue because it operates “inside the novel” while unconditional election operates “outside the novel”.

You can answer like Saint Paul at Romans 9:21 and say that God, as creator, is entitled to do as He wills. Fair enough.

But, then, you cannot get God off the hook for not giving efficacious grace to the reprobate. It seems to me that Thomism wants to have it both ways. He wants to make the God the cause of everything (because he writes the novel) but not the responsible of the damnation (because the damnation is caused by the sin of the characters inside the novel). ArkansasReactionary says that not saving a person is not equal to being responsible of their damnation. This would be true in a normal sense (with people). But, when God is involved, you cannot say this. Using the C.S.Lewis example,

“In Hamlet a branch breaks and Ophelia is drowned. Did she die because the branch broke or because Shakespere wanted her to die at that point in the play?…The alternative suggested by the question is not a real alternative at all–once you have grasped that Shakespere is making the whole play.”
(CS Lewis, God in the Dock, p.79).

It seems that Thomism says that Shakespeare is the writer of the play, but he is not responsible of the death of Ophelia. Shakespeare didn’t do anything to save Ophelia, but he didn’t do anything to break the branch (the branch broke because it was a weak branch) so he is not responsible. So the the death of Ophelia was to blame only to the branch breaking and Shakespeare had no responsibility about that. This does not seem reasonable to me, because Shakespeare is the writer of the Hamlet universe, so he could do whatever he wanted in this universe, even suspend the law of gravity in the play. However, I may be mistaken about the Thomism position, being bad in philosophy.

In addition to not finding the Thomist position rationally sustainable, I don’t think that Thomism has to be accepted as an article of faith. I know that some Pauline texts seem to imply this interpretation. However, I don’t see this view compatible with some other Bible verses («God does not will that any should perish, but that all should come to repentance») and the spirit of the Gospel. I don’t see the “good news” of the gospel anywhere if Thomism is true. And the Catholic Church has not decided between Thomism and Molinism.

In a more personal matter, the idea of an all-powerful God creating people only to let them suffer eternal torment because He wants to seems completely repugnant to me. By contrast, I don’t have any problem with God wanting the genocide of the Canaanites. It would be difficult to distinguish this God from Satan. Of course, being awful is not the same as being false but I don’t think Thomism has the data on its side. As always, I could be mistaken and you are better than me in philosophy.

Es la estafa del feminismo. Simone de Beauvoir dijo que no se podía dejar que las mujeres pudieran ser esposas y amas de casa, porque muchas preferirían serlo. Pero decir «dedicaros a ser una esclava del jefe y no tengáis hijos» no sonaba bien y no se podía mercadear.

Por ello, se tuvo que vender la mentira de «puedes tener hijos y ser la mejor profesional de España y además darle mil vueltas a los hombres y lucir siempre fabulosa y atractiva mientras tus hijos están mejor cuidados que nadie». Nadie puede tenerlo todo, ni hombres ni mujeres, porque el tiempo y la energía son limitados, pero las mujeres se lo tragaron con una credulidad digna de admiración.

Entraron al mercado de trabajo, el número de empleados se duplicó, el poder adquisitivo de los sueldos cayó a la mitad (por la ley de la oferta y la demanda) y ahora se necesitaban dos sueldos para una familia en vez de uno (lo que querían los capitalistas). En vez de una persona trabajando y otra cuidando a los niños y a los viejos, tenemos dos personas trabajando como mulas, pagando impuestos para mantener a un ejército de chupópteros y los niños y los viejos que se apañen como puedan, con las horas que deja libre el trabajo (así salen las nuevas generaciones). A esto se le llama «progreso».

¿Quién ha dicho que ganar dinero, triunfar en tu carrera profesional y hacer rica a tu empresa sea el objetivo de la vida? Nadie muere con el remordimiento de «debería haber sacado un máster más o trabajado más». El objetivo de la vida (al menos en la parte terrenal) es tener hijos, criarlos y educarlos. Para eso estamos programados por la biología y eso es lo que da más felicidad. El trabajo es solo un medio para mantener una familia. Por ello, el hombre (como el macho de cualquier especie animal) es un actor secundario.

Yo hubiera sido feliz siendo amo de casa, cuidando a mis niños y que mi mujer me mantuviera. Para un hombre, esto es imposible, porque las mujeres no aceptan. Lo que nunca comprendí es el ansia de las mujeres por estresarse y matarse a trabajar. Los hombres no podíamos librarnos de eso pero las mujeres sintieron que eso era una liberación. Estudios demuestran que son más infelices que hace 30 años, pero bueno es lo que querían y ya lo tienen.

This Thing All Things Devours

Ho creieu o no, la culpa la té la Internet

Abans de la Internet, també ens feien combregar amb rodes de molí. També ens manipulaven amb les teles.

