L’article deia que, quan Roma era pròspera, els gens eren multiculturals i hi havia molts gens de l’Orient Mitjà. Això valida científicament el que va dir Juvenal (https://es.wikipedia.org/wiki/Juvenal) que l’Orantes [riu de Síria] desembocava en el Tíber [riu de Roma]. Es a dir, que tots els de l’Orient Mitjà
se n’havien anat cap a Roma.
Després l’article deia que, quan les coses van anar malament en Roma i va haver-hi pobresa (la crisi del segle III), els gens eren europeus occidentals. L’article interpretava això com que els immigrants havien tornat als seus paisos d’origen.
Número 1: Com podia saber això només mirant als gens? Número 2: Si saps una miqueta d’història te n’adones que això és impossible (amb una excepció).
Imagina per exemple un siri que haja arribat a Roma el segle I a.C. i es va posar a viure en el Subura, barri multicultural de Roma. Seria veí de Cèsar, mentre Cèsar creixia.En el segle III, quan les coses venen mal dades, el descendent d’este siri vol tornar a Síria.
Impossible! El descendent d’este siri no sap que el seu avantpassat venia de Síria. Això va ser 400 anys abans. I ningú se’n recordava de res. I, amb tota possibilitat, els descendents del siri veí de Cèsar s’han mesclat amb els descendents dels romans natius i el descendent del siri es considera romà. Inclús si no s’haguera mesclat es consideraria romà. I a més està mesclat durant 400 anys
Hi ha una excepció. Els israelites (els jueus encara no existien) eren part de la població no romana de l’Imperi Romà. Ells conservaven la seua religió i podien tornar a Israel. Però eren l’únic grup que es recordava dels seus origens i es mantenia sense mesclar massa.
Tots els altres venien d’immigrants i acabaven sent romans. Com podien tornar als seus paisos d’origen, si no tenien paisos d’origen (estaven mesclats) i no se’n recordaven? No podien.
Com havien desaparegut els gens africans de la població romana si tots es consideraven romans? Si no podien «tornar als paisos d’origen»?
Es un poc llarg d’explicar. Heu de tindre una miqueta de paciència.
Imagina dos espècies de pardalets. Una viu en Europa i una viu en Africa. Cadascuna està adaptada al seu entorn. No només al clima, sinó a l’ecosistema que el clima produeix.
Així és com veig la diferència entre races humanes, com adaptació a l’entorn.
L’home europeu està adaptat a un entorn molt hostil: molt de fred, poc de menjar en hivern, curta temporada agrícola, poca caça. Això produeix adaptacions (estic parlant de la prehistòria)
1) Mes intel.ligència. La gent poc intel.ligent no sobreviu, es mor i els seus gens poc intel.ligents desapareixen de la població.
2) Mes gratificació diferida. També anomenada «baixa preferència temporal» o «esperit de sacrifici». La gent que no se sacrifica per al demà mor i els seus gens es perd
3) Mes ganes de treballar. Com Miquel diu, no hi ha cap immigrant que siga treballoadicte. Els malfainers moren i els seus gens desapareixen de la poblacio
4) Mes respecte a les lleis. Mes empatia pels demés. Coses que son necessàries per a la cooperació necessària per sobreviure
5) Mes monogàmia. En Africa, la natura es tan generosa que les dones poden mantindre’s a elles i als seus fills (cultura de azada o horticulturista). Això fa que les dones busquen l’alfa. El mes alfa te varies dones. Poligamia
En Europa (prehistòrica) les dones no poden mantindre’s. Per això busquen algú que les mantinga. Son culturas de arado o agricolas. Pocs homes poden llaurar per mantindre vàries dones. Aixo fa que hi haja monogàmia i la majoria de dones acaben amb un proveidor beta
De l’1 al 5 son adaptacions de l’home europeu amb un entorn hostil. En l’Africa es al contrari
1) Menys intel.ligència
2) Menys esperit de sacrifici
3) Menys ganes de treballar
4) Comportament més individualista i menys solidari (fora de la familia o tribu)
5) Mes poligàmia
Això és possible perquè l’ambient tropical és molt més benigne
De nou, son adaptacions. Com el pardalet europeu que està adaptat al fred i el pardalet africà al tròpic.
