El meu sogre ha perdut el treball que tenia, fent viatges en cotxe amb Uber (és una espècie de taxi barat). Jo el veig i em dona llàstima (ja sé que és difícil de creure). Està prim i es veu poc sa.
Estava pensant en comprar un cotxe i deixar-li’l perquè treballara amb ell. Ahir Elizabeth em va contar la història
El meu sogre no va voler mai estudiar (la meua sogra sí).
Fa uns anys treballava en una impremta. Guanyava un sou fix i l’amo de la impremta l’apreciava molt. Va deixar la impremta perquè no li agradava la vida d’empleat.
Va estar varios anys sense treballar mentre la meua sogra el mantenia.
Al final la meua sogra (a la qual havia enganyat moltes vegades), va decidir comprar-li un cotxe perquè ell treballara en lo que li agradava.
El cotxe costava 5000 dòlars, una quantitat enorme per a una família pobre. La meua sogra li va dir que li pagaria ella 2000 dòlars i que el meu sogre anara pagant 3000 dòlars amb el que li sobrara del negoci
Ell va començar a treballar fent viatges en Uber amb el cotxe. Fins que va conéixer a l’altra dona i va descuidar el negoci. I no va poder pagar i li van embargar el cotxe.
Ara el meu sogre no té cotxe. I la meua sogra està pagant la quota dels 2000 dòlars del cotxe del meu sogre, que ja no està.
El meu sogre va començar llogant un cotxe per seguir treballant. Però fa poc l’amo del cotxe li l’ha reclamat i ha quedat sense treball.
El meu sogre viu una vida molt depriment: vivint en una xabola de llanda. I quan ha de viatjar a San Salvador, dorm en el carrer, en el país més perillós del món
Quan un viu en un país del Tercer Món, un deixa de tindre eixa visió romàntica dels pobres. Fa 20 anys, jo vaig vindre a El Salvador amb esta visió romàntica dels pobres però milers d’històries que he patit o que m’han contat m’han llevat eixa visió romàntica.
Al final, cada país té el que es mereix.
Fa uns 10 anys, va vindre d’Espanya un equip de Geòlegs del Món i va fer una base de dades de riscs naturals. Molt important per un país de terratrèmols i inundacions constants i huracans ocasionals. Una base de dates que podria salvar vides i propietats. Va costar com 100 mil dòlars.
Un mes després que els Geòlegs del Món se’n tornara a Espanya. L’ordinador que tenia la base de dades estava formatejat, no quedava res. I només hi havia la pegatina de Geòlegs del Món
Quantes vegades hi ha hagut un projecte en Africa i quan se’n van els cooperants, s’ho furten tot de seguida i no queda res? Uf! El 90% de vegades. Jo conec molta gent que ha treballat de cooperant en Africa. S’han deixat hospitals enters. S’han tirat milions i milions de dòlars, per a res
Els africans tenen un coeficient intel·lectual baix i alta preferència temporal (això vol dir que no pensen en el futur). Són també tribals: són solidaris amb la família i amb la tribu, però ja no més.
Quantes vegades ha arribat cooperació a Africa i se l’ha robat el governant de torn per distribuir entre ells i la seua tribu? Uf! No es poden contar! Si passa en El Salvador… Quan venia l’ajuda, la guardaven en magatzems fins a les properes eleccions i la usaven per comprar vots
La compassió té un límit. Si rescates a un borratxo cada vegada que toca fons, no deixarà mai la beguda. Si li deixe un cotxe al meu sogre, ell seguirà amb la seua vida irresponsable.
La gent ha de conéixer la consequència de les seues accions, en comptes de parasitar a uns altres.
Els paisos africans estaven MOLT MILLOR quan els europeus els manaven (govern colonial) que ara. Comprenc que ells vulgueren la independència: a ningú li agrada que un altre país el mane. A mi no m’agradaria que em manaren els musulmans. Però amb la llibertat ve la RESPONSABILITAT. Ara són lliures per fer totes les merdes que els agraden. Però no poden estar queixant-se que els rescatem de totes les merdes que ells mateixos fan.
