Jo lamente repetir sempre la mateixa cita però la veritat és la que és
Una democracia no puede existir como una forma permanente de gobierno. Sólo puede existir hasta que la mayoría descubre que puede votar que el tesoro público sea generoso con ella. Después de esto, la mayoría siempre vota por el candidato que les promete los mayores beneficios con el resultado que la democracia se derrumba por la política fiscal poco rigurosa, siendo seguida siempre por una dictadura y después por una monarquía. Alexander Fraser Tytler ( 1747 – 1813)
Per cada gent que vol treballar, hi ha dos que volen viure del cuento. Un home, un vot
Es crea una espiral. Es cert que el que vol treballar no deixarà de treballar, però no treballarà tant si el maten a impostos. Les empreses xicotetes acabaran sucumbint (esta pandèmia eixirà amb menys empreses xicotetes) i s’acabarà amb unes poques empreses grans i la resta (mal)vivint del govern.
S’entra en un cercle viciós: més esforç fiscal -> menys ingresos per a la gent que treballa i menys gent que treballa -> més necessitats socials i menys recaudació -> encara més esforç fiscal. Fins que el sistema col·lapsa o s’estabilitza en un punt de riquesa mínima, com el comunisme. A Cuba encara estan en això.
I que és el comunisme, sinó una dictadura, com la que profetitzava Tytler?
n el nostre camí cap a eixe sistema dictatorial de Tytler, no podrem col·locar el deute i ens declararem en suspensió de pagaments. Serem intervinguts per Europa. Potser esta és la nostra última esperança, però els europeus només miraran per ell.
Per acabar amb una civilització, només cal una idea. Una idea falsa però atractiva. Només amb una idea en tens prou. En el nostre cas, la idea d’igualtat.
El que fa la idea de la igualtat és que el parasitisme parega noble. El paràsit no ha d’amagar-se sinó pot exigir ser un paràsit.
De la mateixa manera que la idea de la llibertat fa que l’egoisme (els comportaments antisocials) pareguen nobles. La persona egoista, que desgasta la societat amb el seu egoisme, no ha d’amagar-se sinó pot exigir que li deixen fer el que és nociu per a la societat.
Jo no veig este sistema sostenible i menys ara. Cada vegada hi ha mes gent que no treballa. Es com l’àcid sulfúric per a la societat. Un dissolvent. També la llibertat
La llibertat i la igualtat són contràries a qualsevol tipus d’estructura. La llibertat i la igualtat és l’entropia (antònim d’estructura) i la segona llei de la termodinàmica diu que quan més entropia, menys treball útil.
Si hi ha prou repressió, qualsevol sistema és sostenible. En Cuba, quan vaig visitar-la fa 12 anys o així, tot el món era funcionari i cobràven 5 dòlars al mes. Els homes t’oferien a la seua dona com a prostituta. Si això és sostenible, qualsevol cosa ho és. (La caiguda de la Unió Soviètica va passar quan Gorbachov va afluixar la repressió. Stalin es va carregar a 10 milions de persones i ningú no va dir ni mu)
Tytler ho va avisar fa segles: la gent sempre vota per al candidat que mes diners dona (d’uns altres). Per tant la democràcia es el comunisme a marxa lenta.
Si no hi ha un colp d’Estat, desemboca en una dictadura comunista. Si hi ha colp d’Estat, desemboca en una dictadura no comunista. Al final, Tytler tenia raó: de la dictadura no t’escapes
En les escoles se’ns ensenya la democràcia com el bé absolut. Dir-li a un «eres antidemocràtic» es sinònim a dir-li «eres malvat». Despres estudies la història. I la democràcia ha tingut un segle en Grecia Antiga. Dos segles en USA i França (en este ultim cas interromput). Menys d’un segle en paisos europeus. 80 anys en Espanya (contant la Restauració). Són quantitats ridícules en milers d’anys d’història dominada per les monarquies (dictadures hereditàries)
El que passa es que la democràcia s’autodestrueix. Som testics de la seua autodestrucció
Tytler explica perquè s’autodestrueix econòmicament (es pel parasitisme, es a dir, la igualtat). Plató explica perquè s’autodestrueix políticament. Es per les conductes antisocials, es a dir, la llibertat
Plató deia que els ciutadans d’una democràcia s’acostumaven a fer el que els donava la gana. I estaven cada vegada mes salvatges. Al final es generava un caos tan gran, que nomes un dictador podia control.lar-lo. Aixi la democràcia desembocava en la dictadura