Però 1) hi havia pocs mitjans de comunicació 2) tots estaven control·lats per gent de la mateixa ideologia (l’esquerra) 3) la gent que control·lava els mitjans era més o menys professional.

Això permetia que ens manipularen de forma lenta i intel·ligent. Van estar dècades per aconseguir el moviment gai, per exemple.

Ara que el moviment gai està assumit, la següent cosa a vendre és que regalem el nostre país als musulmans. Però això serà molt més difícil

1) La gent es pot informar per la Internet. Per tant ja no pots manipular a la gent repetint la mateixa mentida en totes les teles, perquè la gent té Whatsapp, Facebook i Twitter.

És per això que estan tan desesperats per control·lar la Internet i Google, Facebook i Twitter censuren les opinions de dreta.

2) La manipulació ja no és lenta com abans. La gent progressista es tanca en grups d’Internet progressistes i comença a encendre’s sola i acaba dient allò de «machirulo muerto, abono pa mi huerto». Així que proposen mesures radicals i això no funciona com la manipulació lenta però constant que hi havia fins ara.

És per això que anem cada vegada a una polarització major. La gent de dreta sent ràdios de dreta, veu teles de dreta, es fica en grups d’Internet de dreta. La gent d’esquerra sent ràdios d’esquerra, veu teles d’esquerra, es fica en grups d’Internet d’esquerra. La gent viu en un univers mental i no veu com pensen els altres.

És millor que abans, que ens manaven el que havíem de pensar i obeïem, però té els seus perills també.

 

L’estafa del feminisme va ser presentar al treball fora de casa com un alliberament i al treball dins de casa com una opressió.

Les dones veien que el seu home venia del treball i no es queixava. I elles pensaven que era perquè el treball fora de casa era meravellós i els homes volien guardar-se’l per a ells de forma egoista. La veritat és que als homes, per raons biològiques i pràctiques, NO ENS AGRADA QUEIXAR-NOS

Si eres una dona i et queixes, tot el món ve a la teua ajuda. El teu home, la teua família, l’Estat fa lleis, no es parla d’una altra cosa en les teles.

Si eres un home i et queixes, ningú et fa cas. Et diuen que deixes de queixar-te, que eres un maricó, que sigues home. Els homes aprenem des de molt xiquets que les nostres frustracions i les nostres amargures ens les hem de tragar sols, perquè a ningú li interessen

Els homes viuen vides més estressants que les dones, treballen més (inclús contant el treball de les dones dins de casa), en pitjor condicions i, per això, viuen vides més curtes (5 anys més curtes en mitjana). Tot això està estudiat.

(Imagina que les dones visqueren 5 anys menys que els homes. Les teles no pararien: «el patriarcado mata a las mujeres». Imagina que moltes dones divorciades no pugueren vore als seus fills. Però si eres home és «camina o revienta»)

PERO BÉ, NINGÚ ÉS CULPABLE D’AIXÒ PERQUÈ ÉS LA BIOLOGIA. El número de fills d’una tribu o una nació el determina el número de dones. Si matàrem al 90% dels homes, el 10% restant hi hauria prou per reproduir-se amb totes les dones.
No hi hauria reducció de fills si matares al 90% dels homes. Però si matares al 90% de dones, el teu número de fills es reduiria en el 90%

En resum, la majoria d’homes sobren i són les dones les valuoses. Les tribus i nacions que han protegit a les dones i les han donat una vida privilegiada són les que han prosperat.

Per això, en tota la història i totes les societats, els homes tenen vides més perilloses, són els soldats i els policies. Per això als problemes dels homes no se’ns fa cas. Perquè som el sexe desechable. Sobrem i se’ns pot usar per benefici de les dones i els fills, perquè la nació prospera així

Estudis genètics han demostrat que, en la majoria de la història humana, quasi totes les dones s’han reproduit i només la meitat dels homes s’han reproduit.

Això coincideix amb la vida dels pobles primitius. Els homes van a la guerra per aconseguir dones (d’una altra tribu). La meitat mor en la guerra. Els que queden s’emparellen amb les dones (les de la seua tribu i les que han aconseguit d’una altra tribu)

Per això, en les guerres antigues, els homes de la tribu enemiga es maten però les dones de la tribu enemiga s’incorporen a la pròpia tribu (vore la Bíblia, l’Antiga Roma o les guerres actuals en Africa)

Estem programats per donar privilegi a les dones. Per això quan les dones van dir que volien treballar com els homes, tota la societat va canviar de dalt a baix per complaure a les dames. Els polítics (que eren i són homes) van posar un munt de lleis per complaure a les dones.

