Mes: junio 2020

Si l’església ha perdut el rumb. S’ha mesclat amb el progressisme

Jesús va dir «ama al prójimo como a ti mismo».  Al PRÓXIMO.

“porque si alguno no provee para sus parientes, y mayormente para los de su familia, ha negado la fe, y es peor que un incrédulo” (1 Timoteo 5:8).

Està la paràbola del Bon Samarità que s’usa com excusa, però realment l’han llegida? El samarità troba a un jueu morint-se en el camí i el porta a una posada (hui l’haguera portat a l’hospital)

Què és el que no va fer el samarità? Portar el jueu a sa casa i llevar menjar dels seus fills per donar-los al samarità i als fills del samarità. Deixar de practicar la religió samaritana en sa casa per si el jueu s’ofenia. Mantindre al jueu tota la vida. Dir que els jueus vingueren a Samaria, fins que els samaritans foren minoria.

Obviament, si trobem a un musulmà morint-se pel carrer, el portarem a un hospital

Però la caritat és com cercles concèntrics. Primers el de casa. Primer és el próximo. Mira lo universalista que era Jesús

Jesús entonces dijo:

— Dios me ha enviado solamente a las ovejas perdidas del pueblo de Israel.

Pero la mujer, poniéndose de rodillas delante de Jesús, le suplicó:

— ¡Señor, ayúdame!

Él le contestó:

— No está bien quitarles el pan a los hijos para echárselo a los perros.

Ella dijo:

— Es cierto, Señor; pero también los cachorrillos comen las migajas que caen de la mesa de sus amos.

Entonces Jesús le respondió:

— ¡Grande es tu fe, mujer! ¡Que se haga lo que deseas!

Y su hija quedó curada en aquel mismo instante.

(Mateo 15, 24-28)

Hui en dia l’expulsarien de l’església per ser poc cristià

(Jesús sempre va tindre clar que ell començaria amb el poble d’Israel i la predicació als pobles no israelites vindria després de la seua mort. Això es reflecteix en molts textos de l’escriptura. La conversació amb la dona samaritana. La paràbola de la boda. La paràbola de la vinya. Mateo 28:19, Hechos 1:8, Marcos 16:15, Mateo 24:14)

¿Podrán los blancos alcanzar los privilegios de ser una minoría, cuando sean minoría en sus países?

No. Porque la maldición de los blancos es tener alto rendimiento y altruismo de alta confianza mientras que el resto del mundo no lo tiene. Los blancos nunca exigirán los privilegios de ser una minoría y, de todos modos, nadie se los dará.

L’alt rendiment i l’altruisme d’alta confiança són, en gran part, biològics. Es deuen a vindre de climes freds, a haver viscut en societats estables, a haver passat el feudalisme, a haver prohibit l’incest, fonamentalment. Això fa que els blancs siguem no tribals

(El cristianisme és una religió altruista, però no universalment altruista. La caritat comença per un mateix i pels de la seua casa. Es per això que els africans cristians, els xinesos cristians, els latinoamericans cristians i els cristians de l’Est d’Europa no tenen eixos problemes. De totes maneres, pocs blancs moderns d’Europa Occidental són cristians. Ara prima la religió de l’egoisme que és – en teoria – universalment altruista. Però d’això ja en parlarem)

Ser no tribal és genial…mentre eres només tu. Si invites gent tribal a ta casa, estàs invitant al parasitisme, perquè tu tractes a tots iguals i els tribals s’ajuden entre ells. Estàs en desavantatge

La esclavitud abolida hace 150 años es relevante y debe ser discutida constantemente en todos los medios.

La esclavitud que nunca fue abolida y continúa hasta hoy en China, la República Islámica de Mauritania, la República Islámica de Sudán, el norte islámico de Nigeria es irrelevante y nunca debe mencionarse.

Lo que da miedo es que los medios de comunicación realmente pueden convencer a una parte considerable de la población de creer estas trolas.

Statistics

Es hora de reivindicar la figura paterna, en vez de denigrarla como se esta haciendo ahora. ¡Gracias papa!

