[El 9 de novembre de 2023, fa més de 20 anys, vaig escriure este text i el vaig enviar a la família. Ara que Letizia està de nou en les notícies, he recuperat el text i he vist que, encara que l’estil em pareix immadur, vaig avaluar bé la situació]
Veritat indiscutible número 1: El Príncep està enfigat.
Eixa mirada de «borrego» quan la mira… Els dos mil litres de bava que li cauen cada vegada que la sent parlar.. Algun ocasional sospir quan ix del palau, com dient «Com és possible tanta felicitat!»… No hi ha dubte: El Príncep està enfigat. Very enfigat. Fins i tot quan ella el corregeix davant de tot el món, ell la mira amb aquella mirada d’amor, orgull per ella i felicitat. El diagnòstic és clar: Enfiguitis crònica. Encara que dóna una sana enveja a aquells que mai no han estat tan enamorats.
Veritat indiscutible número 2: Letizia porta els pantalons en eixa relació.
Ui! Això es veu a tres quilòmetres! La forma en que ella li diu «Déjame hablar», com el corregeix en veu baixa cada vegada que a ell se li oblida una paraula, com sempre vol quedar al mateix nivell… És clar que, en la intimitat, ella el domina a ell com vol. Ell fa tot el que ella vol.
Me’ls imagine en el llit conjugal, mentre en el reproductor de CDs sonen marxes militars i el Príncep desfila i se li quadra a Letizia dient-li «A sus órdenes, señor».
Veritat indiscutible número 3: El Príncep i Letizia estàn farts de fer-ho.
La forma en què es toquen, la forma de posar-se davant de les càmeres, es nota que hi ha intimitat física entre ells.
Veritat indiscutible número 4: La futura Reina és una creguda insuportable.
No és només que siga «trepa»: és que s’ho creu moltíssim. La primera vegada que van parlar davant de les càmeres no li va dedicar ni una sola paraula al seu promés, encara que ell va dir unes boniques paraules sobre ella. Ella només va parlar de la seua carrera professional, de qué bé ho havia fet i com ho faria igual de bé a partir d’ara. Com dient «He sigut boníssima com periodista, i seré boníssima com a reina» (mentre ell parlava que era la dona amb la qual volia formar una família, quina diferència).
És significativa la forma en que corregeix a un Príncep i com es posa en un pla d’igualtat amb ell. O quan, a la petició de mà, el Príncep va dir que li regalava una joia caríssima. Ella va voler estar a la mateixa alçada, dient «i jo li regalaré una joia literària». Hahahahahahhahahaha. La viva encarnació del principi: «Quiero y no puedo». La «joia literària» que li regalarà segur que costarà cent vegades menys que la joia de veritat. Però ella no vol ser menys que ningú.
Veritat indiscutible número 5: La futura Reina està ben correguda.
No sols va estar vivint amb Alonso Guerrero deu anys abans de casar-se amb ell, sinó que després del divorci, va tindre una relació amb Carles Francino, periodista de TV3 i amb altres que no sabrem. La seguretat en ella mateixa, la forma en què parla la col·loquen en la categoria de «bàsicament ben follada», com va dir Terenci Moix en «El sexe dels àngels». No és que tinga res en contra de les xiques ben corregudes, només estic constatant un fet.
Veritat indiscutible número 6: Letizia segueix el model «Lady Di», no el model «Sofía».
A Letizia no la vorem mai com a Sofía, discreta, sempre en un segon pla davant de les càmeres. Ella aspira a ser l’objectiu dels flaixos, a tindre veu pròpia, a que la seua opinió siga tinguda en compte. En poques paraules, a ser protagonista i a destacar al mateix nivell que el Príncep (o més). Igual que Lady Di en els seus millors temps.
Gràcies que el Príncep està enamorat i això no li importa (almenys de moment). Com comence a estar gelós de l’atenció pública que desperta la seua parella (igual que ho va estar Carles d’Angleterra), açò pot acabar com el rosari de l’aurora.
Veritat indiscutible número 7: El lema de la Monarquia ha canviat.
Abans era «Todo por España». Ara és: «Por el interés te quiero Andrés». És obvi que el Príncep està enamorat de Letizia independentment de la seua posició. Estaria Letizia amb el Príncep si ell fóra un home pobre? Hahahahahahhahahahahahahahahahahahahahahahahaa
Que em pixeeee…!!!! Quina pregunta més estúpida!
Veritat indiscutible número 8: La informació a Espanya està (molt) manipulada.
Això ja ho sabíem des de fa anys. Però mai no ha sigut més evident que ara. La forma en què Televisió Espanyola va amagar en els seus primers telediaris que la xica era divorciada. Els mitjans de comunicació corejant les excel·lències de Letizia i parlant-ne a totes hores. Ni una sola veu discrepant. Qualsevol estranger que veja les teles espanyoles arribaria a la conclusió que el 100% del poble espanyol està contentíssim amb la futura Reina. Que no hi ha ningú que tinga cap dubte. En uns altres països, hi ha llibertat per parlar sobre la Monarquia (bé o malament). A Espanya hi ha democràcia en tot menys en això.
Veritat indiscutible número 9: Aquest és un pas més en la fi de la Monarquia.
Hi hagué una època en què els reis realment tenien el poder: manaven i es feia el que ells volien. Des que van arribar les democràcies al món occidental, això no era permissible, però les famílies reials van conseguir reciclar-se convertint-se en un símbol i podent així continuar portant el seu luxós estil de vida a càrrec del contribuent.
Ara bé, un símbol és una cosa molt etèria: es tracta d’una imatge i de la percepció que en té la gent. Si la percepció canvia, el símbol s’arruïna. El símbol de la Monarquia és que els membres de les famílies reials tenen «alguna cosa especial» que els permet representar als seus súbdits: un sentit de l’honor, una disposició a sacrificar-se pel seu país, etc.
Des de fa uns anys, els prínceps europeus són els que més estan fent per destruir aquesta percepció. Al llarg de tota Europa, els prínceps volen tindre totes les llibertats d’una persona normal, entre elles, casar-se amb qui els done la gana, divorciar-se, viure com a persones normals en l’estranger, tindre amants públiques fora del matrimoni o comparar-se amb un condó. Però això sí, seguir sent prínceps i reis. Això està molt bé per ells: tenen tots els advantatges sense els inconvenients. Però destrueix el mite de la monarquia. Encara que existeix una inèrcia històrica, cada vegada més el poble se n’adonarà que els reis no «tenen res especial»: són persones normals que han tingut la sort de nàixer en família reial. Això acaba amb el mite de la Monarquia. Encara trigarà molts anys, però és un pas mes perquè la Monarquia acabe, la qual cosa és inevitable, perquè el principi de la Monarquia xoca frontalment amb el de la democràcia. Un sospita (però no té la seguretat) que Felipe sap que les Monarquies estan condemnades i que l’únic que vol és viure la seua vida.