A partir d’ací
Doncs sí. En realitat, segueix sent molt minoritari, però quan ho vaig vore, vaig pensar: «Açó té futur».
Hi havia dos notícies: gent que es casava amb un pont i coses així. I gent que és casava amb ella mateixa.
Li vaig dir a Lidón: lo primer és una anècdota, però lo segon té futur. Té sentit dins del punt de vista psicològic, en el nostre món completament boig.
Primer, potencia el narcisisme modern.
Segon, hi ha molta dona que vol més la boda que el matrimoni, especialment en Estats Units. Vol ser «princesa por un dia». Especialment a Estats Units, on hi ha les anomenades «bride-zillas» (combinació de bride – nòvia- i godzilla) i les bodes són espectacles temàtics elaboradíssims i caríssims. Hi ha un reality show en èxit des de fa 16 anys.
Tercer, la dona (especialment en Estats Units) que no s’ha casat mai se sent de menos (especialment, perquè les altres dones disfruten del estatus de casades o divorciades). Així té la seua reivindicació
Pot dir que ningú era suficientment bo per a ella i que només es pot casar amb ella mateixa. Es fingir alt estatus.
Així que, quan ho vaig vore, vaig pensar: degut a la promiscuitat i el feminisme, cada vegada hi ha més dones en eixa situació. Així que esta cosa de casar-se amb un mateix té molt de mercat i, una vegada es trenquen els tabús, anirà creixent
Està en línia amb el tracte que fa el món modern a la dona: et done llibertat i orgull i ho pagues amb soledat i tristesa.
Pots fer el que vulgues. Ningú et dirà què pots fer o no. Eres lliure! I eres millor que els homes. Pots ser millor home que els homes i millor dona que els homes també. Pots fer-ho tot. You go, girl!
Llibertat i orgull
Després si estàs sola és culpa dels homes i no teua. Com estàs sola i no has de criar una família, dedica’t a ser un soldat del feminisme i difundir la teua infelicitat, perquè «mal de muchos, consuelo de tontos» («misery wants company»).
Soledat i tristesa, perquè les dones deriven la seua felicitat de les relacions i de la família (els homes també però menys)
En realitat, és una altra xorrada nominalista. Una boda no pot ser d’una persona, de la mateixa manera que no hi ha un cercle quadrat.
La definició de boda inclou dos persones de diferent sexe (inclús en cultures polígames), de la mateixa manera que la definició de cercle inclou no ser un quadrat.
Pots agafar un quadrat i anomenar-lo «cercle» i després dir que hi han cercles quadrats. Això és el métode progre.
Dones amb xufa, matrimoni homosexual… és el mateix. Són contradiccions segons el significat tradicional de les paraules. Es canvia el significat d’una paraula perquè incloga el seu contrari.
Si als gossos els anomenes «gats», pots dir que hi ha gats que lladren.