A partir d’este article
El que usaran serà un «motte-and-bailey argument». Com es diu això en valencià? Veig que no hi ha traducció. En castellà se li ha dit «torre y colina», «torre y patio»
Anomenem-lo «l’argument del castell» (Al cap i a la fi, motte-and-bailey és un tipus de castell. En castellà és «mota castral»)
Vejam un exemple.
Veiem que Morella (com quasi totes les ciutats antigues) té dos nivells de protecció
Primer estan les muralles (en primer pla). Es tracta de fer que els invasors es queden fora de les muralles
Però què passa quan l’invasor ha penetrat les muralles? La població es refugia en el castell per fer una última resistència
El mateix passa amb l’argument del castell
Imagina que Vox està debatent amb una feminista sobre les subvencions als xiringuitos feministes d’Andalusia.
De sobte, la feminista se n’adona que està perdent el debat. Vox li ensenya com es tiren els diners en els xiringuitos, sense que arribe a les víctimes. La feminista sap que Vox ha entrat a les muralles del seu argument.
Llavors, la feminista buscarà fugir al castell, que és una posició més defensible. I dirà: «Però que no creus que s’ha de protegir a les dones maltractades?»
Si el de Vox cau en la trampa de caure en eixe enfocament del problema i diu «Sí, jo pense que s’ha de protegir a les dones maltractades», la feminista ha tingut èxit en detindre l’atac al castell
Ara voldrà reconquistar la ciutat, movent-se fins a les muralles. «Doncs si volem protegir a les dones maltractades, hem de tindre organitzacions que treballen per això»
Gran part dels arguments progressistes són d’eixe estil. També podriem anomenar-los «gat per llebre». En este cas, et volen vendre que protegeixen a dones maltractades quan el que volen és alimentar a tots els seus xupòpters
Mira este exemple de l’article que has donat:
En estas misivas, la Plataforma Estatal por la Escuela Pública conssidera que el PIN Parental tiene como objetivo «menoscabar el derecho a una educación integral y equilibrada del alumnado» y que se sitúa contra «la LOMCE, la Constitución española y la Declaración Universal de los Derechos Humanos, entre otras».
Com pensen que la població pot vore atractiva la postura de Vox que els pares control·len l’educació sexual dels seus fills, estan tenint por que Vox haja guanyat les muralles (almenys per cert tipus de gent). Així que es retiren cap al castell
el derecho a una educación integral y equilibrada del alumnado
La LOMCE, la Constitución española y la Declaración Universal de los Derechos Humanos, entre otras
(Res d’això ha de vore que ensenyen als xiquets a masturbar-se, ser homosexuals o transexuals, però és una posició més defensible)
Si la població es posa del seu costat, han aconseguit rebutjar l’atac al castell.
I ara es mouran per reconquerir la ciutat fins a les muralles. Posant cursos de masturbació en cada escola
Els exemples són infinits.
Quan un diu «jo sóc anti-feminista», la feminista li contesta: «No creus en la igualtat dels homes i les dones? Penses que les dones han d’estar en la cuina lligades? Justifiques la violència contra les dones?».S’està refugiant en el castell
Si l’altre contesta: «No estic d’acord amb la violència contra les dones». La feminista es mourà cap a les muralles: «Pues si és així, eres feminista i, per tant, hauràs de recolzar la llei de violència de gènere, els xiringuitos feministes, etc»
Què cal fer? Cal rebutjar el framing (com es diu framing en valencià?), l’enfocament que fa el progre de la situació.
L’argument del castell es basa en un supòsit que no es diu sinó que s’insinua, el qual és «Castell = Muralles». Cal atacar eixa igualtat. Vox ho fa molt bé.
Per exemple «Clar que estic d’acord en protegir a les dones maltractades i també als homes maltractats i també els xiquets maltractats, per això no estic d’acord amb la llei de la violència de gènere, que és discriminatòria i no protegeix a totes les víctimes»
Com veus ací s’ataca la igualtat » Anar contra el maltracte de dones = Recolzar la llei de violència de gènere», que és l’estafa que el progre et vol colar com «gat per llebre»
Mira com es fa. Et pose un moment exacte
https://youtu.be/jdsZAZ27mvk?t=228
Ho fa molt bé. Fixa’t que damunt posa de forma subtil alguns missatges poderosos. Jo també lamente les víctimes que són xiquets I VOSALTRES NO
Una altra estratègia seria dir: «Clar que estic d’acord en protegir a les dones maltractades, per això estic en contra de la llei de violència de gènere que ha sigut un fracàs absolut perquè el nombre de víctimes no para d’augmentar»
En general, si et volen colar gat per llebre, l’estratègia és dir que el gat no és llebre. Si acceptes que el gat és llebre, estàs fotut
El que passa és que estos arguments no són només racionals. Tenen un gran component emocional. Atacs «ad-hominem» (a la persona)
«No estic d’acord amb la llei de violència de gènere»
«Llavors estàs de part dels maltractadors?»
Fixa’t que no només és un argument racional de castell, sinó és un atac emocional «ad-hominem». Es un atac a tu com a persona. Si et deixes portar pels sentiments, acabaràs contestant «per supost, que no estic de part dels maltractadors!» I et passaràs tot el debat, excusant-te que no vols que maten a les dones. Ja t’han fotut
Aristòtil distingia entre «dialèctica», una discussió racional i «retòrica», una discussió emocional.
Si et diuen «masclista», això és retòrica. El que volen és que et sentes malament i et calles. No t’han donat un argument racional, sinó han manipulat les teues emocions. Ara et passaràs tot el debat, excusant-te que no eres «masclista», només perquè et sents mal que algú t’ha dit masclista. I ells repetint que eres un masclista, perquè veuen que funciona
L’esquerra mescla una gota de falàcia (una falàcia és un argument racional que aplica malament les lleis de la lògica, com el argument del castell) amb un oceà de retòrica
Cal mantindre el cap fred, desmuntar la falàcia amb dialèctica.
També nosaltres hem d’aprendre a usar la retòrica. Eixe és el gran fallo de la gent que no és d’esquerra. Tot ho reduim a dialèctica. La dialèctica només interessa a un 10% de la gent. L’altra gent només està interessada en la retòrica. I els arguments racionals li la bufen i no li la constipen.