I importar gent de baix coeficient intel·lectual i alta preferència temporal per mantindre’ls amb els impostos de tots és una recepta per al desastre. Es com si la meua sogra vulguera readmetre al meu sogre en sa casa. Amenaçaria el benestar de tota la família. No ajuda res a Africa que Espanya es convertisca en un país africà.
I la nostra responsabilitat és amb els nostres. Quan la Bíblia diu de «Amar al prójimo», «prójimo» significa «próximo» (la «j» en castellà antic s’escrivia com «x», per això «México») «Pero si alguno no provee para los suyos, y especialmente para los de su familia, ha negado la fe y es peor que un incrédulo.» 1 TIMOTEO 5:8
Imprescindible per comprendre Africa: https://www.youtube.com/watch?v=AClNHQtljwM&t=135s
Ara el meu sogre va per les esglésies protestants donant testimoni de lo mal que viu i com Déu el rescata fins a l’últim moment.
L’altre dia, ens vam trobar amb Boris, amic de la família, que és advocat i ha eixit de la pobresa. Boris ens contava com l’havia conmogut el testimoni del meu sogre en l’església. Elizabeth i jo no estàvem gens conmoguts. A mi se m’han acabat totes les llàgrimes fàcils per a este tipo de casos. Hi ha gent que s’aprofita de la compassió dels altres.
Mira el cas de la meua sogra. Va entrar al Ministeri de Salut de dona de la neteja. Preferia ser dona de la neteja que no treballar. La gent que treballava allí la va vore una dona tan correcta que li van dir que posara el curriculum per ser funcionària. Era molt difícil que fora funcionària perquè era ja major. Però ho va aconseguir i ho és des de fa 8 anys. Fa el formulari que diu com es reparteixen els medicaments a les unitats de Salut d’una regió d’El Salvador. Cuida el seu treball i és una bona treballadora. Ella no està plorant dient que li donen algo per no res.
Elizabeth va lluitar molt pel seu treball mal pagat i estudiava mentre treballava. Boris va aconseguir la carrera d’advocat des d’una posició molt humil. Eixa gent no vol que li regalen res.
Però la majoria de la gent pobre d’estos països no són així. Només volen que li ho donen tot sense fer res. Com ací els donen poc (perquè ja els coneixem) se’n van als països com Espanya on la gent els manté.
I si això és veritat en El Salvador, multiplica per 10 en Africa. Mira per exemple Haití, país de cultura africana: són negres purs.
Venia el meu amic argentí de la central de la policia. Varios dels seus policies es passaven el dia dormint sobre l’escriptori de treball. Ni dissimulaven
El meu amic argentí va pensar: «Esta oficina de la policia no té cap pla d’evacuació en cas d’incendis, catàstrofes». Els va fer el pla d’evacuació gratis.
I va aconseguir uns extintors per posar en cada pis. Els va portar en l’oficina però no podia pujar-los tots als diferent pisos. I va demanar a varios policies haitians que estaven per ahí: «Em podeu ajudar a pujar estos extintors?»
I li van contestar: «Quant de diners ens dones per a què els pugem?»
El meu amic argentí es pujava per les parets «Però si és algo que els donem gratis! I és per al seu bé».
La missió de Nacions Unides va acabar el 15 d’octubre, no fa ni un mes. Em jugue el coll a que eixos extintors ja els han furtat algú que hi ha per allí. I que el pla d’evacuació ningú sap com està.
Després eixen en televisió i a tots els progres els ix la llàgrima fàcil
Els homes africans tenen molts fills perquè no pensen en el futur (alta preferència temporal) i perquè no s’ocupen d’ells (baixa inversió parental). Alguns d’estos xiquets venen a Espanya i, de sobte, nosaltres tenim la responsabilitat de mantindre’ls amb els diners de tots.
Nosaltres (que tenim pocs fills i ens ocupem d’ells), hem de ser responsables d’uns xiquets africans perquè un africà que està a 5000 kms ha sigut irresponsable
Cal rebel·lar-se contra la tirania de la llàgrima fàcil
