Este es un concepte perniciós, el de drets. El van inventar pensadors cristians del passat, com els de l’Escola de Salamanca, com una altra forma d’expressar el missatge cristià, però en el seu temps era innecessari i en el nostre temps s’ha usat com una excusa per a l’egoisme que està destrossant la nostra societat
Ojalà mai l’hagueren inventat
Igual que no hi ha part dreta sense part esquerra, no hi ha dret sense obligació
- El dret a la propietat privada és l’obligació de tots els altres de no usar la meua propietat sense el meu permís.
- El dret a la vida és l’obligació de tots de no matar-me.
- El suposat «dret a l’eutanàsia» és l’obligació del metge de matar a un pacient
- El suposat «dret a l’avortament» és l’obligació del fetus de morir i l’obligació del pare de perdre un fill, encara que no vulga.
- El dret al divorci és l’obligació d’una persona a perdre la seua parella i, si és home, els seus fills.
Primera mentida: «La nostra societat està basada en els drets, és la que ha portat els drets al màxim exponent»
Es com dir «la nostra societat és la que té més part dretes de tot el món»! Segur que si tens part dretes, tens parts esquerres.
Tot dret porta una obligació i l’obligació lleva drets a unes altres persones. No hi ha una societat que tinga més drets que unes altres, tenen diferents drets.
En el franquisme, les persones no tenien el dret del divorci. Però la gent tenia el dret de poder tindre una parella estable. I els fills tenien el dret de tindre pare i mare. No menys drets, sinó diferents drets.
Segona mentida: Este és el meu dret!
La gent quan reclama els seus drets, el que està fent és posar obligacions als altres. És una arma per aconseguir el seu egoisme, per aconseguir poder.
«Jo tinc dret a anar a la Universitat encara que suspenga tot!». El que vol dir és: «Tots teniu l’obligació de pagar-me la universitat (la majoria del cost de la universitat està subvencionat), encara que jo no pegue ni colp. L’obrer que guanya una merda i que passa matant-se tot el dia ha de pagar impostos perquè jo m’estiga tocant els ous.
Així la nostra societat degenera en una lluita de tots contra tots, perquè tot el món reclama els seus drets. Com el dret d’un entra en conflicte amb els drets dels altres, al final és una lluita de tots contra tots.
Tot el món vol tindre tots els drets possibles (el que vol dir: fer el que li done la gana i que els altres tinguen l’obligació de carregar les conseqüències)
Tercera mentida: Els drets afavoreixen al poble
En una lluita de tots contra tots, els poderosos sempre guanyen. Es per això que els poderosos afavoreixen el concepte de drets
Sents dels drets humans, dels drets del migrant, però no hi ha deures humans o deures del migrant.
El que fan els poderosos és quan volen implantar una nova mesura que els afavoreix l’expressen en termes de drets.
Como sempre qualsevol tema té una part de dret i una d’obligació, el poder tria la part del dret i calla l’obligació
«Tots els immigrants il·legals tenen dret a salut i escola gratuita!». Expressar les coses en forma de dret les fa atractives. Imagina si les expressara en forma d’obligació: «Has de pagar la sanitat i educació de tota la gent del món que pose un peu en Espanya»
«Tens dret a l’eutanàsia!». Imagina si posaren: «Els metges tenen l’obligació de matar als seus pacients». Tat que no seria tan bonic?
Si al poder li interessara ho expressaria al revés
«Els metges tenen dret a no matar ni fer coses contra l’ètica».
Si al poder no li agradara l’avortament, no expressaria el dret a l’avortament, sinó diria:
«El xiquet no nascut té dret a la vida»
Així que vulguen el que ens vulguen imposar, ho expressen en forma de dret i així cola. Es callen les obligacions que porta implícites cada dret
Definitivament un concepte satànic, el de drets.