Sí, això se sap des de fa temps. Les èlits volen destrossar la família perquè la família és un contrapoder contra el poder de l’Estat. La forma més fàcil és apartar al pare. Creen persones insegures i destorbades als que poden manipular fàcilment.

El pare és l’estabilitat del xiquet. Les normes. La idea de que hi ha límits però que estos límits són bons.  La mare és l’amor incondicional, però l’amor incondicional té els seus límits: porta al malcrío i a la desorientació.

Es per això que la metàfora de Déu és la de ser un Pare amorós. Isaies parla de Déu de vegades com una mare que vol a Israel amb locura però la metàfora predominant és la de Pare. Perquè un pare et dona el que necessites i no el que vols.

Dormir amb un pare és sentir que el món està bé, que els límits estan bé i que estàs protegit. Molts xiquets ja no tenen això. De majors estan alienats: cada regla és roina perquè va contra la seua llibertat, és a dir, capritxo

«En todas sus formas, el fenómeno que hemos discutido representa la pérdida de [la creencia] en la autoridad de una figura paternal. Simbólicamente, el padre es la fuente que estructura nuestra existencia, ya sea que hablemos de la autoridad masculina, de la ley, del bien y el mal, de nuestra nación, de nuestra tradición, de nuestra civilización, de nuestra naturaleza biológica.

Todos estos principios que estructuran la vida humana, en diferentes maneras, se simbolizan en el padre. La rebelión que hemos discutido es, en una forma u otra, una rebelión contra el padre. La creencia de que el universo es estructurado, inteligible, y fundamentalmente bueno, y que uno puede participar en este universo – esta es la experiencia de tener un padre, que es lo contrario de la experiencia de alienación que impulsa a la cultura moderna» (Lawrence Auster.)

Com a exvotant d’esquerres, visió q vatros no teniu, vos diré la forma en q jo veia ixes cesions de la dreta les veia com confirmació de estar en posessió de la veritat, del millor per a la societat.

La gent de dretes es gent reaccionaria q se resisteix a acceptat el progrés de la societat.  L’esquerra lluita i en molts casos aconsegueix q la societat progresse
i després els de la dreta q tant protestaven se n’adonen del progrés i el fan propi.

Dit d’altra manera, la societat avança a pesar de la resistencia absurda de la dreta

Així, lluitaven contra el divorci i despres tenies un munt de peperos divorciats. Lluitaven contra els drets dels homosexuals i després se pugen al tren de les llibertats lgtbi i tenen homosexuals renombrats entre les seues files. Lluiten contra l’avort pero despres avorten. I així tot.

Són uns hipocrites i retrograds.  Cal lluitar per fer progressar la societat

Tens molta raó.  Lo que tu pensaves, ho pensa molta gent. Crec que algú de Podemos li va dir a algú del PP «Tot això que estan lluitant ara, demà ho defensaran». I és cert: tenia raó

Hi ha varios temes. Un dels temes psicològics que impulsa a l’esquerra vull dir. Es que el canvi és bo, per pròpia natura. Se li diu «progrés». Sempre que es canvia algo, la societat progressa. Això el progressista (inclòs molta gent del PP) ho té assumit de forma inconscient.  Mai no s’ha parat a pensar que el canvi pot ser per a bo o per a roí.

Mira la propaganda d’Obama: «Change!».  Es increible: el ciutadà mitjà sent «canvi» i comprén «canvi per a millor». Es a dir, «progrés» Si no, Obama no ho haguera usat en la seua publicitat.

Un ha de raonar si el canvi és per a millor o per a pitjor. Però no és automàtic que el canvi siga per a millor.

Llavors se diu de vegades. «Hi ha gent que vol tornar al passat. Retrògrads».  Però si estaves millor en el passat en alguns aspectes, és una decisió racional tornar al passat.  Quanta gent ha fet una prova, ha fracassat i ha tornat on estava?

