La nostra cultura es basa en cinc mentides bàsiques:
- Llibertat: Les persones són (o poden ser) lliures i ho deuen ser (doble mentida)
(La primera part és lògicament equivalent a «Hi ha drets sense deures». Esta és la mentida més absurda, una contradicció entre termes, del nivell «Hi ha triangles amb quatre cares» o «en una habitació, hi ha part esquerra sense part dreta») - Igualtat: Les persones són (o poden ser) iguals i ho deuen ser. La primera part no sols ha estat desmentida per la ciència milers de vegades sinó que desafia el senti comú de tot aquell que tinga dos ulls.
- Relativisme: Totes les opinions són igual de vàlides, especialment en el terreny moral. No hi ha una moral objectiva, sinó que cada persona té la seua moral pròpia igual de vàlida.
- El mite del progrés: Tot lo nou és superior a lo vell
- Materialisme: No hi ha vida després de la mort i, especialment, no hi ha judici després de la mort. O, si hi ha, no ha de tindre cap rellevància en les nostres vides o en les nostres societats.
Totes estes mentides que pareixen tan atractives són les cadenes amb les quals s’esclavitza a l’home actual. Tot aspecte de la nostra societat pot derivar-se d’estes mentides. A la seua vegada, estes mentides són només excuses per al principi fonamental de la nostra societat, l’egoisme o individualisme:
0. Vull fer el que em done la gana, que li donen pel cul a tot i a tots, però pensar que sóc una persona altruista i que els altres també ho pensen. Així que m’invente tot tipus d’excuses.
És la religió de l’egoisme o individualisme la que destrueix la nostra societat, destruint les estructures que la formen (com si cada òrgan del cos humà fera el que li dona la gana). La societat degenera en una lluita de tots contra tots, on els poderosos sempre guanyen (lògicament, perquè tenen més poder).