En el món prehistòric, no pot haver-hi una invasió a gran escala d’homes africans a Europa, perquè moririen. Les seues característiques fan que no estiguen adaptats a l’entorn hostil europeu. No tenen les característiques de 1) al 5) que es necessiten per sobreviure a Europa. Amb:
1) Menys intel.ligència
2) Menys esperit de sacrifici
3) Menys ganes de treballar
4) Comportament menys individualista i menys solidari (fora de la familia o tribu)
5) Mes poligàmia
moren. De la mateixa manera, el pardalet africà no pot envair Europa perquè mor, al no estar adaptat al fred i a l’ecosistema europeu.
Què és el que destorba este equilibri? La prosperitat. En el nostre temps, és la prosperitat europea produida per la tecnologia i l’acumulació de treball i capital de les generacions anteriors.
De sobte, Europa es converteix un entorn molt més benigne. El fred es combat amb tecnologia. Les malalties del fred es combaten amb tecnologia mèdica. La tecnologia fa que la producció de menjar siga senzilla.. Només uns pocs llauradors produeixen menjar de forma senzilla per tota la població (o simplement s’importa menjar amb els diners que dona la tecnologia).
Ja la gent no ha de matar-se a treballar en el camp per sobreviure. Treballar s’ha fet algo molt còmode, per exemple, per als funcionaris o administratius en empresses. Europa s’ha tornat en un entorn més favorable, més paregut al tròpic, no en el clima, però sí en la facilitat de viure. Es com si, en el exemple dels pardalets, Europa s’haguera convertit en un continent amb clima tropical.
Això produeix dos efectes.
El primer és que les característiques d’adaptació a l’entorn van canviant. En el cas dels pardalets, estar adaptat al calor és bo. En el nostre cas
1) Menys intel.ligència. La intel·ligència europea ha anat baixant des de principis del segle XX.
2 i 3 ) Menys esperit de sacrifici i menys ganes de treballar. Estem plens de malfainers que només fan que xarrar i no volen treballar. Mira els alumnes d’Anabel.
4) Comportament MES individualista i menys solidari (fora de la familia o tribu). Cadascú va a la seua bola. No existeix la comunitat que existia abans.
5) Mes poligàmia. El divorci i les mares solteres són formes de poligàmia. La promiscuitat sexual (abans del matrimoni) és també una forma de poligàmia
Com veieu, les adaptacions africanes a l’entorn comencen a ser exitoses en Europa. Així que no és estrany que vinguen els africans i comencen a emigrar a Europa. Abans no podien viure ací, però ara estan més adaptats. Per exemple, poden viure amb subvencions o treballs on no fan res. Abans eixes subvencions i treballs eren per als natius. Però fa només un segle, eixes subvencions i treballs no existien i els africans no podien vindre.
En l’exemple dels pardalets, Europa es converteix en tropical, de sobte, les característiques que té el pardalet africà són característiques d’èxit. Per tant els pardalets africans migren a Europa i desplacen als pardalets natius, que ja no estan adaptats a l’entorn europeu.
Això és el que ens està passant. Pel nou món de prosperitat que ha creat la tecnologia (entre ells, l’Estat del Benestar), nosaltres estem menys adaptats que els immigrants. En el món europeu actual, ells poden tindre més fills que els europeus amb menys diners i menys treball (obviament els fills els paguem nosaltres, però nosaltres ens deixem parasitar i ells no es deixarien, perquè venen d’una cultura on tot el món intenta parasitar a l’altre i ningú ens deixa. Nosaltres no estem acostumats a defensar-nos dels paràsits)
Per exemple, la baixa preferència temporal dels europeus és un problema. Els europeus planifiquen molt per tindre els fills. Els immigrants els tenen sense pensar i al final els acabem mantenint entre tots.
Per a l’entorn actual, nosaltres som un entorn obsolet i poc adequat. Per això ens estem extingint (la població nativa es divideix a la meitat cada 40 anys), mentre els immigrants no paren d’augmentar. Es a dir, com quan Europa es fa tropical i és conquistada pel pardalet africà i el pardalet europeu es va extingint.