El joc està completament amanyat.  Per començar el joc va cap a una major entropia.  Per tant, és normal que la dreta quede atrapada en això.  Si autoritzen el divorci, hi haurà gent que es divorciarà, inclós gent de dreta. Després ho haurà de racionalitzar i perdrà prestigi

Segons, totes les premisses del joc són d’esquerres.  Si acceptes totes les premisses i et detens un metre abans de la conclusió, pareixes una persona incoherent i capritxosa. Sempre acabaràs perdent perquè amb el temps, la gent veu que la conclusió se segueix de les premises

«Porque los gays no se pueden casar? Quien eres tu para ir contra su libertad de hacer lo que quieran? Por qué no quieres que sean iguales que los heterosexuales?» Clar, si has acceptat la llibertat i igualtat com a bens suprems, a vore com convences a la gent que no.

Tercer, gran part de l’èlit de la dreta és hipòcrita. Pensen diferent del que diuen. Són tan progres com el PSOE, però estan allí perquè tenen el treball en el PP.

Algú va dir alguna vegada que Rajoy va dir «mi partido está lleno de fachas». Jo em vaig matar per buscar la referència i no la vaig trobar.  Però estic segur que la majoria de polítics de dreta pensen així

L’èlit està unida en una única ideologia: la correcció política. L’èlit financera, mediàtica, internacional, etc. Els polítics, que són els bufons de l’èlit també estan units en eixa ideologia perquè han de pensar igual que els amos.

Als polítics del PP els ha tocat votants que pensen diferent i secretament els menyspreen i diuen en públic el que no pensen en privat.

En les altes esferes, els polítics de tots els bàndols asisteixen als mateixos actes socials. Defensar idees diferents en estos cercles privats t’arrisca a que tu i els teus fills siguen uns pàries en l’alta societat amb la qual et vols relacionar.

La seua funció és fer que els votants vagen entrant per l’aro.  Creure que el PP és una alternativa perquè no es reboten contra el sistema. Després a poc a poc van acceptant totes les polítiques de l’esquerra. Poli bueno, poli malo. Com en les pel·lícules. Després tots treballen cap al mateix objectiu.

Rajoy va protestar totes les reformes progres de ZP i quan va estar al poder, les va mantindre totes. Els votants de dreta es van pensar que només calia que esperaren a que guanyara Rajoy. Així van contenir la seua ira (per exemple, perquè una xiqueta de 16 anys puguera avortar sense consentiment dels pares). Després la gent s’oblida i les innovacions de l’esquerra es queden.

Així que la dreta és la vàlvula d’escap del sistema

Així que és un joc amanyat:

1) L’esquerra va cap als instints i la major entropia. Es a dir, el camp de joc (penseu en el fútbol) està inclinat i l’esquerra està dalt i la dreta està avall.

2) Les regles del joc (llibertat i igualtat) són regles de joc de l’esquerra i la dreta no pot guanyar a llarg termini.

3) Els jugadors de l’equip de la dreta realment treballen perquè guanye l’esquerra (o les idees de l’esquerra)

Per això veus que sempre guanya l’esquerra i la dreta sempre acaba acceptant tot.  Això, l’esquerra ho interpreta com que sempre té la raó i tots els detalls que explicava més amunt.

Però se m’havia oblidat la quarta raó, que és important

4) Com l’esquerra sempre proposa canvis que van en favor de l’entropia (és a dir, cap a l’egoisme individualista de les persones i en contra de l’estabilitat de la societat).  Una vegada estos canvis es permeten, un munt de gent fa ús d’ells i es converteixen en populars.

Per exemple, del divorci, l’avortament, la promiscuitat sexual, les paguetes de tot tipus.  Estos canvis s’estenen molt ràpidament perquè van a favor de l’entropia.

Una vegada, el canvi està estés, anar en contra del canvi és un suicidi polític.  La dreta no pot guanyar eleccions si no conserva eixos canvis.

La dreta està per xuplar del xollo com tots els polítics per millorar la societat i això no ho pot fer sense guanyar eleccions.

