El problema dels intel·lectuals (en sentit ampli, com ho usava Hayeck): funcionaris, professors, polítics, artistes, escritors, gent dels mitjans, gent que treballa en ONGs..Empleats d’empreses (el que en anglés es diu «white collar workers», treballadors de coll blanc, per distingir-los dels obrers «blue collar workers», que porten mono o uniforme). La gent que treballa amb idees i papers. Gent que és la nova classe social en ascendència, com James Burnham va detectar en «The Managerial Revolution».
(Els seus números han explotat per l’extensió de l’educació i els llocs de treballs per a ells han explotat per l’economia de serveis i la revolució de la informació)
El problema d’esta classe que està en ascendència ara i que vol aconseguir el domini total (ho van aconseguir amb el comunisme i van fallar) és que viuen en una bombolla. No tenen idea de la vida.
Un professor típic ha passat de ser estudiant, a guanyar unes oposicions i estar tota la vida donant classe.
Eixe tio no sap ni que viu. Mai ha hagut de buscar un treball, fundar una empresa. Mai ha tingut que anar al paro. Mai ha hagut que viure en un barri d’immigrants, ni tindre en contacte amb unes altres cultures. Mai ha hagut de patir perquè no arriba a fi de mes. No ha hagut de vore com les regulacions ofeguen la seua empresa. No ha hagut de vore com ha de tirar gent perquè no pot mantindre-la. No ha pres un risc en la seua vida. Viu en la seua còmoda bombolla de prosperitat i estabilitat, estabulat en un puesto de funcionari o professor.
A més de no saber ni que viu, el tio està avorrit fins a la mort amb una vida tan còmoda. Vol immigració i revolució perquè vol un canvi en la seua vida. Es incapaç d’arriscar-se i deixar la seua vida còmoda, però vol que les coses canvien perquè la seua vida tinga una miqueta de vidilla. Tindre una il·lusió i una varietat que el traga de l’avorrida rutina. Tindre un sentit de la vida (però com no és religiós s’apunta a la religió progressista)
El problema és que esta persona completament desorientada, que somnia amb coses nefastes (com una societat socialista o una Espanya que reba tots els immigrants) no es juga la pell (he has no skin in the game), com va observar Nassim Taleb. Taleb va observar que esta classe que diu per on anirà la societat (professors, polítics, funcionaris, gent dels mitjans), pot dir qualsevol tipus d’estupideses i promoure tot tipus d’idees idealistes perquè a ells no li arriben
Poden cagar-se en l’escola pública perquè ells tenen als seus fills en la privada. Poden ficar a immigrants perquè ells viuen en barris blancs i perquè els immigrants lleven els treballs a la classe treballadora (blue collar workers) però no als intel·lectuals.
Van ficant idees nefastes en els xiquets (professors), en les lleis (polítics, funcionaris) i en la població (mitjans) perquè
1) No saben ni que viuen i no saben diferenciar les idees bones de les roines, perquè mai han tingut experiència en el món real. Han passat tota la vida entre llibres i, si una idea sona bé, ja pensen que és bona.
2) Es creuen que la societat és estable, perquè la seua vida és estable i facen lo que facen estarà allí. Així que sempre estan somniant en canviar-la perquè es moren d’avorriment i necessiten un sentit a la seua vida. Com han abandonat la religió, el seu sentit és la transformació social: la religió progressista*
3) Encara que porten dècades ficant merda a la societat, a ells els arriba poc perquè no es juguen la pell. Així que poden destrossar la societat tranquil·lament, sense donar-se compte del mal que fan, perquè a ells no els arriba. Si veuen mal, sempre poden donar la culpa als rics, al capitalisme, al patriarcat, …. la qual cosa confirma les seues absurdes teories
En resum, és com si la societat fora una família i el cap de la família fora un xiquet ignorant i malcriat que té una ametralladora i va matant gent perquè s’avorreix i perquè no sap que l’ametralladora fa mal. Ell es pensa que només és un joguet. Quan la gent mor, es pensa que només és un joc divertit.
Eixa és la gent que fa les nostres polítiques i ensenya als nostres fills. Els professors del nostre temps, en general, són gent prou nefasta. Gent fanàtica que no sap ni que viu i que fica merda en el cervell dels nostres xiquets.