Hi ha hagut una degeneració continua. En part és perquè la prosperitat produida per la tecnologia, produeix una riquesa tan gran que permet sostindre nivells creixents de conductes antisocials i antirealitat.
Part d’esta prosperitat es canalitza a través dels impostos per suportar i fomentar conductes pervertides. Passa sempre al final del cicle d’una cultura. El que passa és que la Revolució Industrial ha multiplicat la riquesa fins a extrems mai vists i, per tant, les degeneracions també han sigut a lo bèstia.
En general, en qualsevol moment de la història, hi ha tanta degeneració com pugues pagar. Una vegada la degeneració es pot pagar, apareixen ideologies que permeten justificar la degeneració. Eixe és el motiu de que la Il·lustració o (la seua variant) correcció política tinga tant d’èxit.
Idees noves estan eixint en cada moment, però, si la degeneració que produeixen no es pot finançar, moren per elles soles.
Així, durant l’Edat Mitjana, va haver-hi vàries heretgies antisocials. Alguns serien el que hui diríem «comunistes» i unes altres serien el que hui diríem «sexe lliure».
Però la gent que les practicava acabava quedant-se sense menjar i tornant a la societat normal
En el nostre temps, hi ha molta gent que pot dedicar-se a la degeneració i segueix cobrant (per exemple, de l’Estat). Per tant, pot viure una vida de degeneració. Necessita una ideologia per justificar-se i, per això, té la correcció política, que no haguera durant un any com ideologia en l’Edat Mitjana, perquè no s’haguera pogut finançar.
També, al final de l’Imperi Romà, quan la gent era relativament pròspera, van aparéixer ideologies que permetien que la gent es dedicara a la disbauxa. Les religions mistèriques (per al poble), les filosofies com l’epicuranisme (per a la gent educada). Així la gent podia fer el que li dona la gana i sentir-se bé
Al final, tens tanta degeneració com pugues pagar. I, si tens degeneració, tens ideologies que justifiquen la degeneració.
Sé que el que us he dit sona molt abstracte, així que us posaré un exemple
Suposem que enviem a una feminista en una màquina del temps a l’Edat Mitjana. Ella veu la situació i diu: «Ací hi ha molt de terreny per a la meua revolució». I fa un moviment de dones que volen enmancipar-se dels homes. Tenen sexe lliure i no es casen
El problema és que queden embarassades i no tenen educació i sanitat gratis. L’educació i sanitat gratis es financen amb els impostos. En l’Edat Mitjana els impostos són baixíssims, perquè la gent no té excedent, perquè la productivitat és baixa. Només sobreviu i no té diners sobrants per pagar impostos.
Serà la tecnologia la que augmentarà la productivitat i farà que la gent tinga excedent (el que sobra després que has pagat tots els seus gastos). Part d’eixe excedent serà requisat pels impostos per donar serveis com educació i sanitat gratis.
Sense educació i sanitat gratis, les feministes medievals hauran de finançar-se els seus fills amb el seu treball. Quin treball poden fer? Els treballs de funcionaris són molt escasos i es redueixen a un grapat de cortesans en la cort. La immensa majoria de la gent treballa de llauradors
Les dones feministes no tenen força suficient per portar una explotació agrícola i es moren de fam, elles i els xiquets.: (L’agricultura no està mecanitzada i cal fer-ho tot a mà i amb bèsties de càrrega. A més, cal menjar tots els dies i cal treballar la terra inclús si una està embarassada o criant un xiquet xicotet)
L’experiment del feminisme medieval ha acabat en fracàs, perquè no hi havia prosperitat suficient.
En canvi, al final del cicle de la civilització romana, hi ha una certa prosperitat, el que permet algunes dones sobreviure en una espècie de proto-feminisme. Es deia que «Roma domina el món i les dones dominen a Roma».
Al final del califat abbàsida, les dones comencen a agafar treballs que tradicionalment estaven reservats a homes, com el treball de jutges. Això vol dir que hi ha una certa prosperitat per finançar treballs com els de jutges en quantitats significatives.
Es una civilització decadent i prompte és conquistada pels turcs i, quan els turcs governen, les dones ja no poden eixir al carrer sense un home, perquè no estan segures. Han passat de la revolució feminista a estar tancades en les cases.
Així que és la prosperitat la que finança el progressisme (no només el feminisme, sinó tota la resta). Com la nostra època, té una prosperitat sense precedents en la història de la humanitat, és perquè tenim un progressisme desenfrenat.