La dreta està obligada a besar-li al cul als electors perquè si no no poden xuplar del xollo servir al poble i no té un altre remei que fer la voluntat del poble

Lo contrari seria arriscar-se a perdre els sous substanciosos i corrupcions amb els quals viuen la seua vida de luxe a no ser democràtics i tots sabem que la democràcia és lo millor!

1. El misterio del cambio en la religión progresista

Una cosa que sorprende de la religión oficial actual de Occidente (el progresismo, derivado de la Ilustración) es su cambio constante de doctrina. Doctrinas que eran impensables hace apenas 20 años ahora son completamente obligatorias y resulta impensable ir en contra de ellas o siquiera expresar matizaciones. Sólo la aceptación completa, sin reservas y con entusiasmo de estas nuevas doctrinas se considera aceptable.

¿A qué se debe este cambio tan continuo y radical, que no se da en otras religiones? Este escrito intenta explicarlo.

No sólo el cambio es constante sino que es siempre en la misma dirección: en contra de la ley natural (es decir, a favor del mal o de la entropía). Esta ley natural es concebida como el mínimo común denominador de la moral de todas las culturas. Esta dirección de alejarse de la ley natural se identifica con «la izquierda» y así el pensador Curtis Yarvin dirá «Cthultu nada lentamente, pero siempre nada hacia la izquierda».

Si tomamos cualquier cambio de doctrina reciente en las sociedades occidentales, vemos que va en contra de lo que todas las culturas y sociedades han enseñado durante milenios (y también de lo que todas las culturas y sociedades no influidas por Occidente enseñan hoy).

¿A qué se debe este «nadar contra corriente» que se produce en la religión y sociedad intelectual con respecto a las otras culturas? Este escrito intenta explicarlo.

La religión progresista tiene, en efecto, dogmas, pero son diferentes de las religiones tradicionales en dos sentidos.

1) Para comenzar los dogmas progresistas fijos (los que no cambian nunca) son pocos y vagos. Se reducen a conceptos de libertad, igualdad y progreso, de los cuales se derivan todos los otros (para una discusión más completa ver aquí).

Los otros elementos de doctrina, que en otras religiones serían estables, aquí se encuentran en estado de flujo continuo. Aunque, como en otras religiones, hay textos sagrados (la Constitución), interpretación autorizada (Tribunal Supremo) y tradición (la ideología heredada de anteriores oleadas de la religión del egoísmo), estos pueden cambiar en cualquier momento.

Así, el texto de la Constitución no cambia mucho pero sí que cambian las interpretaciones de la misma. Recientemente, el Tribunal Supremo de Estados Unidos ha descubierto que el matrimonio homosexual estaba escrito en la Constitución (mientras que los Padres Fundadores de Estados Unidos se revolvían en sus tumbas) y que la expresión «discriminación por razones de sexo» de la Constitución incluye a los homosexuales y a los transexuales.

En una religión tradicional, las interpretaciones nuevas y el desarrollo de la tradición se construyen sobre las interpretaciones antiguas y la tradición antigua, que no pueden cambiar en cualquier momento, por lo que los dogmas fundamentales de la religión se conservan. Se trata de un fenómeno de acumulación. Cada nueva doctrina no contradice a las anteriores sino que las complementa, las aclara y las amplía.

Por poner un ejemplo, en el cristianismo se han proclamado dogmas (por ejemplo, la Inmaculada Concepción de la Virgen María), pero ninguno contradice al dogma proclamado desde el principio de que Jesús es Hijo de Dios. Sin embargo, en el progresismo, se puede explicar un día que la libertad de expresión es algo bueno y que todo es debatible y el día siguiente se explica que no se puede permitir el discurso del odio y que sólo hay una opinión.

Más allá de los pocos dogmas fijos, que son vagos (libertad, igualtad, etc.), la religión está en un continuo estado de flujo y cada día puede ir en cualquier dirección, con independencia del pasado. Las razones de esto se explicarán más adelante.

