Ens van dir: «Si us cagueu en la vostra cultura, en la vostra tradició, en el vostres pares i avantpassats i en el futur dels vostres fills podeu follar tot el que voleu, podeu consumir tot el que voleu, podeu dedicar-vos al plaer. Caramels per a tots!»
L’home occidental va dir: «Que me dius! Maricó l’últim!»
Després era una trampa, però el primer principi d’un timo és que no es pot timar a gent virtuosa: per a que el timo funcione la víctima ha de ser ambiciosa i immoral. Per exemple, en el famós timo de l’estampeta, la víctima ha de voler aprofitar-se d’una persona que està mal del cap. https://es.wikipedia.org/wiki/Timo_de_la_estampita
Per ser justos, lo que acabe d’escriure és el resum de la generació dels nostres pares – els baby boomers. La generació més destructiva dels 1500 anys de cultura occidental. No hi ha cosa que quedara fora de la seua fúria destructiva
Gent de poca saviesa i molt d’orgull, que van pensar que eren millors que tots els que van vindre abans, només perquè havien nascut després. I que les seues estupideses eren idees divines. Ells van ser mal fills, es van rebel·lar contra tot allò que els seus pares els van passar.
Nosaltres ja vam nàixer dins de la trampa. I els nostres problema és que hem sigut massa bons fills. Els hem fet cas, sense saber que ens donaven verí i no aliment.
L’únic que hem fet nosaltres (Generació X) i les generacions seguents (millennials, Generació Z) és portar la ideologia dels nostres pares fins a les darreres consequències lògiques. No hem trencat amb la ideologia dels baby boomers, com els baby boomers si van trencar amb la tradició mil·lenària
Unwin va estudiar que en totes les civilitzacions i en les tribus hi ha una generació en què la disbauxa funciona. Quan s’abandonen les tradicions i moral sexual, la primera generació té un punt dolç. Poden dedicar-se a satisfer els seus instints però la cultura segueix sent tradicional, així que poden aprofitar-se de l’estabilitat d’una civilització tradicional
En la nostra cultura, eixa generació són els baby boomers. Van ser la primera generació no cristiana però aprofitant tots els beneficis que la cultura cristiana havia construit per mil·lenis.
Unwin diu que només tens una generació (ell va estudiar desenes de cultures). Després les coses se’n van a fer la mà.
En la novel·la de Dostoyevski «Els dimonis», que retrata el nihilisme de la nostra època, un personatge és Verjovenski, que és el típic intel·lectual burgès que clama contra la tradició i l’Església, mentre s’aprofita de tot lo bo que té la civilització cristiana, per viure una vida de puta mare (ell representa als baby boomers)
Té un fill que es diu Stepánovich, que és socialista i revolucionari. Este ens representa a nosaltres.
Quan el pare li diu al fill, «com pots fer el que fas? per què no eres un home de bé?». El fill li contesta: «L’únic que estic fent és posar en pràctica les idees que tu m’has ensenyat i que has defensat sempre».
El pare havia pogut clamar contra la tradició mentre s’aprofitava d’ella al màxim, com un paràsit. Els fills no podrem fer això, perquè els nostres pares s’han carregat la tradició
Nosaltres no podrem viure en una societat d’alta confiança i baixa criminalitat (els nostres pares ens van ensenyar el dogma de la igualtat mentre que no el practicaven i nosaltres ho pagarem amb immigració)
Nosaltres no podrem comprar els pisos barats i vendre’ls cars, tindre una jubilació de mil collons deixant un deute horrible a les seguents generacions i una situació de suicidi demogràfic
Això ja s’ho van xuplar tot ells, que se sentien molt sabuts perquè es van xuplar tot el capital cultural i econòmic acumulat abans d’ells. «Veus com la tradició no ens fa falta? Ens va de puta mare!» «Les nostres idees són genials. Veus com funcionen?». I nosaltres ens ofeguem per les consequències
Després nosaltres hem portat les seues idees a les últimes consequències lògiques. Els nostres pares ens van ensenyar a reverenciar la igualtat com el Bé Suprem. Llavors nosaltres ens sap mal tindre fronteres, perquè va contra la igualtat entre nacionals i estrangers.
Es el que deia ací: «Quan el pare li diu al fill, «com pots fer el que fas? per què no eres un home de bé?». El fill li contesta: «L’únic que estic fent és posar en pràctica les idees que tu m’has ensenyat i que has defensat sempre»»
El tema es que ells van viure tota la vida amb fronteres, beneficiant-se mentre s’omplien la boca d’igualtat. Les conseqüències de les seues tonteries les hem recollit nosaltres
Una generació tens. Només una. I ja ha passat.