Sobre mil·lenarisme i utopia

A partir d’este article que diu que l’ecologisme és un moviment mil·lenarista

D’acord en tot. Amb una excepció, Jesús era pobre i esta gent s’està forrant. Afegisc entre [] l’explicació

Entonces se le acercó un maestro de la ley [un fariseu, l’avantpassat intel·lectual dels jueus actuals], y le dijo:

—Maestro, deseo seguirte a dondequiera que vayas.

[Jesús, va pensar «este tipus, com ha vist que sóc el Messies, creu que acostant-se a mi, li donaré poder i riqueses. Segur que és de la banca Rotschild]

Jesús le contestó:

—Las zorras tienen cuevas y las aves tienen nidos, pero el Hijo del hombre [Jesús] no tiene donde recostar la cabeza.

[El que vol dir és «no tinc ni una casa. Ves millor a fer diners amb els del canvi climàtic»]

Mateu 8, 18-20

El que diu García Domínguez, ell ho diu de manera molt informal, però ha estat molt estudiat

Des de l’inici del cristianisme, han surgit moviments que deien que la fi del món estava a prop. Es diuen moviment milenaristes (per una referència a «mil anys» que hi ha en l’Apocalipsi).

Normalment, eren sectes medievals de guillats que deixaven les seues obligacions i anaven pels camins, tenint sexe lliure i robant les propietats d’uns altres (comunisme i lliberació sexual ho diríem hui). La idea era que el paradís ja havia arribat a la terra, i per tant, que ja no existia el matrimoni ni la propietat privada. Així que robeu i folleu, que el món s’acaba.

L’Església va lluitar contra estos moviments. En la Bíblia diu que ningú sap l’hora de la fi del món.

La Ilustració es converteix, sense intentar-ho, en un moviment milenarista

Com nega l’àmbit sobrenatural (perquè estorbava per a l’egoisme), tot es redueix al que passa en la Terra.  La gent ja no treballa per el paradís que hi ha a la fi dels temps, així que necessita una altra ilusió per a viure (no es pot viure sense ilusió i també per organitzar a la gent).

Així que es produeix el que els filòsofs anomenen «la inmanentització de l’escató». «Escatològic» vol dir el que passarà en la fi del món. L’escató és el que passarà a la fi del món.  «Trascendent» vol dir «de l’altre món». «Inmanent» vol dir «d’este món».  La immanentització de l’escató vol dir que «el paradís que se’ns ha promés a la fi del temps baixa a este món»

Ja la gent no té ilusió pel paradís que donarà Déu als fidels a la fi del temps, sinó per un paradís terrenal que hi haurà ací i ara.  A este «paradís en la Terra» se li anomena «utopia».  I n’hi ha de totes les versions. La utopia dels comunistes és un món sense propietat privada. La dels feministes és un món amb igualtat d’homes i dones. La utopia de l’ecologisme és un món sense contaminació.

(Obviament, perquè la utopia siga possible, es necessita que el mal no siga inherent a l’ésser humà. Es necessita que el pecat original no siga veritat.
Eixa era la idea de Rousseau  -que és el Jesús de la religió de l’egoisme- l’home és bo, el sistema és roí. Canviant el sistema arribarem a la utopia. )

Així hem passat dos segles i més de cent milions de morts buscant la utopia. La utopia era el «paradís en la terra» ,però estava lluny en el temps i s’havia d’avançar cap a ella.

El punt màxim d’este estat d’ànim van ser els anys 60. Laura Esquivel va dir: «Pensàvem que anàvem a fer la revolució, després vindria l’home nou i després seríem tots feliços per sempre» (com veus, utopia).  El Concili Vaticà II es va fer amb este sentiment: cal tirar-ho tot, perquè ja ve la utopia. Es un món nou i començarem des de zero.

Este esquema ha entrat en crisi els últims 40 anys. La crisi econòmica dels 70 i la caiguda del comunisme al final dels 80 va ser un amarg despertar. La caiguda del mur de Berlín fa que la utopia comunista parega ja impossible d’alcançar.

