«El bien es lento porque va cuesta arriba. El mal es lento porque va cuesta abajo». Alejandro Dumas.
Mai no us heu plantejat perquè això és així? Perquè és tan difícil fer el bé?
Pq som pecadors i egoistes? Sí, però perquè som pecadors i egoistes? Quin és el motiu darrere del pecat original?
Esta seria una discussió més llarga. Ací només vull centrar-me en un aspecte concret: El mal és molt més probable que el bé
Definim el Bé, que tradicionalment s’ha partit en tres: la Virtut, la Veritat i la Bellesa.
Siga quin siga, d’eixes tres. El mal és molt més probable que el bé. El pecat és molt més probable que la virtut. La mentida és molt més probable que la veritat. La lletjor és molt més probable que la bellesa.
Per què? Això és una consequència lògica i no es pot canviar
Imagina que vols deixar una camisa de Miquel en la teua casa. Pots deixar-la en mil posicions: en el pati, en la cuina, en l’escala, damunt del sotres. D’eixes posicions, només una és ordenada: penjat en una perxa en l’armari de l’habitació de Miquel. No hi ha prou que estiga en l’habitació de Miquel. Ha d’estar dins de l’armari. No hi ha prou que estiga dins de l’armari: ha d’estar damunt de la perxa i penjada bé
Com veus la quantitat de configuracions desordenades són molt més grans que la quantitat de configuracions ordenades. El desordre és molt més probable que l’ordre. Es per això que, si no posem un esforç especial, la casa es desordena.
A nivell físic, l’Univers camina cap al desordre (anomenat «entropia»), perquè és més probable que es passe de l’ordre al desordre, que al contrari. Simplement, perquè el desordre és més probable.
Això és la segona llei de la termodinàmica, que diu que l’entropia creix cada vegada més. L’Univers acabarà en un estat de complet desordre (màxima entropia) amb àtoms viatjant a l’atzar per totes parts sense cap estructura (estructura és el contrari de l’entropia)
El mateix passa amb la virtut. Si diem «Sánchez té relacions sexuals amb X», només hi ha una possibilitat virtuosa on X és la seua dona, però hi ha milions de possibilitats no virtuoses. Si diem «Sánchez ha destinat els diners dels parats a X», només hi ha una possibiltat virtuosa on X és els parats. Però hi ha milions de possibilitats en què Sànchez pot destinar eixos diners.
També en la veritat. Si diem «A és filla de X», només hi ha una possibilitat certa on X és V. Hi ha una infinitat de possibilitats falses on X és Pedro Sánchez o el pato Donald.
També en la bellesa. Mirem un quadre bell com la Gioconda. Hi ha milers de paròdies no belles.
Recapitulem: el bé (la virtut, la veritat i la bellesa) és molt menys probable que el mal (el pecat, la mentida i la lletjor).
Com no recordar el començament d’Anna Karenina de Tolstoi? «Todas las familias felices se parecen, pero cada familia infeliz lo es a su manera»
Perquè una família infeliç ho pot ser perquè no tenen diners o perquè un fill està malalt o perquè una persona és depressiva o perquè l’home és infidel o perquè els fills no volen fer cas o per un milió de raons diferents
Però en totes les famílies felices les propietats són iguals: la gent té prou diners per sobreviure, el matrimoni es vol, no hi ha infidelitat, no hi ha malalties greus, els fills són ben portats.
Les probabilitats d’infelicitat són molt més grans que les de felicitat. El bé és poc probable.
Per tant, si deixes les coses sense esforçar-te, tot degenera cap al mal. La degeneració és l’estat natural de les coses. Perquè les coses no degeneren, cal aplicar un esforç conscient. Cal lluitar contra l’entropia. Perquè el mal és molt més probable que el bé
Si tu deixes un tros de carn a l’atzar, el que és completament probable és que acabe podrit. Perquè no es podrisca, cal que faces l’esforç de pujar i posar-lo en mig de la nevera
Si no fas res, les coses degeneren, perquè les probabilitats d’anar a mal són molt més grans que les probabilitats d’anar a bé.
