El que no he dit és que les generosíssimes beques que Amando de Miquel i les beques de Miquel pare, per la qual van poder passar de la més extrema pobresa a ser uns professionals de prestigi. …
… les van donar Franco i l’Església
Esta generació de gent becada per Franco i l’Església va tornar el favor, rebel·lant-se contra els que li havien fet bé. Amando de Miquel era comunista i membre de l’oposició al règim. Com tants altres…
Van mossegar la mà dels que li havien ajudat tant. Jo comprenc que una persona com jo, que no deu res a Franco ni a l’Església puga rebel·lar-se contra ells
Però que ho faça tota una generació que s’ha aprofitat d’ells per després escopir-los a la cara em pareix d’un desagraiment molt gran.
Eixa ha sigut la generació dels nostres pares: uns desagraits.
La generació dels abuelos va ser la millor generació de la història d’Espanya. De joves, els va tocar lluitar en una guerra que ells no van fer (la van fer els bisabuelos). Van passar la fam i van alçar Espanya fins ser la novena potència del món. El problema de la fam, que havia sigut el problema més gran d’Espanya durant segles i segles, el va solucionar eixa generació
La generació dels nostres pares (que ja van viure bé) va escopir contra la generació dels abuelos, als que creien uns ignorants i uns franquistes. Ells eren els moderns i democràtics
No només en el franquisme, també en l’oposició. En el congrés de Suresnes, Felipe González i Alfonso Guerra (generació dels pares, que estaven a Espanya i no havien patit res) li van llevar al poder a Llopis (generació dels abuelos, que s’havia hagut de xuplar tot l’exili)
L’altre dia estava escoltant una història de la banca en Espanya. Mentre els banquers van ser la generació dels abuelos, la banca va ser honrada. No guanyava molts beneficis, però era honrada. Va ser ficar-se la generació dels pares durant la transició perquè començaren els pelotazos.
En el sistema educatiu, la generació dels pares va destrossar el bon sistema educatiu que ells havien heretat.
En els impostos, en el mercat immobiliari, la generació dels pares es va beneficiar de lo bo que ho havien deixat els abuelos i van deixar terra cremada després d’ells.
En les jubilacions, en tot, en la falta d’immigració, en la religió, en tot.
Es van xuplar tot en un orgasme d’una generació i van deixar merda per als que venien després. Mentre escopien en la memòria dels seus pares (els abuelos) i presumien de ser els millors.
Nosaltres com a generació som pitjors que la generació dels pares. I la generació dels nostres fills és pitjor que la nostra. Però l’únic que fem és portar les idees dels nostres pares fins a les darreres consequencies.
Són ells els que van fer el canvi de tendència i van trencar amb la generació anterior (dels abuelos). Nosaltres hem seguit l’estela dels nostres pares.
Nosaltres som fills intel·lectuals dels nostres pares però els pares no van ser fills intel·lectuals dels abuelos