Sobre perquè la democràcia és la tirania perfecta (resumit)

En todas las épocas hay personas que no piensan como los demás. Es decir, que no piensan como los que no piensan. Marguerite Yourcenar

El problema és que no tot el món pot pensar. No tota la gent és intel·ligent com esta família. Eixe és l’últim tabú polític del qual no es pot parlar.

Això no és roí, perquè no tot el món pot ser bo amb el cervell. Hi ha gent que és bona amb els amics, amb els esports, etc.

Lo roí és no reconèixer-ho. Com no tot el món pot pensar, sempre hi haurà una èlit política, de la mateixa manera que sempre hi ha una èlit futbolística. En la democràcia també, la gent que no pensa vota el que li diuen (per l’escola i els mitjans) i està per obeir el que diu l’èlit.

El problema de la democràcia no és que estiga dominada una èlit (tots els sistemes polítics ho estan, de la mateixa manera que tots els sistemes futbolístics estan dominats pels millors futbolistes). El problema és que no es reconeix i per tant vivim en una mentida. En un altre sistema, si l’èlit no funciona, pots demanar-li responsabilitat. Si el rei és un tirà se li mata. Cap rei no s’haguera atrevit a eliminar la seua població important musulmans.

En el nostre sistema, l’èlit (que no coneixem, els polítics són només els seus servidors) ens fot de mil maneres possibles i quan protestem, se’ns diu «el poble té la culpa perquè el poder el té el poble, perquè el poble vota». Així la gent està indefensa contra l’explotació de l’èlit, perquè creu falsament que el poble és el culpable de les seues pròpies desgràcies.

I qualsevol explotació es justifica amb «el poble ha votat així», quan el poble només ha obeit el que deien els mitjans i les idees absurdes que li han ficat en l’escola. Es la tirania perfecta. Se’t caguen en tu i tu penses que tens diarrea i que la culpa la tens tu.

I això és l’últim tabú polític, perquè la democràcia ja no es considera un sistema de govern, un mitjà per aconseguir un fi (el bon govern) sinó un fi en ell mateix, una idea religiosa del Bé, contra la qual no es pot blasfemar. Si et diuen «antidemocràtic» t’estan dient «malvat, heretge».