Perquè un cos humà no es podrisca, el cos ha d’estar fent esforços constants mentre visca, només perquè el cos humà es mantinga. Tota una sèrie de processos químics, cèlulars, orgànics El cos lluita de forma heroica contra l’entropia fins que perd la batalla, mor i l’entropia guanya la partida.
El mateix passa amb la societat. Si no es fan esforços constants per mantindre-la, la societat degenera. La degeneració de la societat és l’estat natural. Perquè no passe cal esforçar-se (normalment es fa amb la moral individual i col·lectiva (materials) i el bon govern (disposició))
Esta és la gran veritat que el món modern ha oblidat. Cal esforç només per quedar-nos on estem. Una societat harmoniosa requereix d’un esforç constant per mantindre-la
El progre dona la societat per sentada. Pensa que es mantindrà ella sola. Llavors es dedica a buscar formes de millorar-la (segons el seu limitat enteniment) i proposa canvis (en la seua majoria desastrosos)
Ell no es planteja mai si estos canvis interferiran en els processos que donen manteniment a la societat. Per al progres, només es pot millorar.
(Per això algú va dir en Internet que els progres creuen que són cirurgians que extirpen un tumor maligne, quan el que són en veritat són una empresa de derribos, que destrossa els pilars de la societat)
En general, la vida es resumeix amb la hipòtesi de la Reina Roja:
Alicia y la Reina Roja corren velozmente, pero a Alicia le parece que por muy rápido que corran, siempre permanecen en el mismo sitio. Cuando se paran a descansar, tiene lugar entre ellas el siguiente dialogo:
“-Pero ¿cómo? ¡Si parece que hemos estado bajo este árbol todo el tiempo! ¡Todo está igual que antes!
-¡Pues claro que sí! -convino la Reina-. Y ¿cómo si no?
-Bueno, lo que es en mi país -aclaró Alicia, jadeando aún bastante-, cuando se corre tan rápido y durante tanto tiempo, se suele llegar a alguna otra parte…
-¡Un país bastante “lento” el tuyo! -replicó la Reina-. Aquí, es preciso correr mucho para permanecer en el mismo lugar y para llegar a otro hay que correr el doble más rápido.” (Alicia a través del espejo)
Bé, de tot el que hem dit, està clar que els processos que van a favor de l’entropia (de bé a mal) són fàcils i els processos que mantenen la societat (de bé a bé) són difícils i els que milloren les coses (de mal a bé) són molt difícils.
Com diu la Reina Roja, per quedar-se com un està, cal caminar tot el dia. Per progressar, un ha de caminar doblement ràpid. Es per això que Dumas té raó
Per tant, tots els canvis cap a mal són fàcils. I tot els canvis cap a bé són difícils. Tu pots fer una campanya de violència de gènere i la gent te la comprarà perquè va a favor de l’entropia.
Les feministes guanyen diners, la gent presumeix de virtut i aconsegueix estatus, etc. La immensa majoria de la gent s’hi aprofita.
Pots fer una campanya incitant a la lliberació sexual i la destrucció de la família perquè va a favor de l’entropia.
La gent s’aprofita per fer el que vol, en comptes d’esforçar-se per anar contra l’entropia (per anar contra el vici i a favor de la virtut)
Perquè la societat funcione, la societat ha de lluitar contra l’entropia i això inclou a cada persona en particular.
Per això hi ha mecanismes: la conciència, la pressió social i la llei.
Això requereix un esforç de cada persona: la lluita contra l’entropia sempre ho fa. Eixos esforços individuals són el que mantenen la societat, els que eviten que siguem una massa de gent lluitant tots contra tots.
