Bueno, tota la nostra cultura es basa en això. A l’individualisme l’anomenen «llibertat», perquè «egoisme» sonava malament.
La cultura tradicional suposava, seguint a Aristòtil, que l’home és un animal social i que era impossible separar a l’home de totes les comunitats a les que pertanyia
Però la Il·lustració pensa que només existeix l’individu i les úniques associacions que té l’individu són aquelles que escull lliurement i que pot deixar en qualsevol moment.
Este és el món que triomfa amb la Revolució francesa. Primer l’individu es deslliga de la religió, després de la família extendida, del poble, de la parròquia inclús de la família nuclear (a través del divorci)
S’acaba amb una societat atomitzada de gent sola i desesperada (encara no estem allí però anem en camí)
El periodista José García Domínguez (agnòstic i d’esquerres) ho explica de forma molt senzilla en només 40 segons
G. K. Chesterton ho va dir fa cent anys: «Cuando se deja de creer en Dios, enseguida se cree en cualquier cosa»