Fa mes d’un segle la mecànica quàntica va acabar amb la visió mecanicista de l’Univers que venia de Newton. Els ultims experiments han confirmat això
La filosofia dominant i la cosmovisió popular no s’han adaptat a la nova visió ni es veu cap indici, com si van fer despres de Newton. Ha passat un segle i habitem el mateix món mental mecanicista que va ser desmentit en el temps dels nostres besavis.
Perquè és el que interessa al poder. El mecanicisme de Newton va donar lloc a una filosofia mecanicista que era útil a la burgesia, com arma per aconseguir el poder i tirar als aristòcrates.
Ara no interessa eixir-se’n d’això. Les dos classes que dominen el nostre món: els burgesos i els sacerdots (de la correcció política: funcionaris nacionals i internacionals, gent dels mitjans, educadors, etc.) es troben bé en aquesta filosofia
Les classes dirigents són fisicalistes (s’ho creuen elles mateixes). Però també els interessa que els seus súbdits siguen fisicalistes
Si la matèria no és l’únic que existeix, caldria començar a plantejar-se temes com l’existència de Déu, que moral seria la correcta …
(Segons el fisicalisme, no existeix moral objectiva, per la qual cosa, cadascú tindria la seua pròpia moral. Això impediria condemnar a Hitler o a la gent que viola i mata a xiquets. Però no demanes coherència en el pensament actual, és una sèrie de xorrades contradictòries, racionalitzacions del propi egoisme)
Una persona que només pensa que la matèria existeix, és fàcil de dominar. El pots dominar per l’economia. Li lleves el treball si diu alguna cosa en contra del poder. El pots dominar a través del sexe. Hi ha un llibre «Libido dominandi» que explica això.
Si la persona només pensa que els diners i el sexe és tot i que va cap al no-res, pots control·lar-la amb diners i sexe. Com les ratetes dels experiments que el psicòleg conductista Skinner tenia.
Es per això que cap màrtir ha sigut fisicalista
Podríem parlar dels màrtirs dels cristianisme, però això és obvi. Es deixaven matar perquè pensaven que la mort no era el final.
També els terroristes islàmics que se suiciden. No m’agrada anomenar-los màrtirs, perquè ells maten.
Però inclús els màrtirs del socialisme. Per què abans hi havia martirs del socialisme i ara no? Perquè els que van donar la vida pel socialisme, creien que la mort no era el final. Si no, perquè sacrificar-se?
Potser no eren cristians o no ho eren de forma ortodoxa, però havien sigut criat de manera cristiana i creien en l’altre món. També els que van donar la vida pel nazisme, etc. Equivocats o no, donaven exemples d’heroisme perquè la mort no era renunciar a tot.
Per això, l’era de les ideologies només dura una o dos generacions. La gent que va lluitar per ideologies no cristianes (socialisme, nazisme, etc) havien sigut criats de manera cristiana pels pares i la societat. Potser ja no creien en Crist però encara creien en l’altra vida. Estaven motivats.
Els seus fills i nets només creuen en el plaer personal i estan desmotivats per fer res més que vaja contra el seu egoisme. No volen sacrificar-se pel que passe després de morts perquè ells pensen que no existiran.
Es per aixo que no hi ha resistència a l’Islam ni a l’opressió de les classes dirigents. La gent parla i protesta, però no està disposada a arriscar la seua comoditat.
També amb el nacionalisme català. Tots eixos patriotes que parlen tan fort i protesten. No sols és que no volen donar la vida. És que no volen arriscar el sou. Quan Rajoy va fer el 155, no va dimitir cap empleat de la Generalitat. Ara llacets grocs a tongades, que això no és arriscar res
Així és impossible anar contra el poder o fer una revolució. I és per això que no hi ha revolucions en el nostre temps, com hi havia en temps dels nostres avis o pares.
Una població desmotivada, que no pensa que valga sacrificar la seua comoditat per res es molt fàcil de control·lar.
I és per aixo que al poder li interessa el fisicalisme. Tot el que vaja en contra d’això (per exemple, els estudis científics sobre les experiències properes a la mort) s’amaga, perque no interessa.
De nou, cal citar a l’historiador britanic Glubb que va estudiar el cicle de les civilitzacions
«La decadencia es una enfermedad moral y espiritual, no física, como resultado de un período demasiado largo de riqueza y poder. Los ciudadanos de una nación ya no hacen un esfuerzo para salvarse a sí mismos, porque no están convencidos de que merezca la pena salvar nada en la vida»