Això és el mateix que va passar a l’Imperi Romà. Ells tenien prosperitat (menys que nosaltres) i un rudimentari Estat del Benestar. Juvenal el va anomenar «panem et circenses» («pan y espectáculos de carreras de cuádrigas»). En la ciutat de Roma, molta gent tenia pà gratis i els espectàculs de carreres de cuàdrigues eren gratis per a tots. Un romà podia viure sense treballar. Agafava el pa del matí i se n’anava al «circ» a vore les carreres. Eixa era tota la seua vida
(El pa el donava el seu patró, però no entrarem en això)
Clar, amb un estil de vida tan parasitari, tot el perrum de l’Imperi va arribar a Roma a viure una vida parasitària. I, com deia Juvenal, l’Orantes va desembocar en el Tíber. De nou, és el pardalet africà que conquista una Europa tropical
Com diu la Bíblia, «nada hay nuevo bajo el sol» (us recomane el passatge). Us pose una sàtira de Marcial (20 anys més vell que Juvenal), l’original «macho ibérico» (de Bilbilis, Calatayud) sobre el metrosexual Carmenión (de Corinto, Grecia).
Resum del que he dit fins ara: L’home europeu està adaptat a un entorn hostil: un entorn d’escasessa natural. L’home africà està adaptat a un entorn favorable: un entorn de prosperitat natural (Per supost hi ha gradacions entre Marroc i Senegal, però estic simplificant)
Cada vegada que Europa aconsegueix una prosperitat artificial, degut a l’acumulació de capital i a la tecnologia (modernament) o a les guerres i l’explotació de les províncies romanes (Imperi Romà), els homes africans (i de Mitjà Orient) desplacen als europeus natius (Com va observar Juvenal). Això és natural: ells estan més adaptats a la prosperitat
(Este fenòmen s’accelera per motius ideològics: el dogma de la igualtat (que els romans no teniens), però la història té dos parts: ideològica i material. Ací us parle només de la història material encara que jo quasi sempre parle de la història ideològica)
Com l’home africà (i d’Orient Mitjà) està més adaptat naturalment a la prosperitat, desplaça a l’europeu quan este aconsegueix una prosperitat artificial. Es com si aconseguírem crear un clima tropical artificial en Europa, tots els pardalets africans anirien a Europa i desplaçarien als pardalets europeus.
El problema és que la prosperitat europea és artificial i, per tant, fràgil, difícil de mantindre.
(De totes les coses bàsiques que ha oblidat l’home modern esta és una de les més bàsiques.
L’home modern vol fer el que li done la gana, donar rienda suelta al seu egoisme (ho disfressa amb el nom «llibertat», que sona bonic). El seu argument és «Per què no puc fer jo el que em dona la gana?».
NO Se n’adona que la civilització pròspera té un cost. Es pensa que és algo natural i que estarà allí sempre per a ell, així que ell pot fer el que li dona la gana. El cost d’una civilització és que tot el món s’ha de portar de forma coherent amb el manteniment d’eixa civilització. I si vols fer el que et dona la gana, ves-te’n a una muntanya i fas el que et dona la gana, però vivim en societat)
Bé, m’estic apartant. Torne al camí. El problema és que la prosperitat europea és artificial i, per tant, fràgil, difícil de mantindre. Els homes africans no tenen les característiques per mantindre-la perquè necessita les característiques 1) al 5) que hem vist abans.
Conforme els homes africans van desplaçant als europeus, la civilització europea es degrada i la prosperitat s’acaba. Es pot mantindre per un temps gràcies a la tecnologia (que l’home africà no pot mantindre), els impostos i els deute, però és una bombolla buida de prosperitat que acaba explotant.
Arriba un moment que el sistema col·lapsa. Això en Roma va ser «la crisi del segle III». Ve una gran pobresa i mortandat.
Es llavors quan es purguen els gens africans i de l’Orient Mitjà de la població europea. Com es fa això?
