1) L’antiga religió posava una sèrie de límits als diners i al plaer (valga la redundància)
2) Una sèrie d’activistes als qui no agradaven estos límits (burgesos, comunistes, degenerats sexuals) van aconseguir remplaçar-la per una religió de l’egoisme i el nihilisme (no existeix res espiritual)
3) L’egoisme i el nihilisme es reforcen mutuament. Si vols fer el que et dona la gana, Deu no ha d’existir, perque ell et posa normes que limiten el q has de fer.
4) Nihilisme produeix egoisme. «Si Dios no existe, todo está permitido», diu Dostoyevsky. «Bebamos y comamos que mañana moriremos», Sant Pau
Si no existeix més que esta vida , l’objectiu de la vida es obtindre el major plaer possible amb el mínim esforç abans que desaparegues.
No importen els valors ni els demés, perquè ningú et castigará en l’altra vida i la tomba t’espera
(Totes les accions que explicava la teua amiga es redueixen a això. La gent vol el màxim plaer amb el minim esforc i als valors i als demés q li donen pel cul)
5) La societat degenera en una lluita de tots contra tots en què cada un lluita per obtindre el major plaer
6) Els mecanismes que sostenen la societat, que requereixen renunciar al plaer propi en benefici de la societat funcionen cada vegada menys. La societat decau i es conquistada per les veïnes
Too long don’t read: la religió és el pegament que uneix una societat. Sense ella, la societat es desfà.
Este es un element, però falta l’arc general.