Tu et queixaves que els xiquets musulmans anaven agafant tots els caramels en la cavalcada de Reis. Això demostra la diferència entre els dos pobles
Nosaltres som un poble auto-domesticat. Som pacífics i esperem que resolguen els problemes per nosaltres. També tenim consideració per als altres. Això és conseqüència de la nostra història i ens ha fet molt exitosos…MENTRE EREM NOMÉS NOSALTRES perquè no ens hem desgastat en lluites internes.
Els musulmans han tingut una altra evolució històrica. A ells els dona igual tindre consideració per als altres. Només intenten aconseguir el millor per a ells i abstraccions com la justícia i l’altruisme els importen tres pitos.
Tampoc tenen cap problema en lluitar personalment pel que volen. No esperen que un altre els respecte, perquè ells tampoc respecten a ningú. És una lluita de tots contra tots.
En el seu país és un desastre, perquè ningú confia en ningú, més enllà de la família o la tribu. Però ací els va molt bé. Perquè ells aprofiten tot el que poden i els altres tenen consideració.
Es per això perquè no es poden mesclar dos pobles, perquè tenen valors diferents. Cada poble ha de tindre una llei que reflectisca els valors. La millor forma de fer-ho és que visquen cadascú en la seua nació. Si no, els antics, tenien gent diferent en una mateixa nació però segregats i sotmesos a lleis diferents (els jueus i moriscos a Espanya, els cristians i jueus en països musulmans). Era l’única forma de minimitzar els conflictes.
Joseph de Maistre, un dels reaccionaris que va patir la Revolució francesa, va escriure, arran de la Constitució Francesa de 1795: “La Constitución de 1795, como las precedentes, está hecha para el hombre. Ahora bien, el hombre no existe en el mundo. Yo he visto, durante mi vida, franceses, italianos, rusos…, y hasta sé, gracias a Montesquieu, que se puede ser persa: en cuanto al hombre, declaro que no me lo he encontrado en mi vida; si existe, lo desconozco”.
La Ilustració crea una abstracció: l’home, que no existeix. Sempre l’home ve amb una cultura incorporada.
De Maistre només contava la meitat de la història. La Constitució Francesa deia que estava feta per a l’home, però en realitat, quan els que la redactaven pensaven en l’home, pensaven en un home francés, que era el que coneixien. La Constitució reflectia els valors de l’home francés mentre deia que eren valors universals.
Quan van vindre els musulmans, la gent va dir: «Per què no? La nostra Constitució està feta per a l’home i els musulmans són homes»
Gran cagada. No se n’adonaven que els valors que recull la Constitució francesa no eren universals, sinó valors francesos. I els musulmans tenien una altra opinió.