Crec que us vaig contar el tema de la finestra Overton i com, des de la Ilustració, sempre es mou cap a l’esquerra. De forma que la dreta d’ara seria considerada esquerra fa vint anys. I l’esquerra d’ara seria considerada malalts mentals fa vint anys. I la dreta de fa vint anys hui seria considerada paleolítica.
Això els progres ho anomenen «progrés». Moldbug deia «Cthulthu nada lentament, però sempre nada cap a l’esquerra».
I este corriment al roig es fa a base d’eliminar excepcions sense principi de la religió. Estos dies tenim un exemple. L’excepció sense principi al principi de la igualtat que consistia en diferenciar homes i dones en base a la biologia està desapareixent.
La religió es purifica, es fa més coherent. Com que els principis de la religió de l’egoisme són una estupidesa, vol dir que es fa més absurda. La religió de l’egoisme està en continu moviment cap a la bogeria. És una religió dinàmica, no estàtica.
Unes altres religions tenen dogmes i llibres sagrats, que fan que la religió no puga eixir-se’n d’uns certs límits de sensatesa. Evolucionen, però sempre dins d’uns límits.
Per exemple, la Biblia té «Ya no hay judío ni griego; no hay esclavo ni libre; no hay varón ni mujer; porque todos vosotros sois uno en Cristo Jesús.» (Gálatas 3:28). Si només tinguera això, potser haguera pogut evolucionar cap al transexualisme.
Però també té: «Y Dios creó al hombre a su imagen. Lo creó a imagen de Dios. Hombre y mujer los creó.» (Genesis 1:27). I totes les condemnes a afeminats i homosexuals en l’Antic i Nou Testament, i totes les diferents consells a homes i dones i l’home com cap de la família. O la primera definició del «shit test» en la història d’Adam i Eva: «Tu deseo será mandar sobre tu marido, pero él tendrá autoridad sobre ti» (Génesis 3:16)
El fet és que la veritat és algo molt estret (per cada veritat hi han infinites mentides) i no eixir-se’n de la veritat és com caminar en el fil d’una navalla: et pots caure fàcilment. Per això existeixen els dogmes i els llibres sagrats: perquè no te’n vages cap a l’absurd.
Us deia això perquè ser devot de la religió de l’egoisme és molt cansat, ja que la religió canvia continuament i tu has de canviar amb ella. Això vol dir que has de renunciar a tot el que has cregut fins ara si la religió canvia. I passar a creure el que diu la religió hui, que pot ser diferent que el que ha dit ahir i el que dirà demà.
Si no fas això, pots passar de ser un devot exemplar a un heretge perillós. Encara que tu no hages canviat d’opinió, només perquè la religió ha canviat i la finestra Overton s’ha mogut a l’esquerra i tu no has aconseguit moure’t a la mateixa velocitat. És per això que es trobes a heretges que mai pensaries que ho serien.
Hui m’he enterat que la nova heretge és Martina Navratilova. Potser la major tenista femenina de la història.
Quan un coneix un poc d’esta tenista, un s’asombraria que fora heretge. Per començar és lesbiana i va parlar a favor del lesbianisme quan això era encara un tabú increïble. Està a favor dels «drets dels animals», per això no menja carn: és vegana. Està «casada» amb el «matrimoni homosexual» amb una altra dona. I ha donat 20 mil dòlars al Partit Demòcrata i a tota sèrie de causes progres.
No pareix el prototipus de fatxa. Però en la nostra religió, si no et mous ràpidament cap al nou dogma quedes qualificada com a fatxa i retrògrada.
Martina s’ha oposat a que els homes que es creuen dones juguen en els esports femenins (els transexuals).
“Clearly that can’t be right,” wrote Martina, born again as a traditionalist 🤣🤣. “You can’t just proclaim yourself a female and be able to compete against women. There must be some standards, and having a penis and competing as a woman would not fit that standard. For me it’s all about fairness.
I clar, la jauría d’assenyaladors de virtut s’ha llançat sobre ella amb la força de los «martillos de herejes»: Transfobia!!!!
Ha tingut que esborrar els comentaris, però no hi ha perdó en la nova religió. Ja mai de la vida podrà deixar de ser una heretge per molt de penediment que expresse.
Així que donem la benvinguda a Martina Navratilova al col·lectiu de deplorables, fatxes, heretges i menyspreables varios.