El que s’està fent durant les últimes dècades és fer campanyes perquè la gent deixe d’esforçar-se. Este és un producte que es pot vendre molt bé. Perquè sempre deixar d’esforçar-se és més fàcil. Però el producte contrari és molt difícil de vendre
Escolta, tu, picha brava, deixa’t de tirar-te a mil xiques i casa’t. Difícil de vendre. «Tu tens dret a la lliberació sexual» és molt més fàcil
Escolta tu, senyora divorciada, torna a juntar-te amb el teu home que detestes i intenta portar-te bé. «Tu tens dret a que el teu home et passe una pensió mentre et tires a alfa» molt més fàcil
Escolta, tu, ves a treballar cada dia i alçat prompte i amb fred. Difícil de vendre. «Amb una pagueta podràs viure sense treballar» molt més fàcil
Sempre lo que va a favor de l’entropia social és molt més fàcil. Ara fes una campanya a favor de la castedat i voràs quanta gent s’hi apunta. Ni els càrrecs del PP que estan divorciats s’apunten.
Distingim entre estos dos missatges.
Un missatge a favor de l’entropia, de part de Rousseau: «Tu eres bo. No cal que canvies. El problema és del sistema que ha de canviar per donar-te tot el que vols»
Un missatge en contra de l’entropia, de part de Jesús: «Tu eres pecador. Has d’arrepentir-te i canviar de vida (metanoia). Has d’intentar ser perfecte, com el teu Pare és perfecte»
Quin missatge és més atractiu?Quin missatge serà més fàcil que la gent compre?El primer sense dubte
Llavors, com pots reformar la societat perquè vaja en contra de l’entropia? La resposta és: no pots. Una vegada s’arriba a un punt que la gent fa el que li dona la gana, ja no hi ha retorn.
Després ve una dictadura, com deia Plató, però la dictadura no pot aturar la degeneració. Perquè la llei no pot sustituir a la conciència. Si la gent té conciència i valors morals té un policia dins de la seua ment dia i nit. Cap estat totalitari pot igualar això. Feta la llei, feta la trampa.
El règim romà es va fer cada vegada més dictatorial i no va poder aturar l’entropia. Després de la dictadura, la societat col·lapsa o és conquistada per una altra.
Llavors, és impossible anar contra l’entropia? Si és així, perquè després del col·lapse de l’Imperi Romà, va eixir una societat encara millor i encara amb menys entropia? Bé això deixem-lo per un altre dia.
En realitat, conforme us he contat les coses, amb la segona llei de la termodinàmica, la societat humana hauria degenerat des del seu començament, perquè només hi hauria entropia creixent
Però el que veiem en la història humana és un comportament de cicles. Les civilitzacions naixen, creixen, decauen i moren com les persones, com qualsevol ésser viu, com les estrelles
Quan tens un comportament de cicles és que hi ha dos forces: una cap a la baixa entropia i una cap a l’alta entropia. La primera força predomina durant el moment de creixement i la segona força predomina en el moment de decadència.
La de l’alta entropia ja la sabem: la segona llei de la termodinàmica. El fet que el número de configuracions desordenades és molt superior al número de les configuracions ordenades. Però quin és l’altra força?
Bé, la segona llei de la termodinàmica dona una respir temporal. La segona llei de la termodinàmica diu que l’entropia de l’Univers augmenta continuament fins que l’Univers es convertisca en un gas uniforme amb màxima entropia: amb màxima llibertat (cada partícula anirà on li donarà la gana) i màxima igualtat (no hi haurà cap estructura entre les partícules: totes seran iguals).
Però la segona llei de la termodinàmica diu que l’entropia DE L’UNIVERS augmenta continuament. Però això no vol dir que en TROSSOS de l’Univers, no puga disminuir l’entropìa
Així, per exemple, la calor és més entròpica que el fred. El fred vol dir que les molècules han d’estar més quietes i ordenades, mentre que la calor es més entròpica: totes les molècules anant amb desordre, amb totes direccions, amb llibertat i igualtat.
