Nosaltres veiem als musulmans de la nostra terra com els més fidels a l’Islam però hi ha molta gent que no compleix. El conflicte no és tant un conflicte religiós: es un conflicte ètnic. Fins al tio que només fa que emborratxar-se, anar a prostitutes i prendre drogues. Es un musulmà, encara que faça anys que no vaja a una mesquita. L’últim tabú d’ells és dir que un no és musulmà
Es una mentalitat de nosaltres contra els altres. Una competició pels recursos entre dos tribus. Molt paregut al que passa en els jueus. La majoria dels jueus són ateus. Però sempre tiren per a casa.
Moltes de les adolescents musulmanes porten els seus mòbils, es posen el mocador perquè li diuen els seus pares o perquè els agrada paréixer com a diferents. Però no totes són devotes.
Es més: jo crec que la gent que ha vingut deu ser de la menys devota de tots. Han abandonat un país on podien exercir l’Islam de forma correcta només per diners
Així que, al final, és un conflicte ètnic. Quan un veu els pobles de la terra: els espanyols, els francesos, les tribus yanomani. : Un es pregunta: «D’on han eixit estes ètnies. I un pensa això són coses que han passat en el passat. Però ara, davant dels nostres ulls, s’està creant una ètnia.
Els immigrants de la primera generació són marroquins, algerians, …. Encara és més, són de l’ètnia bereber, l’ètnia àrab. Encara és més: són de la tribu X o de la tribu Y. I del poble A o del poble B
Els seus fills ni són marroquins, ni berebers, ni de la tribu X, ni del poble A. Els fills són musulmans europeus. Esta és l’ètnia que s’està formant. Els fills ja no coneixen res de l’antic país, apenes parlen la llengua (els nets ja no la parlen) ni saben res dels grups tribals i dels pobles van a Marroc i els dona agonia, volen tornar a la Vall.
Esta gent no és marroquí però tampoc és nativa europea. Tenen una cultura mixta i esta és la gent que està en competició amb nosaltres per als recursos
Es la que realment vol dominar perquè ells saben que són l’últim mono i estan amargats.
Els pares somnien en el seu poblet en el Marroc però els fills ja no s’adapten al Marroc. Eixa és la dinàmica en Europa