Es decir, si la religión fuera a un perro, está atado a un poste (libertad e igualdad) pero la cuerda que lo ata al poste tiene kilómetros, por lo que el perro vaga libremente por una larga área.

2) Lo que es peor, los dogmas son contradictorios. Los dogmas se contradicen unos a otros. En lógica se sabe que, a partir de un conjunto de premisas contradictorias se puede derivar cualquier cosa.

Por ejemplo, puedes usar la libertad para argumentar a favor del divorcio (la libertad de una madre de no convivir con alguien que ya no ama) o en contra el divorcio (la libertad de un padre de poder ver crecer a su hijo). La igualdad se puede usar para argumentar a favor de la inmigración (la igualdad de los extranjeros con nosotros) o en contra de la immigración (los extranjeros traen actitudes machistas y su inmigración reduce la igualdad económica entre la población nativa).

Entonces, no se trata sólo de que el perro tenga una cuerda de kilómetros que lo ata al poste, sino que el poste no está fijo a la tierra y, en realidad, el perro está libre y puede ir donde quiera, sin ninguna limitación. Tiene una cuerda atada a su cuello y un poste atado a la cuerda, pero esto es más un incordio que una limitación, porque puede ir en cualquier dirección, sin ningún límite.

Sin embargo, esto plantea un montón de preguntas, ¿Cómo puede funcionar una sociedad así si no tiene dogmas? ¿Cómo cambia la doctrina en esta sociedad? Esto es lo que vamos a explicar a continuación.

http://www.amerika.org/politics/grand-unifying-theory-leftism/

Así, dado que los dogmas fijos son pocos y

No hay textos sagrados y la tradición e interpretación autorizadas pueden cambiar en cualquier momento (en otra religión, estas tradiciones

sto podría ser un perro que lo liga a un poste pero que tiene una cuerda muy larga, de kilómetros.

Pero es todavía más radical, or otra parte, los dogmas progresistas son contradictorios, como se explica aquí. En lógica se sabe. O sea, en realidad, el poste no está fijado a la tierra

También olvida que, mientras la gente progresista tiene pocos hijos y se está autoextinguiendo, las religiones tradicionales florecen y se expanden.

¿Cómo hemos llegado hasta aquí? Hemos llegado aquí porque la razón no es infalible. De hecho, dado cualquier

los dogmas, los textos sagrados) y para la práctica (los rituales, los sacramentos, etc).  Aquí sólo nos interesa la doctrina. Aquí sólo nos interesa la doctrina, por lo que sólo hablaremos de dogmas, textos sagrados e interpretación autorizada.

******

*****

*****

****

****

****

****

En realitat, el que ha acabat amb la llibertat d’expressió i tots els altres conceptes relativistes és la Internet.

El relativisme va ser útil per acabar amb els conceptes absoluts de la civilització cristiana. Una vegada la religió progressista va arribar al poder va implantar els seus dogmes (que van sempre ampliant-se fins a les últimes consequències lògiques)

La religió progressista era tan absoluta com la cristiana. No podria ser d’una altra manera, perquè no es pot governar un país sense una religió absoluta. La llei ha de distingir entre delicte i no-delicte. No pot dir que això depén de la llibertat de pensament de cadascú Per tant, distingeix entre conductes bones i conductes roines. Es a dir, un concepte absolut del bé i del mal

(Ja sé que ahir jo vaig dir que la religió progressista es basava en el relativisme. Però és només en teoria. En la pràctica és una religió absoluta. Este tema es deixa per un altre dia. El progressisme és un monstre que resulta difícil de comprendre d’una sola vegada.)

Llavors, perquè no hi havia conceptes com negacionisme o delicte d’odi? Perquè tot el món podia dir el que li donava la gana?

Es que la religió progressista era tan absoluta com la cristiana però no ho pareixia. Ho feia amb dissimul

Era l’era de la televisió. Durant unes dècades, el poder va tindre el control absolut de totes les ferramentes mediàtiques. L’escola, els periòdics, la ràdio, la tele
No es difonia una idea si era contrària al pensament progressista.

