Es la finestra d’Overton https://es.wikipedia.org/wiki/Ventana_de_Overton
Des de la Ilustració, el rang d’opinions acceptables s’ha mogut sempre cap a l’esquerra. Es parla de «corrimiento al rojo». (Tot este moviment cap a l’esquerra s’ha accelerat dramàticament des de la invenció de la Internet)
«Esquerra» és una mala paraula. Es mou cap a l’individualisme i l’egoisme
Es tracta que la persona ha de fer el que li dona la gana i alliberar-se de qualsevol restricció a la seua santa voluntat.
Primer es va alliberar de la religió, de la tradició, de les costums, del què diran, després de la família (divorci), de la decència i últimament s’ha alliberat de la biologia i la realitat. De forma que si jo vull ser una dona, sóc una dona. I què li donen pel cul als meus cromosomes i la meua xufa
La Ilustració va posar com a déu suprem la Llibertat i d’això es tracta
Si vas a pàgines d’esquerres, ells diuen que el món es cada vegada més de dreta. I pàgines de dretes diuen que el món és cada vegada més d’esquerra. Els dos tenen raó. Se’n va cap a l’individualisme
En el sector privat de l’economia, l’individualisme es tradueix en polítiques neoliberals (de dreta). En el sector públic i la moral sexual, l’individualisme es tradueix en polítiques d’esquerres (avortament, transsexuals, etc)
La nostra societat es dissol, perquè cada un fa el que li dona la gana. Es com si cadascuna de les cèl·lules del nostre cos vulguera fer el que li dona la gana.
Es la conseqüència de partir de premises falses (llibertat). Que s’arriba a conclusions absurdes (dones amb xufa)
