Sobre l’estafa del relativisme

Com veieu, el relativisme i tots els seus fills estan en reculada.

Coses com democràcia, llibertat, igualtat, llibertat d’expressió, …són filles del relativisme. «Que cadascú diga i faça el que vulga» ve de «No hi ha bé ni mal, així que no podem distingir entre conductes socials i antisocials. ¡Todo vale!»

Va ser molt eficaç per destrossar els principis de la civilització cristiana. Però ara, aquells que volien reemplaçar la civilització cristiana per una utopia progressista tenen tot el poder, ja no els interessa el relativisme i volen prohibir tot el que vaja en contra la seua ideologia

Com la teoria general, és relativista (llibertat, igualtat, democràcia, etc), cal introduir nous conceptes que facen que les opinions contràries a la seua no s’expressen.

Fins ara s’han usat conceptes relativistes aplicats de forma deshonesta per suprimir opinions contràries: opressió (que és falta de llibertat) i discriminació (que és falta d’igualtat)

Però, com no hi ha prou, ara ja s’estan introduint conceptes absoluts (aplicats de forma deshonesta). Delicte d’odi. L’odi és un concepte absolut. Negacionisme. Eres negacionista si negues la veritat. I la veritat és un concepte absolut.

Ja s’ha acabat aquella estupidesa de «yo tengo mi verdad, tú tienes tu verdad, aprendamos a estar en desacuerdo» Això ja ha deixat de ser útil. Ara s’imposa una «veritat»: que quan un home té violència contra una dona, la causa és que la societat és masclista.

En realitat, el problema d’esta nova religió no és que siga absoluta. Tota religió és absoluta i no es pot portar una societat sense una religió absoluta. La veritat és absoluta. Violar a xiquets està malament. Absolutament malament. No hi ha llibertat allí

Inclús en els anys del relativisme, la democràcia i la llibertat d’expressió, també hi havia absolutisme, però no es notava tant, perquè tota la gent tenia opinions molt paregudes

El problema és que és una religió absoluta del mal, que diu que està bé tot el que està malament i diu que està malament tot el que està bé, que diu que és mentida tot el que és veritat i diu que és veritat tot el que és mentida. Es la inversió moral.

Es una religió que va contra la llei natural, en la qual estan basades totes les societats de la terra i de la història, que va contra el bé i contra la veritat.

Anem cap a això en diferents velocitats. Tot el poder està darrere d’això: poder econòmic, polític, financer, mediàtic, intel·lectual…

Un comença a sentir-se com Vaclav Havel.  Un llegia aquelles descripcions de la vida sota el comunisme d’aquella gent obligada a viure en un exili interior, tenint que callar la veritat més evident.

Tomás, quan es nega a firmar una mentida en Xecoslovàquia i ell mateix renúncia a la seua plaça d’universitat i es fa fontaner (o una professió pareguda, fà dècades que ho vaig llegir) en «La insostenible lleugeresa del ser» de Milan Kundera,

El botiguer de Havel http://www.thetruthcounts.com/blogtraducciones/2018/12/06/el-tendero-de-havel/

Gran text. Només pose les tres últimes frases.

«Por tanto, está obligado a vivir en la mentira. No tiene que aceptar la mentira. Basta que haya aceptado la vida con ella y en ella. Ya con esto ratifica el sistema, lo consolida, lo hace, lo es.»

Un altra pel·lícula molt bona és «La vida de los otros» https://www.imdb.com/title/tt0405094/

Ja esten arribant a este tipus de societat i este tipus d’existència. Haurem d’acostumar-nos a viure en una societat totalitària.

Una societat totalitària no és aquella en què no regeix la llibertat. La llibertat no ha regit mai de la vida en cap societat perquè és contradictori.

Una societat totalitària és aquella en què la llei i la ideologia oficial es basen en la mentida, així que l’ésser humà (que gravita naturalment i inconscientment cap a la veritat) ha de viure en un exili interior.

Un sistema basat en la mentida no pot durar molt: s’autodestrueix a ell mateix. Però mentre dura, pot donar pel cul moltíssim. El règim soviètic n’és un exemple