El progressisme és una religió maniquea: el món es divideix en bons (progres i aquells que els progres consideren «víctimes»: gais, musulmans, etc) i roins (tots els altres: els blancs, els de dreta, els homes). Estos els progres els consideren «opressors».
Tu eres bo o roí segons pertanyes a un col·lectiu bo o roí. Així, per exemple, un obrer de l’extrarradi de Madrid que no té per menjar és un opressor, perquè és blanc i home. Mentre que una actriu com Jeniffer López, que és famosa i riquíssima, és una víctima, perquè és dona i llatina.
Els roins no poden fer res bo. Són gent nefasta que només volen oprimir als altres i el millor que han de fer és desaparéixer. (Un no pot oblidar les crides d’intel·lectuals d’Estats Units dient que els pobres blancs americans es millor que se suiciden.)
Els bons no poden fer res roí. Si ho fan, la culpa és dels roins, que els han obligat.
Si un musulmà fa un atemptat suicida i mata a gent, el problema és que estava discriminat pels blancs. Hem de parlar del racisme i la discriminació que obliga a alguns musulmans a comportar-se així
Si un home mata a una dona, és senyal del masclisme. Si una dona mata a un home o als seus fills, què mal li havien tractat per arribar a eixe nivell. Això també és senyal del masclisme. Cal tindre compassió amb una dona que la societat ha oprimit tant que s’ha pertorbat fins a eixe nivell.
Cara guanye jo. Creu perds tu.
En contra d’eixa religió maniquea, està la idea cristiana que tots tenim el bé i el mal dins de nosaltres. Es diu «el pecat original»
«Porque el justo cae siete veces, y vuelve a levantarse» (Proverbios 24:16)
«En verdad, soy malo desde que nací; soy pecador desde el seno de mi madre. En verdad, tú amas al corazón sincero, y en lo íntimo me has dado sabiduría.» (Salmo 51, 5-6)
«Señor,
si tuvieras en cuenta la maldad,
¿quién podría mantenerse en pie?
Pero en ti encontramos perdón,
para que te honremos.» (Salmo 130, 3)
El pensador cristià rus Alexander Solzhenitsyn, Premi Nobel de Literatura, després d’haver passat anys en camps de concentració comunistes en condicions horribles escriu:
«La línea que separa el bien del mal no pasa entre Estados, ni entre clases, ni entre partidos políticos sino que atraviesa cada corazón humano»
I també
«Ojalá hubiera personas malvadas en alguna parte cometiendo insidiosas acciones malvadas y solo fuera necesario separarlas del resto de nosotros y destruirlas. Pero la línea que divide el bien del mal atraviesa el corazón de cada ser humano. ¿Y quién está dispuesto a destruir un trozo de su propio corazón?»
La solució progre està en destruir les persones malvades, perquè són maniqueus: divideixen el món entre bons i roins. La solució cristiana és començar a lluitar contra el mal en un mateix
Recordeu la fàbula del fariseu i el publicà https://www.biblegateway.com/passage/?search=Lucas+18%3A9-14&version=BLP
El fariseu era el progre. «Te doy gracias Señor, porque no soy como esos racistas, sexistas, homofóbicos, insolidarios. Yo soy tolerante». Vol canviar als altres mentre deuria fer com el publicà (mirar dins i començar a llevar el mal des de dins).
Com deia Bill Gates als joves: «Antes de ir por ahí predicando la revolución y queriendo cambiar el mundo, primero ordena tu cuarto»
Es fàcil fer-se el bo dient que els altres canvien quan un té tantes coses per canviar. Hi ha gent que va pel carrer ficant-se en cases d’uns altres, criticant-les i exigint que les limpien. Mentre que la seua casa està plena de merda i pareix Garrut.
“¿Por qué miras la paja que hay en el ojo de tu hermano y no ves la viga que está en el tuyo? ¿Cómo puedes decir a tu hermano: “Hermano, deja que te saque la paja de tu ojo”, tú que no ves la viga que tienes en el tuyo? ¡Hipócrita!, saca primero la viga de tu ojo, y entonces verás claro para sacar la paja del ojo de tu hermano” (Lucas 6, 41-42)