“Era como si la prensa en Estados Unidos, a pesar de su cacareada independencia, fuera un gran animal de colonia, un animal formado por innumerables organismos agrupados que responden a un sistema nervioso central. A fines de la década de 1950 (como a fines de la década de 1970), el animal parecía determinado a establecer que, en todos los asuntos de importancia nacional, prevaleciera la emoción apropiada, el sentimiento correcto, el tono moral apropiado. Y toda la información que enturbiara este tono y debilitara este sentimiento simplemente debía desecharse y olvidarse … ¡el público, la población, la ciudadanía, debían recibir los sentimientos correctos!
(Tom Wolfe, The Right Stuff, 1979)

Així la gent feia el que volia i deia el que pensava, però el llavat de cervell era tan gran, que no feia coses ni volia coses que anaren en contra de la religió absoluta progressista.  Així, el ciutadà creia que tenia llibertat d’expressió i de pensament, però en realitat era esclau. «Nadie es tan esclavo como el que se cree libre sin serlo» (Goethe)

El poder podia deixar «llibertat d’expressió» quan tot el món pensava com li deien a la tele.  De 1975 a 1980, Espanya va a passar de ser franquista convençuda a anti-franquista convençuda només perquè obeia el que li deien en la tele

Sí, la veritat és que la gent podia discutir per temes mínims, temes que no interessaven al poder en aquell moment, però en tot el que al poder li interessava, la gent només repetia com a lloros el que deia la tele

La Internet ha acabat este equilibri. La majoria de la població segueix repetint com un lloro el que diu la tele. Però hi ha una minoria considerable que s’informa per Internet i arriba a les seues conclusions. Gent que pensa com jo pot arribar a una altra gent. Això era impensable abans. Havies d’anar a un periòdic i el periodista no deixava publicar res que anara contra la ideologia oficial. Vore cita de Tom Wolfe més amunt.

Així hi ha una part considerable de la població que s’està eixint de la presó mental. Per això cal començar a censurar la Internet i posar coses com el negacionisme i el delicte d’odi, que abans no eren necessàries.

La paraula «hipòcrita» es diu molt lleugerament i és un arma de l’esquerra.

Hi ha tres coses
1) Allò que una persona pensa
2) Allò que una persona diu
3) Allò que una persona fa

L’esquerra ha definit la hipocresia de forma deshonesta com la diferència entre 2) i 3)

Tenim a una persona conservadora que sempre ha defensat la família i, de sobte, se li coneix una aventura.  «Hipòcrita!» Però és la hipocresia això?

Es hipocresia la diferència entre el que una persona diu i una persona fa? A mi em pareix evident que la hipocresia és la diferència entre 1) i 2) La diferència entre el que una persona pensa i una persona diu

Imagina’m a mi. Jo dic i estic convençut que encabronar-se és roí, però de vegades m’encabrone (diferència entre 2 i 3). Estic sent hipòcrita?

No! Jo sóc una persona dèbil i imperfecta, com totes. De vegades, no em puc dominar. Això no vol dir que no crega que encabronar-se siga roí, amb totes les forces del pensament. Es el pecat original: la debilitat humana.

Ara, si jo diguera que encabronar-se està malament i no ho creguera. Llavors estaria sent hipòcrita.

Un conservador que té una aventura pot ser hipòcrita si diu que la fidelitat és bona i no ho creu.  O pot ser dèbil (pecador) si diu que la fidelitat és bona, ho creu i no va poder aguantar-se quan eixa dona li va ficar les mamelles en la boca.

L’esquerra és el partit dels impulsos animals paleolítics (d’això en parlarem un altre dia) i per tant, el partit contrari a tota repressió d’eixos instints i, per tant, el partit contrari a la civilització.

Segons la seua definició d’hipocresia, ells no són hipòcrites, perquè no tenen cap nivell d’exigència que tinguen que esforçar-se en complir: només viuen com els dona la gana

Jo no sóc hipòcrita com el conservador que té una aventura. Sóc una poliamorosa que, a més, s’ha tirat a tot l’equip de fútbol!»

