Es la consequència inevitable del nostre sistema que, quan més alt estiga la gent, més fill de puta siga.
Entre una persona moral i immoral, a l’hora de trepar, la immoral té avantatge.
La persona moral només té estratègies de promoció morals. La persona immoral té estratègies de promoció morals i immorals. Té més opcions i és més efectiva a l’hora de trepar.
Per exemple, si el jefe li demana involucrar-se en la corrupció per promoure’l, la persona moral es nega mentre que la persona immoral accepta. L’immoral puja mentre el moral es queda on està. La merda flota.
Tot això és consequencia de que la nostra societat no creu en una moral objectiva, independent i superior de les persones, perquè ja no creu en Déu. Sense res superior a l’home, creu que cada persona ha de tindre «la seua pròpia moral» (relativisme moral).
Per tant, cada persona és jutge i acusat de la seua conducta i el veredicte sempre és el mateix: «Innocent!». Un s’absolveix a ell mateix, no importa lo immoral que siga la seua conducta. Un sempre troba excuses per fer el que li dona la gana, sense remordiments de conciència. Abans un deia: «Pobre pero honrado», perquè hi havia eixe sentit de la moral. Ara diu: «Maricó l’últim».
Fa temps, les èlits ens van convéncer que no hi havia res després de la vida i, per tant, 1) l’objectiu de la vida és el plaer (i, per tant els diners) 2) que si fas algo i ningú et pilla, no hi ha problema, perquè no hi ha Déu que et mire
Cadascú vol tindre un tros més gran del pastís i la societat degenera en una lluita de tots contra tots. En esta lluita, els poderosos i els immorals tenen avantatge.
I perdoneu el rotllo. Però no es pot plantar un om (olmo) i demanar que done peres.