El model de la civilització occidental entra en crisi. Fins als nostres pares, tot havia sigut progrés material, així que no era descabellat pensar que avançàvem cap a la utopia, poc a poc.

D’altra banda, la gent s’ha fet cada vegada més còmoda i més infantil. Ja no vol lluitar per una utopia que ell no vorà. Vol tindre tot ja.

Això fa que resurgisquen els moviments radicals que volen arribar al paradís en la terra ja. Moviments de ruptura més que de reforma. Coses com les que proposa Sergi.

També l’angoixa d’una societat en decadència fa que resurgeixen els moviments milenaristes com el de Greta Thunberg. El món s’acaba. Estem a 20 anys de l’apocalipsi ecològic.

Encara que no cregues hi ha milions de joves que creuen això. L’angoixa d’eixos joves és real.  Els adults els han enganyat i creuen que el món s’acaba, de veritat. Per a ells, no és questió de diners i poder (com als adults que els manipulen), sinó és un moviment milenarista de veritat.

Com el cristianisme va de capa caiguda, és un moviment milenarista secular. Es pot comparar als Testimonis de Jehová. Ells han predit una data de la fi del món cinc vegades. Després de cinc vegades de fallar, ja no han donat cap, però insisteixen que la fi del món és imminent.

De la mateixa manera, l’ecologisme sempre diu que «només hi ha cinc anys per adreçar les coses». Però la data es va desplaçant, conforme la fi del món no arriba.

Tindre una data propera permet mobilitzar als creients i dispensar de les regles socials.  Si el desastre és imminent, no estem en un temps normal i es poden violar totes les regle. Això permet mobilitzar a la gent i acabar amb la resistència.

Les èlits volen aprofitar això per implatar el seu Nou Ordre Mundial globalista

Si us fixeu, l’article de Domínguez parla de tot això, però de forma desordenada

 «En Europa la religión salió por la puerta en el siglo XVIII para volver a entrar por la ventana poco después, solo que cubierta con otros mantos, mucho más toscos y carentes del oropel estético del misterio cristiano, que la hacían menos reconocible a primera vista.»

Parla de com el cristianisme va ser substituit per la religió de l’egoisme (entre les èlits, per a les masses hauríem d’esperar als anys 60)

«El culto a la ciencia y al Progreso de los positivistas del XIX fue uno de ellos, y no el más nocivo, por cierto. El comunismo, aunque los jóvenes de ahora no lo sepan ni les importe, fue lo mismo: una religión laica llamada a instaurar el reino de Dios, del Dios justiciero, en la Tierra. «

Ahí parla de la utopia (del paradís en la terra, el regne de Déu en la Terra), de la immanetització de l’escató

«Y el culto neopagano y panteísta que se encarna en la mirada ida de esa pobre niña loca no es más que un epígono, el enésimo, de los sucedáneos que han intentado cubrir el vacío de Dios.»

La religió de l’egoisme té moltes sectes: el cult al progrés, el comunisme, l’ecologisme. Ell parla de religions diferents, però en realitat són sectes de la mateixa religió, de la mateixa manera que els catòlics, protestants, ortodoxos i orientals són sectes del cristianisme.

«Ese vacío desolado que cualquier telespectador español puede constatar cada noche recorriendo las decenas de programas de echadoras y echadores de cartas que hacen su sórdido negocio con la triste soledad interior de sus víctimas.»

G.K.Chesterton: «Cuando se deja de creer en Dios enseguida se cree en cualquier cosa»

No tenim periodistes sinó activistes
No tenim jutges sinó activistes
No tenim mestres sinó activistes
No tenim polítics sinó activistes

Els activistes van dominar les universitats i d’allí adoctrinen a totes les professions a convertir-se en activistes, de la mateixa manera que un virus infecta una cèl.lula i usa els mecanismes de la cèl.lula per reproduir-se

Gramsci tenia raó