Esther, l’esquerra no ha sigut mai el partit del poble. De Marx a Pablo Iglesias, ha sigut el partit de la classe mitjana educada (professors, funcionaris, escriptors) i dels fills de rics educats, avorrits o amb culpa (Engels, Bescansa).
Tampoc representa al poble. «Los progresistas nunca preguntan al pueblo que es lo que quiere – ¿para qué hacerlo, si ya saben lo que es bueno para el pueblo?» (Derek Bickerton). Primer el que ells sabien que era bo per al poble era el marxisme i ara és correcció política (una ideologia de falsa rebel·lia manufacturada per ajudar als poders financers)
Quan el poble s’ha rebel·lat contra les receptes de l’esquerra, l’esquerra no ha tingut cap problema en massacrar-los (100 milions de morts en el segle XX). Així que la vella esquerra marxista tampoc té cap lliçó de superioritat moral que donar.
Més recentment ho hem vist en el Brexit. El poble britànic volia Brexit i l’esquerra britànica ha intentat fer totes les trampes possibles i carregar-se la democràcia per carregar-se el Brexit, perquè és el que li convenia a ella.