La religió de l’egoisme no té per on agafar-la: és incoherent a tots els nivells. Es contradiu a ella mateixa de moltes maneres.
En lògica es demostra que, a partir d’un sistema incoherent, pots demostrar qualsevol cosa. Pots demostrar A i no A. Eixe és el gran avantatge de la religió de l’egoisme respecte cap a unes altres religions com a eina de poder.
Pots usar-la per a justificar qualsevol cosa que el poder vulga. Així, per exemple, la religió de l’egoisme ha justificat durant segles que calia que els Estats-nacions foren forts, que la gent tinguera una identitat nacional forta. Ara es justifica tot el contrari. Cal trencar les fronteres i imposar un sistema de gobernació globalista. Inmigració, etc.
La religió de l’egoisme serveix per justificar el patriotisme i el globalisme. Depén del que vulguen les classes dominants. Justificar el feminisme, el moviment gai i la tolerància a l’Islam, al mateix temps.
Es un arma de unes classes socials (altes i mitjanes altes) contra unes altres (mitges i baixes)
D’això no us parle massa, perquè com a «sacerdot» (dissident de la religió oficial), tinc tendència a parlar d’idees, però el tema social és molt important. També el tema tecnològic, que no us he parlat mai.
Inclús «assenyalar virtut» és una eina de poder. S’usa per augmentar el teu estatus en la comunitat i disminuir l’estatus dels altres. Tu eres més bo que els altres.
Això produeix «una carrera d’armaments», la qual cosa es coneix com «espirals de santedat» (holiness spirals). Primer, assenyales virtut sent feminista. Quan tot el món ho fa (perquè tot el món vol més estatus), has d’assenyalar virtut sent pro-gai. I així fins que acabes dient que els transsexuals deuen pixar en el bany de les dones. Darrere d’això no hi ha una ànsia per ajudar a les dones, gais o trans, sinó per augmentar el teu estatus.