A llarg termini, no crec que la civilització occidental tinga remei sense un retorn a la religió. Això no té res a vore en què jo siga cristià. És només una anàlisi històrica.
Sense la religió, la gent posa com a objectiu únic el benestar personal en esta vida i no hi ha motiu per sacrificar-se. Sobretot, quan davant tens a un poble que sí és religiós i sí que es vol sacrificar
Quan dic religió, vull dir «religió tradicional i familiar». No la merda de religió de l’egoisme que tenim ara. Estes pseudo-religions hedonistes es donen al final del cicle de les civiilitzacions: al final de Grècia, al final de Roma. La gent es dedica a aconseguir el major plaer i deixa tot sentit del deure.
La nostra millor estratègia és fer la decadència més lenta i expulsar als musulmans. La decadència és inevitable però es cura sola amb el temps. Amb el temps, la gent més religiosa té més fills i acaba canviant la cultura cap a la religió. Això es pot fer de dos formes: amb col·lapse de la civilització o sense col·lapse.
Estats Units en el segle XIX és un exemple de què es va fer sense col·lapse. Va acabar més religiós que va començar. Per això cal temps i estar aïllats dels estrangers religiosos. En Estats Units no calia molt de temps, perquè la decadència era molt lleu. Nosaltres necessitem més temps. Expulsar als musulmans i estar molt de temps amb fronteres tancades.
No crec que ho puguem aconseguir. El que passarà és que acabarà havent una guerra entre musulmans i cristians a Europa. Perdrem parts d’Europa a l’Islam. Les parts que queden es tornaran cap a la religió i el nacionalisme
I començaran la reconquesta
(quan dic nacionalisme, vull dir «estar orgullós de ser europeus i no ser globalistes»)
En allò que es refereix als nostres fills, ells viuran probablement abans de la guerra europea. El nostre objectiu serà fer més lenta la decadència perquè les seues vides (que seran pitjors que les nostres, com les nostres han sigut pitjor que les dels nostres pares) siguen el millor possible. Ahí entra ***
*** no és una solució definitiva. No és l’antibiòtic. És l’analgèsic. Pot detindre la decadència uns anys. Però ningú pot tirar arrere el rellotge. Trump no ha pogut, per exemple.
El que estem veient ara té arrels en el segle XIII, amb el nominalisme. S’accelera amb la Reforma protestant del segle XVI i la Il·lustració del segle XVIII, font de la religió de l’egoisme. En el segle XIX la religió de l’egoisme conquista Europa i en la Primera Guerra Mundial s’acaba tot vestigi de tradició. La Segona Guerra Mundial reforça això i tot el que queda és conseqüència
Les cultures són com les persones: naixen, creixen, decauen i moren.
En la meua opinió, a partir de 1945, comença una nova era: l’Era de la Decadència.
Es perden totes les colònies en Africa, en la India, en Asia. La cultura occidental entra en una fase de falta de confiança: ja no creu (com totes les altres cultures) que és millor que les altres, la gent veu el passat com un gran error que cal esborrar i començar de nou. Es propaga el nihilisme i la gent es desmotiva.