Tot passa per un motiu, perquè hem d’aprendre alguna cosa. De vegades, no ho aprenem i Déu ens envia una altra experiència i una altra i una altra…
El món modern està fet perquè la gent no aprenga. Perquè un aprén amb l’experiència. Quan pateix les consequències negatives del que ha fet. Això de vegades no és tan obvi i porta temps.
El món modern intenta dir-nos que nosaltres tenim sempre la raó i són els altres els que s’equivoquen. Son els altres els roins. Així no pots aprendre res.
El món modern intenta llevar-nos totes les consequències negatives de les nostres accions i repartir-les entre tota la població, a través dels impostos. Així tampoc pots aprendre res.
Tens una població que viu en estat inmadur i superficial tota la seua vida. Anabel va compartir un enllaç sobre la infantilització de la societat, però crec que no és exacte.
La societat no és infantil. La gent està en l’estat de l’adolescència.
El xiquet no té ni llibertat ni responsabilitat. L’adult té llibertat i responsabilitat. L’adolescent té llibertat sense responsabilitat. (O això és el que aspira)
L’adolescència és una etapa de la vida que no existeix en la majoria de societats humanes. Es passa de la infància a l’adultesa a través d’un rite d’iniciació (en els homes pot ser anar a caçar un animal, en les dones pot ser el matrimoni)
En la nostra societat l’adolescència s’ha convertit en l’estat de la majoria de la població que creix i envelleix, però no madura (Això sona millor en anglés, «they grow old, but they don’t grow up»)
Obris la tele i veus només un grapat d’adolescents. Gent que creu que ho mereix tot, rebel·lant-se contra tot el que no siga el seu egoisme i interés personal, tirant la culpa als altres sense acceptar una falta, d’una superficialitat aclaparadora, gent que ha passat per la vida i li ho han donat tot i es creu que és millor que tots, que pot donar lliçons i que és el centre del món
Un madura a través de les responsabilitats i, com la gent ja no accepta responsabilitats, ja no madura