Esta és una maniobra de poder que es repetida al llarg de la història. Jo l’anomene «la pinça». En anglés s’anomena «high-low strategy»
La gent que està en lo més alt usa a la gent que està en lo més baix per llevar poder a la gent del mig.
Totes les revolucions es produeixen quan la gent del mig desplaça a la gent de dalt i es converteixen en la nova gent d’alt. Així que als que estan en lo més alt els interessa fotre a la gent del mig.
Així, durant l’Edat Mitjana, el rei (alt) va donar cada vegada més poder a la gent que vivia en ciutats (baix), com una forma d’acabar el poder dels nobles (els aristòcrates), la gent del mig. Agafar més poder per al rei i evitar que els aristòcrates es rebel·laren
En algunes parts (Espanya, França, Anglaterra) el rei ho va aconseguir. El problema en França i Anglaterra és que la gent dels pobles (burgesia) va acabar sent la nova gent del mig i tirant al rei en les revolucions burgeses (revolució francesa, independència americana, revolucions puritanes en Anglaterra). Els burgesos van ser la nova gent d’alt (ho són fins al dia de hui)
En unes altres (el Sacro Imperio Romano-Germánico, hui Alemanya) el rei no va aconseguir xafar als aristròcrates. Els aristòcrates (els senyors feudals o prínceps) es van rebel·lar en la revolució protestant. Això va fer que no hi haguera un estat alemany fins a 1871 (tardíssim), sinó una sèrie d’estadets control·lats pels aristòcrates. Luter és el braç ideològic d’eixa revolució.
Esta maniobra high-low és estudiada per DeJouvenel en «Sobre el poder» (1956).
Així que els de dalt volen evitar la pròxima revolució xafant a la gent del mig (nosaltres). Nada hay nuevo bajo el sol.