Com en tot, en el canvi climàtic, hi ha molts interessos. Hi ha interesos d’empreses que volen fer diners amb energies renovables
Greta Thunber patrocinada por empresas de energías renovables
Però el principal és un tema molt més de fons
Hi ha dos maniobres bàsiques de poder entre clases socials: una la va descriure DeJouvenel en «Sobre el poder» i una altra la va descriure George Orwell en «1984». Deixe parlar al mestre Orwell (resumisc):
Durante todo el tiempo de que se tiene noticia —probablemente desde fines del periodo neolítico— ha habido en el mundo tres clases de personas: los Altos, los Medianos y los Bajos.
Los objetivos de estos tres grupos son por completo inconciliables. Los Altos quieren quedarse donde están. Los Medianos tratan de arrebatarles sus puestos a los Altos. La finalidad de los Bajos, cuando la tienen —porque su principal característica es hallarse aplastados por las exigencias de la vida cotidiana—, consiste en abolir todas las distinciones y crear una sociedad en que todos los hombres sean iguales
Así, vuelve a presentarse continuamente la misma lucha social. Durante largos períodos, parece que los Altos se encuentran muy seguros en su poder, pero siempre llega un momento en que pierden la confianza en sí mismos o se debilita su capacidad para gobernar, o ambas cosas a la vez.
Entonces son derrotados por los Medianos, que llevan junto a ellos a los Bajos porque les han asegurado que ellos representan la libertad y la justicia. En cuanto logran sus objetivos, los Medianos abandonan a los Bajos y los relegan a su antigua posición de servidumbre, convirtiéndose ellos en los Altos.
Resum: Los Medianos se revuelven contra los Altos y se convierten en los nuevos Altos. Este esquema explica els últims segles d’història.
Després de la caiguda del Imperi Romà, el poder passa als senyors de la guerra, que poden garantir la seguritat. Entre ells, hi ha un rei, que és només un primus inter pares que amb el temps agafarà més poder. Amb el temps, s’anomenaran els aristòcrates. A ell està subordinat el clero (els capellans).
Edad Oscura. Altos = Aristòcrates (amb el rei). Medianos = Clero. Bajos = Todos los demás.
Revolución papal del siglo XII y construcción del Imperio. Altos = El Papa (con el clero) y el Emperador. Medianos = Aristòcrates, reis i prínceps. Bajos = Todos los demàs.
Reforma protestant Altos = El Papa i l’Emperador. Medianos = Reyes, príncipes y aristócratas. Bajos = Todos los demás
Monarquía absolutista. El rey va tomando poder frente a los aristócratas.
Revolucions burgeses (revolució francesa, independència americana i revolucions puritanes en Anglaterra). Altos = Reyes, príncipes y aristócratas. Medianos = Burgueses (els rics). Bajos = Todos los demás
Revolucions comunistes. Altos = Burgueses. Medianos = Intel·lectuals. Bajos = Todos los demás
Estes van fracasar.
Islamisme. Altos = Militars i monarques àrabs. Medianos = Gent educada en la Universitat i en les madrasses. Bajos = Todos los demás.
Estes dos tenen molt en comú. I també amb la «revolució» que estem patint ara.
Revolución de los gerentes. Altos = Burgueses. Medianos = Intel·lectuals. Bajos = Todos los demás
(Quan parle d’intel·lectuals, vull dir la gent que ha tingut una educació superior)
(El text clàssic sobre la revolució dels gerents és «The Managerial Revolution» de James Burnham, publicat en 1941. Un altre mestre increible)
Tant les revolucions comunistes, com l’islamisme, com la revolució dels gerents obeeixen al mateix motiu: l’extensió de l’educació superior a grans capes de la població.
En principi, l’educació superior estava orientada a les èlits. La seua massificació fa que molta gent crega que deu ser èlit encara que no ho és. Hi ha una sobreproducció d’èlits.
La persona que abans tenia un treball normal, ara passa per la Universitat i es creu massa bo per tindre un treball normal (que és el que l’economia li reserva). Se sent superior (sobretot si treia bones notes) a aquells que tenen el poder.
Es pensa que ell ha de tindre el poder i ha d’emportar-se els diners. Es pensa que és millor que els rics (els burgesos) i que si ell dirigiria l’economia (emportant-se els privilegis) aniria millor
Chiste: Se encuentran el más listo de la clase y el más burro de la clase, diez años después. El listo va a pie y el burro va con un Mercedes. «¿Cómo va la vida?»
«Bien, contesta el listo, aquí trabajando duro como abogado, no da mucho, pero nos ganamos la vida honradamente ¿Y tu?»
El burro contesta: «Aquí vendiendo al diez por ciento. Lo compro por diez y lo vendo por ciento»
El llest es pensa que això és injust. Ell era el de més estatus en l’aula, sempre s’ha considerat superior i té més dret a guanyar diners que el burro. No se n’adona que el burro potser aporta més a la societat que ell. Si el burro ven menjar a bon preu a milions de persones, fa un aport millor a la societat que el llest que porta uns quants casos legals.
Com deia, l’intel·lectual (la persona educada) es pensa que és millor que els rics (els burgesos) i que si ell dirigiria l’economia (emportant-se els privilegis) aniria millor (Hayeck i DeJouvenel comenten sobre això)
La revolució comunista va ser això. Els intel·lectuals van llevar l’economia als burgesos i la van dirigir ells. La van dirigir com un intel·lectual ho faria: amb plans, de forma burocràtica. O com diria Fidel Castro, «de forma racional»
Però l’economia no es pot dirigir així, de forma planificada, perquè ningú no té prou informació i, si la tinguera, cap ment podria processar tanta informació.
Es per això que el comunisme va fracasar. I perquè els intel·lectuals han sigut d’esquerres sempre.
Però això no vol dir que els «intel·lectuals» s’hagen quedat contents a l’hora de tirar als burgesos, quedar-se amb els diners i fer-se els amos (los Altos, com diria Orwell)
Ja que el comunisme (la planificació de l’economia per part dels intel·lectuals) ha fracassat, s’ha creat un nou intent, que és la revolució dels gerents
Els intel·lectuals no planifiquen l’economia, sinó que la dirigeixen des del poder polític, però els diners els fan els empresaris, no els «intel·lectuals» directament.
Els intel·lectuals tenen dos rols: posar les normes per l’economia real i ser paràsits d’esta economia real.
Es creen causes com la ideologia de gènere, el multiculturalisme o el medi ambient, que permeten crear llocs de treball paràsits (públics o d’empresa privada) on els intel·lectuals es guanyen molt bé la vida, tenen un gran estatus i, a més, manen a tot el món el que ha de fer.
El canvi climàtic és això. Si la gent accepta el canvi climàtic, caldrà fer plans per lluitar contra el canvi climàtic. Això vol dir un porró de diners, treball i poders per als intel·lectuals
Els Intel·lectuals podran dir de forma completa com s’ha de dirigir l’economia. Que no facen cap diferència en el clima és lo de menys. Tampoc redueixen la violència de gènere tots els observatoris. L’eficàcia no és un valor intel·lectual
La qüestió és manar a tot el món i xuplar del bote. Per descomptat, totes les organitzacions dels intel·lectuals (governs, Nacions Unides, ONGs) estan a favor. Això és una gran oportunitat per a tots i va amb la ideologia intel·lectual: desplaçar als burgesos per fer-se els amos. Dirigir l’economia de forma que ells pensen (ells pensen que les seues idees són genials perquè mai han portat una empresa).