Així, l’acusació d’hipocresia juga en favor sempre de l’esquerra

Comentari sobre:

https://disidentia.com/por-que-es-inevitable-que-la-izquierda-gane/

Un bon article: cego en alguns punts, en uns altres, molt cert, molt desorganitzat.

La veritat és més senzilla:  L’esquerra guanya perquè la dreta no és dreta, sinó una esquerra moderada. L’esquerra és la ideologia nihilista portada a les últimes consequències lògiques. La dreta és la ideologia nihilista portada al 90% de les últimes consequències lògiques. En el 10% que resta, la dreta es nega a acceptar les conclusions (durant un temps, fins que les accepta, vore la bandera del PP amb l’arc iris)

Esta és la ideologia actual i la ideologia de l’esquerra

Cada fletxa s’ha de llegir com «es dedueix lògicament de». Pots vore la deducció lògica detallada en http://www.thetruthcounts.com/blogtraducciones/2020/06/28/deduccion-logica-de-la-ideologia-actual/

Si vas a este enllaç, voràs que l’única premisa és el materialisme filosòfic: «no existeix Déu ni res espiritual per damunt de l’home» (O, com a mínim que Déu ni res espiritual deu intervindre en la política). Tot lo altre és una consequència lògica inescapable

(Això no vol dir que la ideologia siga coherent. En realitat, hi ha molts conflictes entre els diversos conceptes, que nul·lifiquen el materialisme filosòfic en estil «reducció a l’absurd». Però això és per una altra discussió)

La ideologia de la dreta és la seguent:

Ella creu en tots els conceptes de color. Quant als quadrats en gris, no creu o no creu totalment pel moment (segur que creurà d’ací 10 anys).

El triomf de l’esquerra és inevitable perquè els quadrats en gris se segueixen de forma lògica i inescapable dels quadrats en color. La dreta ha acceptat totes les premises de l’esquerra i la immensa majoria de les seues conclusions. Es resisteix a acceptar les conclusions més novedoses pel moment.

La dreta és, en realitat, l’esquerra per a gent ansiosa. Gent que no li agrada el canvi i que prefereix conservar l’estat de coses de la seua joventut. El seu fonament és psicològic i no ideològic.

Quan B. siga de la nostra edad, la dreta serà «per supost que una persona amb xufa pot ser una dona: això és evident. Discutir-ho és de gent com Hitler i gent boja del cap. Però m’opose a que els blancs tinguem que fer reverències als negres i als musulmans» (La seua filla acceptarà les reverències com algo natural i s’oposarà a unes altres coses)

La dreta moderna és una falsa dreta: és només és la reraguarda de l’esquerra. Quina seria una vertadera dreta? Una que rebutjara tots els rectangles que hi ha en la imatge.

No hi ha hagut una dreta així des de a) Fa dos segles en Anglaterra i Estats Units (un poc menys en França) b) La Primera Guerra Mundial per a molts paisos europeus c) La Segona Guerra Mundial per a uns altres paisos europeus d) La transició per a Espanya

L’article que menciones porta 11 vegades la paraula «llibertat». La llibertat és un concepte d’esquerres.

Per això guanya sempre l’esquerra, perquè la dreta vol combatre a l’esquerra usant les armes de l’esquerra (per exemple, llibertat). Si acceptes la llibertat, l’utilitarisme i la democràcia, has d’acceptar quasi tot el que diu l’esquerra. Uses armes que només et fan mal a tu. T’ix el tir per la culata.

«El nihilismo se ha convertido, en nuestro tiempo, tan extendido y generalizado, ha entrado tan profunda y profundamente en las mentes y los corazones de todos los hombres que viven hoy, que ya no hay ningún «frente» en el que se pueda luchar; y aquellos que piensan que están luchando con mayor frecuencia usan sus propias armas, que en realidad se vuelven contra ellos mismos.» Nihilismo, Fr. Seraphim Rose (1962)