No «tornant els immigrants als seus paisos d’origen». Això en el cas romà era impossible. Hi ha tres mecanismes:
1) La gent que no pot guanyar-se la vida en Europa se’n va a un altre país. No al seu país d’origen perquè no recorda quin és, sinó a un altre país. Esta opció, però, crec que és molt minoritària. Si la gent és producte de generacions parasitàries en Europa, no crec que siga fàcil que prospere en un altre país. Es cert que té les adaptacions biològiques del país d’origen, però li falta la cultura del país subdesenvolupat per buscar-se la vida.
Crec que les opcions 2) i 3) són molt més majoritàries
2) La gent mor. Simple i fàcil. Mor de fam. Quan l’Estat del Benestar col·lapsa (en Roma el panem et circenses), es dona el fet que la població europea està sobredimensionada per a les característiques de l’ecosistema europeu.
Un ecosistema europeu sense Estat del Benestar pot mantindre diguem a uns 50 milions de persones i hi ha 400 milions de persones. Els 350 milions de persones sobrants moren. (Es difícil pensar això quan en l’era de l’Estat del Benestar ningú mor, però aixi és la cosa)
Normalment hi ha una epidèmia que mata a la gent que està dèbil per falta de nutrició (Això va passar en el segle III de Roma, també la Pesta Negra del segle XIII, quan passa el mateix per raons naturals: el clima canvia a més fred i la població europea està sobredimensionada per al nou clima)
També la gent més dèbil mor més prompte, hi ha més mortalitat infantil. D’esta manera, els gens africans i de l’Orient Mitjà es van purgant de la població europea.
Fixa’t que lo que es purguen són els gens, no pròpiament els individus. En un entorn com el de la Roma del segle III, els individus estaven mesclats. No es van purgar els individus de l’Orient Mitjà sinó els gens de l’Orient Mitjà.
Els individus amb més gens africans eren menys competitius i anaven morint de fam. A poc a poc la població té menys gens de l’Orient Mitjà. La gent que té gens europeus occidentals sobreviu. I és per això que els científics veuen que la població té cada vegada més gens occidentals
El mateix passa amb l’opció 3)
La gent amb més gens occidentals són més competitius en l’economia i en la reproducció. Poden produir més i ser menys pobres, tenen més probabilitats d’atraure una parella.
(La caiguda de l’Estat del Benestar significa la desaparició del treball femení que, en la seua inmensa majoria, està lligat a l’Estat del Benestar i se sosté pels impostos. Quan les dones es moren de fam, de sobte, l’encant del macho alfa disminueix molt. Torna un clàssic: «El proveedor beta!»)
Així la gent amb més gens occidentals té més probabilitats de casar-se. També té més probabilitats que els fills arriben a l’edat reproductiva sense morir-se de fam. Com resultat, els gens africans (o l’Orient Mitjà) es van purgant de la població
I això és el que pense jo que va passar en l’Antiga Roma. I també és el que pense que passarà a Europa (encara que, afortunadament, nosaltres no ho vorem).
En resum, l’home africà està naturalment més adaptat a la prosperitat però no pot mantindre una prosperitat artificial. Quan es fa la prosperitat artificial a Europa, l’home africà desplaça a l’europeu perquè està més adaptat a la prosperitat.
Però conforme l’home africà es fa majoritari, no pot mantindre la prosperitat i s’acaba la prosperitat europea. En este punt, són els gens europeus qui estan més preparat per sobreviure i van desplaçant als gens africans d’Europa. Europa torna a ser europea.
I torna a començar el cicle. Els europeus creen de nou una prosperitat artificial (En temps romans eren els de l’Orient Mitjà i no els africans: us explicaria això però ja és prou gran el rotllo)
Com veus és un cicle que es repeteix cada uns dos mil anys. Es el cicle de la civilització. El que us he explicat és només l’aspecte immigratori d’este cicle. Hi ha uns altres aspectes
Com a resum, l’home europeu no desapareixerà perquè ell és el millor adaptat a l’entorn europeu. De la mateixa manera, que l’ós polar no desapareixerà. El problema és que, conforme fem més grans els problemes (immigració descontrol·lada, etc), més gran serà la mortandad i el desastre després.