Com funciona una nevera? Dins d’una nevera, el fred augmenta i per tant, l’entropia disminueix. Però la nevera tira per darrere molt de calor, així que fora de la nevera, l’entropia augmenta. Si fas el càlculs, l’augment de l’entropia fora de la nevera ÉS SUPERIOR a la disminució de l’entropia dins de la nevera.
Des del punt de vista de tot l’univers, l’entropia ha augmentat.Però si només mires la nevera, l’entropia ha disminuit dins de la nevera.
El mateix passa amb les societats humanes. Un grup de persones separat de la resta de la població humana pot disminuir l’entropia, sempre que es mantiga separat de la resta. Es pot separar de moltes maneres: amb una muralla, amb fronteres, amb lleis de migració, amb una religió que diu que es junten més entre ells que amb els altres.
Com explica la termodinàmica, com menys entropia, més treball útil. Dit d’una altra manera, estos grups de persones són més eficaços que la resta.
Així tenim els cristians abans de Constantí. En un entorn romà d’alta entropia i desordre social, els grups cristians tenien baixa entropia i per això prosperaven, creixien, fins a arribar al 30% de la població.
Es també el cas dels musulmans entre nosaltres. Un grup de baixa entropia en un entorn que cada vegada augmenta l’entropia.
En El Salvador, són els grups protestants (evangèlics), perquè molta gent ací només és catòlica de nom i hi ha una gran entropia.
En general, la civilització occidental, pel seu llegat cristià s’ha caracteritzat per la seua baixa entropia, menor que qualsevol altra cultura i encara hi ha molta inèrcia. Però ara està augmentant l’entropia per 1) la religió de la llibertat i la igualtat, és a dir, la religió de l’entropia 2) ha deixat que unes altres cultures amb més entropia que la cultura cristiana entren en ella (els africans, els musulmans o els latinoamericans, per exemple)
El que sol passar és que estos grups de baixa entropia acaben conquistant la societat. Així comença una cultura. Durant temps, esta baixa entropia es manté perquè les condicions són dures. Però esta baixa entropia crea prosperitat. Quan la gent és rica, ja vol fer el que li dona la gana i comença l’alta entropia que porta a la decadència. Dins d’eixa alta entropia hi ha grups de baixa entropia que acaben conquistant la societat i el cicle comença de nou.
Així el califat abbàsida era d’alta entropia (feminisme, setmana laboral de 5 dies, indústria de l’entreteniment) i va ser conquistat pels turcs.
La caiguda de Roma és més complexa. Si la religió cristiana no haguera acabat d’oficial per decret de l’emperador, probablement els grups cristians hagueren acabat conquistant el poder en Roma i hagueren començat un nou periode de creixement de Roma. L’Imperi Romà no haguera caigut i haguera durat. Recordem que la part oriental va durar 1000 anys més.
Però, quan el cristianisme va acabar d’única religió autoritzada, això vol dir que 1) molt de cristià que ho havia ho era només de nom. 2) es trenca la separació que hi ha entre cristians vertaders i els cristians de nom
La muralla que separa el grup de baixa entropia amb l’entorn d’alta entropia (la membrana d’una cèl·lula) es trenca. Es perd l’energia de les comunitats cristianes vertaderes. Es dissol la seua baixa entropia en un oceà d’alta entropia.
Així, l’Imperi continua la seua decadència cap a l’alta entropia i haurà de ser conquistat per un grup de baixa entropia (els germans) i passar uns 700 anys perquè la civilització torne a alçar-se.
Què fer en els nostres temps? Construir grups de baixa entropia, com fan els musulmans. Crear comunitats que mantenen les bones costums, mentre la resta de la societat se’n va a la merda.
Jo no veig que hi haja moltes ganes, però este és el camí. Qui ho faça no només viurà una vida millor, sinó que guanyarà el futur.