Percentatge de resultats científics que s’han pogut repetir dels que s’han publicat en revistes prestigioses de Biologia.
Les ciències socials son les pitjors pero es comú en tota la ciència
https://www.reuters.com/article/us-science-cancer/in-cancer-science-many-discoveries-dont-hold-up-idUSBRE82R12P20120328
Es van seleccionar 53 publicacions especialment significatives sobre el càncer. 47 no van poder ser replicades.
Es una epidèmia general. Es diu «la crisi de la replicabilitat».
El sistema d’acceptar publicacions, l’anomenat «peer review» es basa en la confiança perquè replicar cada experiment és costós i no hi ha la voluntat.
Es podria fer, però el nombre de publicacions hauria de disminuir dràsticament en el món. Això no seria un problema per a la ciència perquè la majoria de publicacions no es lligen mai ni serveixen per a res mai.
Però seria un problema per a tota la gent que viu i és avaluada per les seues publicacions: doctorands, professors, investigadors, etc. La ciència és un gran negoci i hi menja molta gent.
En comptes d’això, s’usa el peer review, que té més forats que un formatge
1) Per a començar, moltes vegades estàs treballant en un camp tan específic que el que t’està revisant no té ni idea. A més és anònim i pot fer el que vol. Es com si els meus alumnes estudiaren programació i jo només sapiera bases de dades. A més ningú sap el nom del professor així que jo puc posar les notes que em dona la gana (Jo he sigut objecte d’això. Llegint la revisió pensava: «Este tio no ha entés el meu paper»)
2) Per seguir, els revisors tenen biaixos. Un investigador va enviar dos papers a un munt de revistes: eren iguals excepte que el primer deia que els progressistes eren tolerants i el segon deia que els conservadors eren més tolerants. El primer es va acceptar i el segon no, perquè la gent que treballa a les Universitats és progre total.
3) A més de vegades hi ha errors en l’experiment inicial: la mostra és xicoteta, l’experiment està mal dissenyat o simplement el criteri estadístic que s’usa normalment és inadequat per a la ciència. (Este llibre estadístic parla d’això https://www.amazon.com/Uncertainty-Soul-Modeling-Probability-Statistics-ebook/dp/B01JEJNUJK/)
4) I finalment hi ha el tema del frau. Hi ha molts diners en joc. Hi ha gent que no té escrúpols a l’hora de falsejar els resultats per aconseguir subvencions
Si el revisor no detecta 3) i 4) doncs això passa
El que tenim ací és la conseqüència pràctica de la religió de l’egoisme. Els efectes d’una religió s’estenen a totes les parts de la societat
Els científics fins al principi del segle XX s’havien criat en una cultura cristiana (o jueva) i pensaven que la veritat és absoluta i buscaven la veritat amb una dedicació religiosa. Einstein pensava que l’objectiu de la ciència és descobrir el disseny de Déu. Amb eixos científics si que funcionava el peer review, perquè d’ells es podia un confiar. Eren rigorosos i no fraudulents.
Hui la veritat és relativa i l’únic que interessa és l’egoisme (diners, fama, poder, etc). Així que això també es reflecteix en la ciència