Quan era xiquet i entrava a la casa dels Scouts (una casa preciosa que van tirar per fer pisos), hi havia una frase de Baden Powell (fundador dels Scouts) «Heu de deixar el món una miqueta millor del que l’heu trobat».
He trigat tota una vida en adonar-me què és el que estava malament d’eixa frase
Reflecteix un sentiment d’orgull i prepotència molt gran, que és el que hi ha a la base de tot el món modern.
No pots canviar el món, perquè només eres una persona d’entre set mil milions de persones. No tens el poder suficient.
Inclús si el tingueres (com tenen les nostres èlits), quan intentes canviar algo, de sobte apareixen efectes negatius que no havies previst (la Llei de les Consequències Inesperades). Encara que tingues el poder suficient, no tens la saviesa suficient. Caldria que ho sapieres tot, com Déu. I el món modern està ple de reformes que s’han aplicat amb les millors intencions i que han resultat un desastre. Han deixat la cosa molt pitjor que la van trobar. El camí a l’infern està empedrat de bones intencions
Llavors, com veien el problema els antics, que no estaven afectats per la locura moderna?
Els antics parlaven de «fer el bé». Això ho trobes per descomptat en les paraules de Jesús (però també en qualsevol altra religió i societat no moderna) Jesús va dir que ajudàrem als pobres propers (el prójimo o próximo), no que acabàrem amb la pobresa.
L’èmfasi està en les nostres accions i no en el resultat. El resultat no depén de nosaltres i hem de deixar-lo a Déu. Tú només pots tirar el penalty lo millor que pugues. Si, després el porter el para, ja no depén de tu. Només se’t demana fer el bé.
Això és una alliberació. Quan veus lo malament que el món està, no et sents responsable de canviar-ho (tampoc podries, totes les històries de gent humil canviant el món, com Rosa Parks, són mentida).
Tu a lo teu. Repartir el bé entre la família i els amics. Entre els més propers (prójimo). Això és el que hem d’aspirar.
Es difícil pel nostre egoisme, però Déu ens demana coses difícils, no impossibles.