El problema és que les dones no havien agafat eixa opinió de treballar fora perquè els interessara sinó perquè una campanya de propaganda els va convéncer que els interessava. Així que, com diu el meu pare, van acabar perdent.

Estudis demostren que les dones d’ara són més infelices que les de fa 30 anys. I és normal. Es vol que la dona siga un succedani d’home, en comptes d’una dona. Com si a un gos se li diguera que ser gos està malament i té que ser millor gat que els gats. Una recepta per a la frustració i la ràbia, que és el que veiem en les dones.

 

Es cert, perquè estem entrenant-nos durant segles. L’estupidesa no és flor d’un dia.

Portem segles allunyant-nos de Déu. I sent Déu la veritat, ens allunyem de la veritat i ens endinsem en fantasies tòxiques i autodestructives

Fa segles, la Il·lustració va posar les regles del joc d’eixes fantasies: les persones són lliures i les persones són iguals i, com no hi ha Déu, l’objectiu de la vida és aconseguir el major plaer i que al veí li donen pel cul

Obviament, els pensadors de la I·lustració no es creien eixes estupideses: eren només propaganda. En la Declaració d’Independència d’Estats Units diuen que tots els homes són iguals. Mira si s’ho creien que els mateixos que la van firmar van implantar un sistema de sufragi censitari (només votaven els rics)

Només era propaganda. Tots els homes són iguals significava: els aristòcrates no són superiors a nosaltres, els burgesos (els rics) i nosaltres, els burgesos, hem de manar (els rics). Als altres que li donen pel cul. Però la frase sonava bé

Totes eixes idees absurdes es van posar en les escoles i en els intel·lectuals i el que tenim ara és la conclusió lògica

Si totes les persones són iguals, si els homes fan més diners que les dones és els homes perquè oprimeixen a les dones. Si totes les persones són iguals, si els blancs fan més diners que els negres és perquè els blancs oprimeixen als negres

Tota desigualtat és un indici d’opressió. Com la igualtat és una fantasia i el món està ple de desigualtat, això vol dir que l’Estat ha de coaccionar a les persones per intentar avançar cap a eixa fantasia igualitària. Més lleis, més funcionaris, més conflicte entre les persones i un Estat més totalitari.

Com ni amb tota l’opressió s’aconsegueix la igualtat (perquè és impossible) encara més lleis, més opressió, més histerisme, més estupideses i més totalitarisme.

La nostra societat està en lluita contra la realitat i la natura, contra la veritat i contra Déu. Per això s’extingeix mentre unes altres cultures no psicòtiques (com la musulmana) ens conquisten. No pots anar contra la natura perquè, com diuen els americans, «la Mare Naturalesa és una cabrona» (Mother Nature is a bitch)

Es una mentida que es repeteix molt freqüentment. Ja en 2005 Warren Farrell publica «Why men earn more» (Perquè els homes guanyen més) amb un rigorós anàlisi estadístic.

En el mateix treball amb les mateixes circumstàncies els homes i les dones guanyen igual. Però les dones normalment treballen menys hores, en llocs més fàcils i menys estressants, perquè volen conciliar el treball i la vida familiar.

Quan vaig anar a Haití, en una misió de pau de Nacions Unides, guanyàvem una pasta perquè les condicions de treball eren molt desagradable. Per cada 50 homes hi havia una dona que, normalment, estava en un lloc tranquil i còmode.

Per cada home que estava patint en Haití, hi havia una dona i uns fills en el seu país que gastaven els diners que ell guanyava vivint com un animal. D’això no se’n parla. Encara que els homes guanyen més perquè se sacrifiquen més, les dones fan el 80% de decisions de compra importants i gasten els diners que als homes tan costa de guanyar

El meu cosí Jose anava treballant en una multinacional que el putejaven continuament i havia de viatjar per tota Espanya. Mentre que la seua dona Gloria disfrutava d’un còmode treball com a professora d’institut. Això no llevava perquè Glòria considerara injust que Jose guanyara més que ella (la qual cosa no li impedia gastar els diners que Jose guanyava amb el seu esforç)

Els homes treballem més i pitjor que les dones (el 95% de morts per accidents laborals són homes) perquè és l’única forma de reproduir-se i tindre una família. Per això, la natura ens ha programat per matar-nos a treballar.

Una dona no necessita això. Com són les que tenen els xiquets, no necessiten matar-se a treballar per tindre a una família. Hi ha prou que vinga algun interessat i aporte algo. Per això no treballen com nosaltres i sempre estan cridant «conciliació laboral».

Com estem al·lucinats amb la fantasia de la igualtat, no ens donem que això és natural i que la privilegiada és la dona. Mentre la pardaleta es queda en el niu cuidant als pollets, el pardalet vola i es cansa per aconseguir menjar.