El problema és que no podem tornar a la socialdemocràcia, perquè, si tornàrem, tornaríem a evolucionar cap a la correcció política
L’evolució del pensament occidental des de la Il·lustració és una evolució lògica. Una vegada poses com a déus el JO, la llibertat i la igualtat, ja tot l’altre són conseqüències lògiques. Hi ha una línia directa de «Tots els homes són iguals» fins a «Un XY que es creu dona és igual a una XX que es creu dona».
Hem plantat una llavor de bogeria i els fruits que dona l’arbre són bojos
El pensament modern evoluciona eliminant «excepcions sense principi» de la ideologia. Les excepcions sense principi són conceptes de sentit comú que s’oposen als principis de la religió
Per exemple, el matrimoni gai. A ningú se li havia acudit que dos gais podien casar-se. Si se’ls haguera preguntat, hagueren dit que era absurd. Però una vegada acceptes la llibertat i igualtat com a bens suprems, no hi ha forma d’oposar-s’hi racionalment
Per això, la nova generació educada en la socialdemocràcia ha acceptat això. Perquè els arguments són:
Prohibir als gais que es vulguen casar no és anar contra la llibertat? Prohibir que els gais es puguen casar mentre els heterosexuals sí que es poden casar no és anar contra la igualtat?
I en realitat, sí que és anar contra la llibertat i contra la igualtat. El que passa és que la llibertat i igualtat són conceptes absurds i anti-civilització
L’home modern viu al·lucinat, drogat amb conceptes fantasiosos. Està tan drogat que no veu que estos conceptes no s’apliquen, ni tan sols en la seua societat estructurada de manera boja
Per això a l’antiga generació li va ser tan fàcil acceptar coses com el matrimoni gai i que els immigrants tenen els mateixos drets que els natius (o a molts de l’antiga generació)
Va haver-hi molta propaganda, però la propaganda no hi haguera tingut èxit si l’home modern no considerara la llibertat i igualtat com el bé suprem.
Per això la ideologia moderna va sempre en la mateixa direcció. Augmentar la llibertat i igualtat i llevar les excepcions a estos conceptes (excepcions sense principis)
El moderno llama «cambio» al caminar más rápidamente por el mismo camino en la misma dirección. El mundo en los últimos trescientos años, no ha cambiado sino en ese sentido. La simple propuesta de un verdadero cambio escandaliza y aterra al moderno. (Nicolás Gómez Dávila, 1913-1994)