(Vore també esta traducció )
Comentari a partir d’este article
Hay una España que cada mañana, al mirarse frente al espejo, asiente ligeramente y se dice para sí: «Me veo cada día más facha». […] Si criticas la gestión de la pandemia, eres facha. Si no crees que Fernando Simón es cuqui, eres facha. Si te quejas de que no se atendió a la alarma sanitaria con diligencia, eres facha. Si opinas que Pedro Sánchez no es exactamente guapo, eres facha. Si no aceptas que la menstruación también es cosa de hombres, eres facha.
(De l’article anterior)
Els historiadors futurs es faran creus davant este fenòmen. Un poble totalment dominat per una paraula. Gent que no s’atreveix a dir la veritat evident per la possibilitat de que li diguen «fatxa».
Als pobles del passat se’ls dominava per la força. A nosaltres se’ns domina per l’amenaça d’una paraula. «Si no fas el que vull i no estàs d’acord amb el que faig, et diré fatxa»
Terrible perspectiva. Es millor deixar passar milers de morts, regalar el nostre país als estrangers, vendre el futur dels nostres fills, acceptar les mentides més evident i combregar amb rodes de molí, carros i carretes
Tot menys que puguen dir-nos fatxes. Lúgubre perspectiva.
La veritat és que som gent que és poc íntegra. Preferim ser populars a la veritat, a la virtut, la solidaritat i al futur dels nosres fills.
No es pot timar a una persona honrada